Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i VALENTÍ PONS TOUJOUSE
A començaments dels anys 1870's es va completar la desamortització dels terrenys adjacents a l'antic monestir de Santa Anna, al costat de l'església, que s'estenien sobre l'actual sector sud de la Plaça Catalunya. Només uns anys després es començaren a enlairar les primeres construccions d'obra civil sobre aquella vorera que enllaçava Canaletes amb el Portal de l'Àngel i que va pertànyer al carrer de Fontanella fins a finals del segle XIX.
Aquestes primeres cases s'hi van edificiar amb baixos i tres alçades més. S'estenien per tot aquell segment deixant una única obertura per a l'accés a l'església que després esdevendria el carrer Rivadeneyra.
Entre aquestes construccions hi havia la Casa Joan Pou, numerada inicialment amb el 8 de Fontanella i després amb el 20 de Plaça Catalunya. Era just al costat de la Casa Agustín Goytisolo amb la que va compartir alçària fins que una reforma va permetre a aquesta última passar a lluir una senyorívola torreta amb rellotge.
La casa Joan Pou havia estat projectada el 1873 per l'arquitecte Jaume Brossa i Mascaró amb una façana d'aparença freda, austera i poc carregada [1]. Abans de finals de segle li va ser afegida una alçada més i un cos central cúbic i lleugerament endinsat sobre el terrat.
*1873.- Alçat de la façana de la Casa Joan Pou segons el projecte presentat per Jaume Brossa i Mascaró. (Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona).
*1873.- Planta de la Casa Joan Pou que incorporava també un petit jardí a la part del darrera de la finca. El futur carrer Rivadeneyra era aleshores només un carrer en projecte. (Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
El dia 5 de novembre de 1887 al primer pis s'hi va fundar la Lliga de Catalunya i s'hi establí la primera seu d'aquesta agrupació política catalanista promoguda per homes com Àngel Guimerà, Eusebi Güell, Lluís Domènech i Montaner, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
*1887.- Històrica notícia apareguda a La Vanguardia del dia 3 de novembre d'aquell any anunciat la fundació de la Lliga de Catalunya a la Casa Joan Pou.
A la primera dècada del segle XX el Sindicat d'Associacions de Propietaris de l'Eixample i Pobles Agregats tenia les seves oficines en el primer pis de l'immoble, on també hi hagué les seus de l'Acadèmia Científico-Mercantil i de la Liga de Defensa Industrial y Comercial.
Entre els comerços i negocis que va acollir l'edifici hi destacava l'empresa d'ascensors i montacàrregues Riba Societat en Comandita que comercialitzaven aquest emergent producte i també tenien una secció de fotografia, que amb els anys varen ampliar. Un rètol lluminós anunciant plumes Waterman coronava la façana de la Casa Joan Pou. Aquestes estilogràfiques es venien també a Casa Riba.
Cap a 1914 un local d'exhibició de motocicletes i cotxes anomenat Automóvil Salón va ocupar un dels baixos de l'immoble.
Cap a 1914 un local d'exhibició de motocicletes i cotxes anomenat Automóvil Salón va ocupar un dels baixos de l'immoble.
*1914.- El negoci d'ascensors de Riba en un anunci de l'època (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1915.- El 10 de maig Casa Riba ampliava la seva secció de fotografia (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
*1912.- La Pluma Ideal Waterman que es comercialitzava a Casa Riba apareix anunciada sobre la Casa Joan Pou. (Font: Barcelona Artística e Industrial)
*1914.- Anunci de les Motocicletes Indian exposades al Automóvil Salón. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La història de la Casa Joan Pou va donar un tomb important a partir de 1919 quan l'entitat bancària francesa Société Générale de Banque va establir-se als baixos i primers pisos i l'edifici va ser reformat.
[1].- Lluís Permanyer estableix l'any 1876 com a data aproximada de construcció de la Casa Joan Pou a Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona 1995.
[1].- Lluís Permanyer estableix l'any 1876 com a data aproximada de construcció de la Casa Joan Pou a Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona 1995.
