Gales fou durant els anys de la dictadura i les primeres dècades de la democràcia un dels referents de la moda distingida. Inaugurada el desembre de 1943 als baixos de la Casa Blajot, la botiga del passeig de Gràcia, va captar ben aviat una clientela fidel vinculada al segment social més benestant de l'època.
Amb els pas dels anys s'afegiren al negoci altres botigues a Diagonal i Tuset fins a consolidar-se com un clàssic entre els establiments de moda de la Barcelona burgesa d'aquells anys. Vestir-se a Gales era símbol de distinció social.
A finals dels anys 1980's la botiga es va restaurar i, en ser eliminada la marquesina que envoltava els aparadors, varen aparèixer a la façana les figures d'un fris incomplet amb representacions dels oficis artesanals que provenien de l'edifici original projectat per Rafael Guastavino l'any 1871. El fris de pedra és obra de l'escultor Rossend Nobas (1838-1891), es titula Història del Treball i s'ha conservat fins l'actualitat.
El negoci va tancar el 1995 i a la botiga de Passeig de Gràcia - Diputació, que durant tants anys va ocupar Gales, hi trobem avui (2012) una sucursal de la marca de moda Adolfo Domínguez.
*1956.- La publicitat de Gales va ser trencadora des de la dècada dels 1950's. En aquest anunci publicat a la revista Destino es presentaven durant la campanya de Nadal obres dels artistes catalans més emergents del moment (Modest Cuixart, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs i Leopold Pomés).
