dijous, 26 de setembre del 2024

TEATRO DE LA ZARZUELA. Passeig de Gràcia. (1865-1872)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Article elaborat amb JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER 

 

1865.- El Teatre de la Zarzuela en un gravat publicat en la revista satírica Un tros de Paper el 2 de juliol d'aquell any (Font: ARCA)

Tot i que s'ha trobat alguna referència en documents de l'època anteriors al 1865, sobre algun local anomenat Teatro ZarzuelaTeatro de la Zarzuela [1], el cert és que la hipòtesi més plausible és la que emplaça aquest local al Passeig de Gràcia a partir de l'inici de l'estiu de 1865 [2] en dos emplaçaments diferents i consecutius en el temps i també molt pròxims l'un de l'altre en l'espai. El primer emplaçament, molt efímer (a penes 20 dies), el situa al terrenys del Criadero [3] des de finals de maig de 1865, si bé a partir de mitjans de juny d'aquell mateix any, el Teatro de la Zarzuela ja apareix situat al centre de l'illa formada per la Gran Via (carrer Corts), el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya a la banda Llobregat del passeig de Gràcia. És en aquest segon emplaçament, just al darrera del Palau d'Exposicions de Belles Arts que s'edificà uns anys després (1868) i sobre els terrenys que més tard (1869) passarien a ser propietat del noble Llorenç Oliver, on el Teatro de la Zarzuela va adquirir vida i popularitat. 

El Passeig de Gràcia d'aquells anys 1860's era una via ampla i arbrada i encara poc edificada, que enllaçava el Portal de l'Angel amb la vila de Gràcia amb fileres d'arbres a cada costat i envoltat de diversos jardins (Camps Elisis, Euterpe, Prado Catalán, el Criadero, etc). Aquest últim feia les funcions de viver d'arbres i plantes per abastir les necessitats del propi passeig i d'alguns dels jardins que l'envoltaven. Segons la premsa de l'època el Teatro de la Zarzuela era una instal·lació modesta, de comoditat limitada i d'higiene molt justa, que va rebre l'apel·latiu popular de El Barracón. 

*1865.- Anunci a la premsa de la primera representació al Teatro Zarzuela situat a la primera part del Criadero. La inauguració es va produir el 3 de juny d'aquell any i el programa incloia la sarsuela Jugar con fuego i la peça de Josep Anselm Clavé titulada De bon matí interpretada a capella (a voces solas) per la Societat d'Amics Tintorers. (Font: Diario de Barcelona / ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

*1865.- El trasllat del Teatro Zarzuela del Criadero a l'altre costat del Passeig de Gracia no va trigar gaires dies en produir-se. En aquest anunci de la funció del dia 13 de juny, s'hi va afegir una nota informativa advertint de l'imminent canvi d'emplaçament del teatre. (Font: Diario de Barcelona / ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).


Gràfic del trasllat del primer Teatro Zarzuela situat als terrenys del Criadero al seu emplaçament definitiu a l'illa del costat. Plànol de Tomàs Sanmartí de 1845, retocat amb paper de calca per Antonio del Castillo als anys 1940's en el que s'identifiquen els diferents jardins i locals d'oci i d'esbarjo de la història del Passeig de Gràcia.

*1865.- Retall del Diario de Barcelona (Edició del 10 de juny d'aquell any) on es fa esment a l'imminent trasllat del primer Teatro Zarzuela. 

Funcions representades al primer Teatro Zarzuela situat al Criadero (1865) [4] 

3 de juny . 
Jugar con fuego (sarsuela) 
de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)
De bon matí (peça musical coral) 
de Josep Anselm Clavé.

5 de juny
El postillón de La Rioja (sarsuela) 
de Cristóbal Oudrid (compositor) i Luis Olona (llibretista)
El niño (entremès líric) 
de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Mariano Pina (llibretista)

7 de juny
El gran bandido (sarsuela) 
de Cristóbal Oudrid i Manuel Fernández Caballero (compositors) Francesc Camprodón (llibretista)
El último mono (sarsuela) 
de Cristóbal Oudrid (compositor) i Narciso Serra (llibretista).

10 de juny 
Un tesoro escondido (sarsuela) 
de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)

11 de juny 
Jugar con fuego (sarsuela) 
de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)

14 de juny
¡Diez mil duros! (peça lírico-dramàtica)

1860's.- L'emplaçament definitiu del Teatre de la Zarzuela. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'última representació al Criadero va ser el 15 de juny de 1865. Només uns dies després, el 22 de juny, el Teatro de la Zarzuela inaugurava la seva nova ubicació amb la presentació de Los diamantes de la Corona, una sarsuela de Francisco Asenjo Barbieri sobre un llibret de Francesc Camprodón. D'acord amb el nom del local s'hi representaven bàsicament sarsueles, a banda de comèdies i fins i tot algun espectacle de circ eqüestre. Hi van tenir també molta anomenada els bufos, comediants que interpretaven les obres. Les localitats per accedir al teatre estaven dividides en tres classes amb preus d'un a tres reials i es podien adquirir a emplaçaments cèntrics de la ciutat com ara el Liceu. També estaven disponibles abonaments a totes les sessions, que apareixien numerades durant la temporada d'estiu. 
La fama i popularitat del Teatro de la Zarzuela va venir però, a partir de la Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, que provocaria la fugida d'Isabel II i l'inici d'un període liberal conegut com el Sexenni Democràtic. Fou aleshores quan arribà al local un tipus de ball provinent e Paris que anomenat cancan [5] i que va provocar escàndols i adhesions entusiàstiques en funció de la moral i la manera de pensar de l'espectador. 

Ball de cancan. Henri de Tolouse-Lautrec. Troupe de Mlle. Églantine  

*1868.- Durant la temporada d'estiu d'aquell any van tenir un notable èxit els Bufos Madrileños i es va organitzar una funció a benefici de Juan Orejón, un popular tenor còmic madrileny. (Font: Hemeroteca Diario de Barcelona / ARCA)

*1868.- Caricatura de l'actor i tenor còmic madrileny Juan Orejón habitual en les sarsueles de l'època. (Font: Madrid Cómico).

D'altra banda, al Teatre de la Zarzuela s'hi oferien concerts de la Societat Coral Barcino (fundada el 1865) de Ramon Bartomeus, que rivalitzava amb d'altres agrupacions similars del moment com ara la Societat Coral Euterpe de Josep Anselm Clavé.

La desaparició del teatre es calcula que es va produir al 1872, quan va desaparèixer de les cartelleres d'espectacles que diàriament publicava la premsa local.

________

[1].- Carme Tierz i Xavier Muniesa (Barcelona Ciutat de Teatres - 2013) i Alberto del Castillo Yurrita (De la Puerta del Ángel a la plaza de Lesseps. Ensayo de biologia urbana-1945) assenyalen 1864 com l'any d'obertura del Teatre de la Zarzuela. No obstant en la recerca a hemeroteques hem trobat que el crític musical Antoni Fargas i Soler deixa clar que al juny de 1865 estava recent inaugurat als terrenys del Criadero.

[2].- El primer anunci sobre representacions al Teatre Zarzuela és de 3 de juny de 1865 amb la sarsuela Jugar con fuego de Francisco Asenjo Barbieri. 

[3].-  S'anomenava el Criadero a uns terrenys situats al costat Besòs del Passeig de Gràcia, entre la Gran Via i el carrer Diputació, que servien de viver de reposició de plantes i arbres per mantenir l'embelliment vegetal dels carrers i jardins contigus al passeig de Gràcia i pel propi passeig. El Criadero estava dividit en dues parts, a la primera hi hagué l'efímer primer Teatre Zarzuela, mentre que a la segona, tocant a la Gran Via, s'hi instal·là el Teatre Variedades

[4].- Les obres s'esmenten només en el dia de la seva primera representació.

[5].- Als inicis del segle XIX el cancan parisenc es ballava en parella, si bé posteriorment evolucionà cap a quadres de ball executats exclusivament per ballarines femenines, que aixecaven les cames i mostraven les calces per sota dels enagos. Aquest detall va ser mal vist per alguns sectors que el consideraven indecent i pecaminós.

diumenge, 22 de setembre del 2024

PALAUET LLORENÇ OLIVER. Passeig de Gràcia / Gran Via (1869-1887)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS  
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER


El palauet de Llorenç Oliver va ser una de les primeres construccions del Passeig de Gràcia, quan aquell bulevard arbrat que unia Barcelona amb Gràcia començava a ser el preferit de l'aristocràcia i la burgesia de la ciutat per establir-hi les seves residències familiars. L'edifici era un palauet envoltat per un jardí que s'aixecava tot just traspassada la Gran Via en direcció muntanya rere del Palau d'Exposicions de Belles Arts.

*1886.- Retrat a l'oli de Llorenç Oliver i Soler (1822-1885) realitzat després de la seva mort pel pintor Josep Armet (Font: Museu de Menorca). 

Llorenç Oliver i Soler era un noble menorquí que va ostentar el títol de comte de Sant Joan de la Violada, que Alfons XII li havia concedit a finals de 1884, només uns mesos abans de la seva mort. [1]. Després d'establir-se a Mèxic [2] on es va casar i va fer fortuna, Oliver va tornar a Barcelona i va adquirir una considerable superfície de terrenys entre el Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya per sobre de la Gran Via.

Cap a finals de la dècada dels 1860's, Oliver va encarregar al seu amic Rafael Guastavino un projecte per construir la seva residència familiar en aquests terrenys. Oliver i Guastavino havien forjat una estreta relació que es projectava també en el món dels negocis, en especial en l’àmbit de la maquinària agrícola i fins i tot fundarien plegats una colònia agrícola a terres de la província d'Osca, Quan va elaborar-se el projecte de construcció de la casa del Passeig de Gràcia, Guastavino no disposava encara del títol de mestre d'obres ni d’arquitecte [3]. És per això que a l'expedient d'obres el projecte i els plànols apareixen signats pel seu amic Pau Martorell, un home de la seva estreta confiança.

Rafael Guastavino Moreno (1842-1908)

Els treballs de recerca realitzats en relació a l'autoria del projecte coincideixen en atribuir l'obra a Guastavino [4], que ja havia projectat altres edificacions a l'emergent Eixample i a Ciutat Vella. Guastavino s'establiria més endavant (1881) als Estats Units i passaria a la història com l'introductor del sistema de la volta de rajola vista o volta catalana. 

Respecte del nivell del carrer, l’edifici del Palauet de Llorenç Oliver s'estructurava en planta semisoterrada, baixa i dos pisos. L'envoltava un jardí amb accés des del passeig de Gràcia al costat de la cantonada amb Gran Via. S'accedia al jardí de la part del darrera a través d'un lleu pendent. No es conserven moltes imatges mes enllà d’una de la porta d’entrada des del Passeig de Gràcia i una altra on es pot veure l'escala amb la que es podia accedir a l'edifici des del jardí. 

Horitzontalment les plantes s'estructuraven amb un nucli central i una ala a cada banda.La planta semisoterrada tenia dues dependències separades: la de les quadres dels cavalls i la del celler.  La planta baixa, a la que s'accedia des de l'entrada principal del passeig de Gracia o bé a través de l'escala del jardí per la part del darrera, presentava un rebedor o saló d'ingrés amb accés a una sumptuosa escala principal per anar als pisos superiors. També hi havia una estança per al servei per cosir i planxar, la cuina, l'escala de servei i a les dues ales  despatxos i salons. Al primer pis o principal l'eix central era ocupat pel menjador i sales, mentre que les ales laterals eren reservades a dormitoris i banys. Finalment el pis superior era ocupat per dormitoris i estances per al servei. [5].              

*1870's.- Imatge de l'efímer Palau d'Exposicions de Belles Arts vist des de la Gran Via. A la dreta, assenyalada amb una fletxa vermella, es pot veure la façana posterior i lateral del Palauet de Llorenç Oliver del Passeig de Gràcia. (Foto: Joan Martí. Bellezas de Barcelona)


*1869.- Plànol de l'illa delimitada pel Passeig de Gràcia / Consell de Cent / Rambla de Catalunya i Gran Via (Corts). Cal advertir que el carrer Diputació encara no estava obert en aquest tram [6] i que els terrenys propietat de Llorenç Oliver abastaven una gran part d'aquesta superfície.
Alguns espais apareixen marcats en vermell (Palauet Oliver) verd (jardí de la casa) i magenta (Palau d'Exposicions de Belles Arts). (Font: Arxiu Municipal de Barcelona / Barcelofília

*1869.- Un dels plànols del projecte de la residència de Llorenç Oliver on s'hi ha indicat les superfícies destinades a habitatge (magenta) i jardins (verd). També s'hi pot veure que hi consta la signatura de Pau Martorell. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona / Barcelofília).

*1869.- Plànol de l'alçat de la façana del Passeig de Gràcia del Palauet Oliver, amb l'accés al jardí a l'esquerra de la imatge. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona). 


*1872.- Imatge de la porta d'entrada al Palauet Llorenç Oliver des del número 13 del Passeig de Gràcia. (Foto: F.J. Álvarez).

*1872.- L'escala del jardí des de la que es podia també accedir a la casa. (Foto: F.J. Álvarez) 

*1869.- Plànols de la planta dels baixos i del primer pis del Palauet Llorenç Oliver (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).

Maqueta del Palauet de Llorenç Oliver al Passeig de Gràcia. (Font: Francesc Magrinyà i Fernando Marzà: Cerdà, 150 anys de modernitat - Editorial FUTIC/ACTAR 2009)


1870's.- Imatge del Passeig de Gràcia captada des de l'embocament del Portal de l'Àngel a la Plaça de Catalunya, on s'ha enquadrat en groc (dalt) i ampliat amb fletxa vermella (baix) la residència de Llorenç Oliver. (Foto: Joan Martí. Bellezas de Barcelona).

La vida d’aquest palauet no va ser gaire llarga. Al 1887 Frederic Marcet va adquirir-la juntament amb els terrenys del jardí que l'envoltava i d’altres dels voltants. La casa es va enderrocar, el jardí es va ampliar i tot seguit es va construir la residència dels nous propietaris: el Palau Marcet

______ 

[1].- Vilallonga y Morell, José Francisco de. Los títulos nobiliarios en Menorca. Memòries de la Real Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Ciutat de Mallorca 2012.

[2].- Llorenç Oliver provenia d'una família de comerciants. Els seus avantpassats havien ajudat a l'armada anglesa d'Horacio Nelson quan ocuparen l'illa de Menorca per lluitar contra Napoleó. Es va establir a Monterrey (Mèxic) on va iniciar la seva activitat comercial. Allà es va casar amb la mexicana Carlota Méndez Araujo, mare del seu fill i hereu Josep Oliver i Méndez. 

[3].- Rafael Guastavino no obtindria el títol de mestre d'obres fins al 1872.

[4].Oliva Ricós, BenetRafael Guastavino: l'home que feia volar les rajoles. Barcelona 2021 

[5].- Salvador Zurita, Júlia. Eixample: Atles Operatiu. UPC.

[6].- L'obertura del carrer Diputació entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia no es va fer realitat fins el 27 de juliol de 1892 com recull Lluís Permanyer al la seva Biografia del Passeig de Gràcia/Edicions La Campana 1994).

dimecres, 18 de setembre del 2024

PERFORMANCE. Discoteca. Sala de festes. Provença 43 (Rocafort). 1973 - 2022

MIQUEL BARCELONAUTA


El logotip tradicional Performance

Una de les discoteques de més longevitat de l'Esquerra de l'Eixample. Els orígens de Performance es remunten a principis dels anys 1970's en un barri on altres locals d'aquest tipus s'havien desenvolupat o es desenvoluparien amb prou èxit, des de Babieca, uns carrers més avall a València, fins a Criterium o la sala de festes Cabaret Joy's a la sortida del metro d'Entença davant dels jardins Montserrat, fins a d'altres propostes potser més modestes com Drive (Còrsega 96) o Club Géminis (Comte Borrell 230) que aparegueren als voltants de l'Escola Industrial.

El local responia a l'estereotip de discoteca de classe mitja, allunyada tant de propostes progres o socialment reivindicatives com també de la parafernàlia pròpia dels locals orientats a la gent benestant i adinerava o pija, com popularment se l'anomenava, i que tingueren el seu focus més actiu als voltants de Francesc Macià (Calvo Sotelo aleshores) i el Turó Park.

Durant la gran part de la seva existència Performance va ser un local amb una plantilla de cambrers molt professionals, estrictament uniformats amb "traje i cortaba", en un ambient que va viure l'evolució dels ritmes i les modes i on no hi va faltar tampoc la presència de celebritats del món de l'espectacle,  especialment a les nits dels caps de setmana.

En les seves últimes etapes Performance va apostar per convertir-se en un local especialitzat en música llatina que va començar a ser freqüentat per la colònia llatinoamericana cada cop més nombrosa a la ciutat.

* 2010's.- Últim logotip de Performance quan va esdevenir una sala de música llatina.

A finals del 2022 el local va canviar de nom després de gairebé 50 anys de vida en les seves diferents etapes. El nou local va ser batejat com Illusion.

divendres, 13 de setembre del 2024

dijous, 12 de setembre del 2024

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. 1890's.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÊS i ENRIC COMAS i PARER


L'estudi dels comerços i botigues establerts a peu de carrer en la Plaça Catalunya durant l'última dècada del segle XIX, ens obliga a considerar les numeracions de les primeres finques dels carrers Rambla de Catalunya, Fontanella i Passeig de Gràcia, encara no integrats a la numeració oficial de la plaça fins als primers anys del segle XX. També és destacable que encara existien edificis al centre de la plaça que van anar desapareixent fins alliberar-ne totalment l'espai. 


Tram de Rambla Catalunya (de Canaletes a Ronda Universitat)
Rambla Catalunya Núm. 1. (després Plaça Catalunya 1). Estació del Ferrocarril de Sarrià
      Xocolateria La Catalana.

Rambla Catalunya Núm. 2. (al centre de la plaça) Panorama de Waterloo (desmuntat el 1890)
       Orxateria. Cafè Waterloó 


Rambla Catalunya Núm. 3. (després Plaça Catalunya 2). Casa Manuel Puig
      Rothwell, Dietlin i Götz. Corretges i màquines

  
Rambla Catalunya Núm. 4. (al centre de la plaça).  Museu de l'Armeria


Rambla Catalunya Núm. 5-7. (després Plaça Catalunya 3)Casa Teodor Bosch 
      Antonio Amat. Esteras (des de 1896)
      Jaume Vivé. Taller de fotografia 
      Doctor Tutau. Malalties de la pell i venèries.

Rambla Catalunya Núm. 6. (al centre de la plaça) Casa Estruch 
      Oficina de Repatriats de les Filipines (1899)


Rambla Catalunya Núm. 9-11. (després Plaça Catalunya 4). Casa Ignasi Carsi    
      Salvador Coromina. Lampisteria. (des de 1896)

Rambla Catalunya Núm. 13.(després Plaça Catalunya 5). Teatro Eldorado
     Estanc. Expendeduria de Tabacs núm. 183 (dintre del teatre) 
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)


Rambla Catalunya Núm. 15. (després Plaça Catalunya 6). Casa Vives        
  
Rambla Catalunya Núm. 17. (després Plaça Catalunya 7). Casa Marcel·lí Jané
      Mobles José Ribas

Rambla Catalunya Núm. 19. (després Plaça Catalunya 8). Casa Ròmul Bosch i Alsina     

Rambla Catalunya Núm. 21. Teatre Gayarre (1890), després Casa Agustí Manaut (1895)
     Teatre Gayarre. (des de 1890, antic Nuevo Retiro)
     Colmado Gayarre (des de 1895, després Colmado Ramon Carbonell)
     Liceo Políglota. (des de 1896)


Tram de Ronda Universitat (Rambla Catalunya a Passeig de Gràcia)
Ronda Universitat Núm. 9. (després Plaça Catalunya 9). Casa Narcís Pla   
       Cafè de La Alhambra  (des del 1891)

Ronda Universitat Núm. 10.(després Plaça Catalunya 10). 
       Gran Cafè Restaurant Colón (des de 1897)


Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Casa Gibert (fins el 1895)
     Oficina de Correus
     Colegio de Vilar


Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Gran Cafè del Siglo XIX (La Pajarera)

 


Tram de Passeig de Gràcia (de Ronda Universitat a Portal de l'Àngel)
Passeig de Gràcia 20-24. Casa Pascual Pons 

Passeig de Gràcia 12. (després Plaça Catalunya 12) Casa Miquel Buxeda
     Orxateria Italiana

Passeig de Gràcia 10. (després Plaça Catalunya 13) Casa Jaumandreu 
     
Passeig de Gràcia 8. (després Plaça Catalunya 14) Casa Joan Girona
     Farmàcia Balasch
     Banco de Préstamos y Descuentos

     Ekadsograhe (després Cinematògraf X)


Passeig de Gràcia 6(després Plaça Catalunya 15) Casa Isidre Bonsoms
     Josep Fontcuberta. Mosaics

Passeig de Gràcia 3(al centre de la plaça) Casa Rosich

 
Tram de Fontanella (de Portal de l'Àngel a Canaletes)
Passeig de Gràcia 2-4 i Fontanella 17. (després Plaça Catalunya 16).  Casa Sicart (1867)
     Sociedad Catalana General de Créditos (Agencia Ensanche)


     
Fontanella 16. (després Plaça Catalunya 16) Casa Manuel Baixeras
     Gran Hotel Inglaterra
     

Fontanella 12-14 (després Plaça Catalunya 17-18) Casa Rosés (1876)
     La Neotafia. Funerària


    La Comisión. Botiga de teixits 


     Casa Guilló.
Sastreria per a senyores.
     

Fontanella 10 
(després Plaça Catalunya 19)
     Esteban Melgar. Sastreria 


     La Terrasse. Restaurant-Cerveseria.
   
Fontanella 8. (després Plaça Catalunya 20) Casa Joan Pou. (1887)
     Lorza. Sastreria, camiseria i gèneres de punt.

Fontanella 6. (després Plaça Catalunya 21) Casa Agustín Goytisolo (1884)
     Vídua de Mas Candela. Estereria i Catifes 
     Cerveseria de Munich (des de 1897)

Fontanella 4. (després Plaça Catalunya 22) Casa Teresa Maspons (1888)
     José Camins. Articles de ferro, balances i llits 
     La Mallorquina. Xocolateria i Restaurant. (fins el 1897)

     Maison Dorée. Restaurant (des de 1897, inaugurat definitivament el 1903)

Fontanella 2. (després Plaça Catalunya 23)  Casa Ignasi Serra (1876)
     Gran Cafè Restaurant Continental
     Gran Hotel Continental 

Fontanella s/n (al centre de la plaça) Casa Grases

Al centre de la plaça. (rere la Casa Grases) Circ Equestre Alegria (fins al 1895)