diumenge, 22 de setembre del 2024

PALAUET LLORENÇ OLIVER. Passeig de Gràcia / Gran Via (1869-1887)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS  
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER


El palauet de Llorenç Oliver va ser una de les primeres construccions del Passeig de Gràcia, quan aquell bulevard arbrat que unia Barcelona amb Gràcia començava a ser el preferit de l'aristocràcia i la burgesia de la ciutat per establir-hi les seves residències familiars. L'edifici era un palauet envoltat per un jardí que s'aixecava tot just traspassada la Gran Via en direcció muntanya rere del Palau d'Exposicions de Belles Arts.

*1886.- Retrat a l'oli de Llorenç Oliver i Soler (1822-1885) realitzat després de la seva mort pel pintor Josep Armet (Font: Museu de Menorca). 

Llorenç Oliver i Soler era un noble menorquí que va ostentar el títol de comte de Sant Joan de la Violada, que Alfons XII li havia concedit a finals de 1884, només uns mesos abans de la seva mort. [1]. Després d'establir-se a Mèxic [2] on es va casar i va fer fortuna, Oliver va tornar a Barcelona i va adquirir una considerable superfície de terrenys entre el Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya per sobre de la Gran Via.

Cap a finals de la dècada dels 1860's, Oliver va encarregar al seu amic Rafael Guastavino un projecte per construir la seva residència familiar en aquests terrenys. Oliver i Guastavino havien forjat una estreta relació que es projectava també en el món dels negocis, en especial en l’àmbit de la maquinària agrícola i fins i tot fundarien plegats una colònia agrícola a terres de la província d'Osca, Quan va elaborar-se el projecte de construcció de la casa del Passeig de Gràcia, Guastavino no disposava encara del títol de mestre d'obres ni d’arquitecte [3]. És per això que a l'expedient d'obres el projecte i els plànols apareixen signats pel seu amic Pau Martorell, un home de la seva estreta confiança.

Rafael Guastavino Moreno (1842-1908)

Els treballs de recerca realitzats en relació a l'autoria del projecte coincideixen en atribuir l'obra a Guastavino [4], que ja havia projectat altres edificacions a l'emergent Eixample i a Ciutat Vella. Guastavino s'establiria més endavant (1881) als Estats Units i passaria a la història com l'introductor del sistema de la volta de rajola vista o volta catalana. 

Respecte del nivell del carrer, l’edifici del Palauet de Llorenç Oliver s'estructurava en planta semisoterrada, baixa i dos pisos. L'envoltava un jardí amb accés des del passeig de Gràcia al costat de la cantonada amb Gran Via. S'accedia al jardí de la part del darrera a través d'un lleu pendent. No es conserven moltes imatges mes enllà d’una de la porta d’entrada des del Passeig de Gràcia i una altra on es pot veure l'escala amb la que es podia accedir a l'edifici des del jardí. 

Horitzontalment les plantes s'estructuraven amb un nucli central i una ala a cada banda.La planta semisoterrada tenia dues dependències separades: la de les quadres dels cavalls i la del celler.  La planta baixa, a la que s'accedia des de l'entrada principal del passeig de Gracia o bé a través de l'escala del jardí per la part del darrera, presentava un rebedor o saló d'ingrés amb accés a una sumptuosa escala principal per anar als pisos superiors. També hi havia una estança per al servei per cosir i planxar, la cuina, l'escala de servei i a les dues ales  despatxos i salons. Al primer pis o principal l'eix central era ocupat pel menjador i sales, mentre que les ales laterals eren reservades a dormitoris i banys. Finalment el pis superior era ocupat per dormitoris i estances per al servei. [5].              

*1870's.- Imatge de l'efímer Palau d'Exposicions de Belles Arts vist des de la Gran Via. A la dreta, assenyalada amb una fletxa vermella, es pot veure la façana posterior i lateral del Palauet de Llorenç Oliver del Passeig de Gràcia. (Foto: Joan Martí. Bellezas de Barcelona)


*1869.- Plànol de l'illa delimitada pel Passeig de Gràcia / Consell de Cent / Rambla de Catalunya i Gran Via (Corts). Cal advertir que el carrer Diputació encara no estava obert en aquest tram [6] i que els terrenys propietat de Llorenç Oliver abastaven una gran part d'aquesta superfície.
Alguns espais apareixen marcats en vermell (Palauet Oliver) verd (jardí de la casa) i magenta (Palau d'Exposicions de Belles Arts). (Font: Arxiu Municipal de Barcelona / Barcelofília

*1869.- Un dels plànols del projecte de la residència de Llorenç Oliver on s'hi ha indicat les superfícies destinades a habitatge (magenta) i jardins (verd). També s'hi pot veure que hi consta la signatura de Pau Martorell. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona / Barcelofília).

*1869.- Plànol de l'alçat de la façana del Passeig de Gràcia del Palauet Oliver, amb l'accés al jardí a l'esquerra de la imatge. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona). 


*1872.- Imatge de la porta d'entrada al Palauet Llorenç Oliver des del número 13 del Passeig de Gràcia. (Foto: F.J. Álvarez).

*1872.- L'escala del jardí des de la que es podia també accedir a la casa. (Foto: F.J. Álvarez) 

*1869.- Plànols de la planta dels baixos i del primer pis del Palauet Llorenç Oliver (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).

Maqueta del Palauet de Llorenç Oliver al Passeig de Gràcia. (Font: Francesc Magrinyà i Fernando Marzà: Cerdà, 150 anys de modernitat - Editorial FUTIC/ACTAR 2009)


1870's.- Imatge del Passeig de Gràcia captada des de l'embocament del Portal de l'Àngel a la Plaça de Catalunya, on s'ha enquadrat en groc (dalt) i ampliat amb fletxa vermella (baix) la residència de Llorenç Oliver. (Foto: Joan Martí. Bellezas de Barcelona).

La vida d’aquest palauet no va ser gaire llarga. Al 1887 Frederic Marcet va adquirir-la juntament amb els terrenys del jardí que l'envoltava i d’altres dels voltants. La casa es va enderrocar, el jardí es va ampliar i tot seguit es va construir la residència dels nous propietaris: el Palau Marcet

______ 

[1].- Vilallonga y Morell, José Francisco de. Los títulos nobiliarios en Menorca. Memòries de la Real Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Ciutat de Mallorca 2012.

[2].- Llorenç Oliver provenia d'una família de comerciants. Els seus avantpassats havien ajudat a l'armada anglesa d'Horacio Nelson quan ocuparen l'illa de Menorca per lluitar contra Napoleó. Es va establir a Monterrey (Mèxic) on va iniciar la seva activitat comercial. Allà es va casar amb la mexicana Carlota Méndez Araujo, mare del seu fill i hereu Josep Oliver i Méndez. 

[3].- Rafael Guastavino no obtindria el títol de mestre d'obres fins al 1872.

[4].Oliva Ricós, BenetRafael Guastavino: l'home que feia volar les rajoles. Barcelona 2021 

[5].- Salvador Zurita, Júlia. Eixample: Atles Operatiu. UPC.

[6].- L'obertura del carrer Diputació entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia no es va fer realitat fins el 27 de juliol de 1892 com recull Lluís Permanyer al la seva Biografia del Passeig de Gràcia/Edicions La Campana 1994).