dijous, 31 d’octubre del 2024

BAGDAD. Nou de la Rambla 103-105 / Paral·lel 52 (1949-1959)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS


*1950's.- Postal del Bagdad (Font: Arxiu Montse Madridejos).

Molt abans que la Sala Bagdad fos coneguda internacionalment com el local de shows pornogràfics més rellevant i conegut de Barcelona, ja havia existit al mateix lloc (Conde del Asalto tocant a Marquès del Duero en la terminologia oficial de l'època) un local amb el mateix nom. Va ser abans de la construcció de l'actual edifici d'habitatges bastit el 1968 que acull la sala porno actual, juntament amb el petit edifici baix annex al número 103. L'emplaçament era privilegiat a la cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el Paral·lel, rere l'estàtua de Raquel Meller que actualment hi ha a peu de carrer.

L'arrencada d'aquell primitiu Bagdad, al que al llarg del temps s'hi afegirien diverses denominacions (Palacio Oriental, Salón de Primavera, Jardines Bagdad) es va produir en els primers dies de desembre de 1949. La cantonada en qüestió sempre havia estat un indret molt animat en les llargues nits del Paral·lel i en el passat aquell mateix entorn havia estat testimoni de les vetllades de festa i oci del Cabaret Pompeya, el Hollywood Bar Dancing o el Salón Casablanca, entre d'altres.


*1949.- Anunci i petita crònica de la inauguració del Bagdad en els primers dies de desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El ballet de Sacha Goudine [1] va participar en la inauguració del Bagdad. Paraíso Oriental
 
La seva primera etapa, compresa entre desembre de 1949 i de 1952, Bagdad es presentava al públic amb l'afegitó de Palacio Oriental, L'edifici, fent honor al nom del local, era d'una decoració oriental que es reproduïa al seu interior, obra de l'escenògraf Castells.

*1950.- 20 de febrer. Programació. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

*1950.- 1 de març. Programació. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

Després de la primera temporada el Bagdad va canviar de Direcció després de l'estiu de 1950 i va passar a dependre del mestre Jaume Planas. La vedet sabadellenca Maty Mont (Matilde Montcusí) començava a fer les delícies dels parroquians amb els seus provocatius números i el local va rendir un homenatge a Antonio Amaya

*1950.- 7 d'octubre. Programació. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


Maty Mont i Antonio Amaya

El novembre de 1950 Bagdad va acollir la Fiesta del Aire, un curiós esdeveniment organitzat en homenatge al pilots d'aviació i personal de companyies aèries. Hi varen participar entre d'altres artistes l'il·lusionista Norwert i Mmlle. Francis que van realitzar experiments amb les batidores de Turmix-Berrens [2], que començaven a comercialitzar-se en aquells dies.  


L'arribada de la temporada d'estiu de 1951 porta dos novetats importants al local. En primer lloc, passa a anomenar-se Jardines Bagdad i d'altra banda comencen les actuacions de la gran vedet de l'època La Bella Dorita (María Yañez 1901-2001), que a partir de 1956, quedarà profundament vinculada al futur del Bagdad. Ella, que havia estat una de les vedets més destacades de la història del Paral·lel, acabarà comprant el local juntament amb el seu tercer marit Narciso Albertí [3] .

*1951.- El periòdic La Vanguardia del 9 de juny d'aquell any publicava aquest anunci sobre Bagdad anomenant-lo Salón de Primavera i inaugurant els Jardines Bagdad,

La inauguració dels Jardines Bagdad comporta una nova decoració del local i una millora de les instal·lacions entre les que destaca una nova refrigeració per fer front a les calors estiuenques.

*1953.- Retall del periòdic El Noticiero Universal de 7 de maig d'aquell any, en que es canten les excel·lències dels Jardines Bagdad coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu. (Font: ARCA)


*1953.- Fullet publicitari dels Jardines Bagdad redactat en francès, anglès, italià i alemany presentant la programació de la sala com un exemple d'autèntic typical spanish art per atraure els turistes.

*1955.- La Bella Dorita ja totalment al front de la direcció de Bagdad en un retall de 12 d'abril d'aquell any. (Font: El Noticiero Universal / ARCA). 

*1956.- Un retall de la cartellera de La Vanguardia (Edició del 7/4/1956). El Bagdad hi apareixia periòdicament amb l'adreça del numero 52 del Paral·lel.

Els últims tres anys de Jardines Bagdad sota la direcció de la Bella Dorita comporten una consolidació del negoci que no obstant conduiran a la seva reorientació en començar l'estiu de 1959 per donar pas a la Bodega del Toro. Aquest nou local, ja totalment dedicat al flamenc, continuaria regentat per la Bella Dorita fins que el nom de Sala Bagdad va tornar a reaparèixer a partir del desembre de 1975 amb una orientació totalment diferent, consistent en oferir shows pornogràfics pujats de to, que l'han portat a ser famosa internacionalment. 

_______

[1].- Sacha Goudine / Aleksandr Goudinov (Tiblisi. Geòrgia. 1895 - Santa Coloma de Gramenet. 1960) va ser un notable ballarí i coreògraf d'origen rus establert a Catalunya des de 1917. Va formar companyia pròpia i va actuar a destacats teatres barcelonins com l'Español, Apolo, Victoria, Bolero, etc. Va ser director de l'escola de ball de Pauleta Pàmies. Casat amb la també ballarina Carmen Carreras, va morir de càncer als 65 anys i és una figura del ball tristament oblidada. 

Sacha Goudine

[2].- El Noticiero Universal. Edició del 25.11.1950. Enric Berrens havia fundat el 1945 a Esplugues de Llobregat l'empresa PIMER (Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas). Ell va ser qui va portar a Espanya la patent per a la fabricació i comercialització de la batidora americana Turmix sota la marca Turmix-Berrens

[3].- La Bella Dorita es va casar, ja retirada, amb Narcís Albertí al 1986 després de més de 30 anys de convivència.

BODEGA DEL TORO. Carrer Nou de la Rambla 103 (1959 -1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS i MONTSE MADRIDEJOS


*1960.- Publicitat de la Bodega del Toro en una capsa de mistos (Font. Arxiu privat de Montse Madridejos). 

El dia 30 de juliol de 1959, la Bella Dorita (Maria Yáñez), una de les artistes més cèlebres de la història del Paral·lel, va obrir amb el seu marit, al número 103 del carrer del Conde del Asalto (actual Nou de la Rambla ) la Bodega del Toro, un establiment orientat de manera específica al tablao flamenco que barrejava un públic clarament local amb un altre estrictament turístic. El local venia a ser la continuació del projecte del Bagdad, que el matrimoni dirigia al mateix local des de 1956. 

*1940's.- La Bella Dorita, nom artístic de María Yánez García (Cuevas de Almanzora. Almeria 1901-. Barcelona 2001). (Foto: Edén)

*1959.- Anunci de la inauguració de la Bodega del Toro a les planes de La Vanguardia del 30 de juliol d'aquell any.  

*1960's.- Un grup de clients de la Bodega del Toro. (Foto: F. Monje).

*1960's.- Postal publicitària de la Bodega del Toro.

*1960.- Opinions del maitre de la Bodega del Toro sobre el turisme a Barcelona en un retall publicat a El Noticiero Universal a la seva edició del 17/03/1960. (Font: ARCA).

*1962.- Retall de la revista Destino (edició del 14/4/1962) en la que es comenta la curiosa visita de l'actor britànic Alec Guinness a la Bodega del Toro (Font: ARCA).

El 1975 la Bodega del Toro va tancar les seves portes i el local seria substituït per la Sala Bagdad que en la seva nova etapa es consagraria ben aviat com un dels centres europeus més destacats en espectacles i shows pornogràfics.

divendres, 25 d’octubre del 2024

JARDINES CÓRBOBA. Nou de la Rambla/Paral·lel (1954) i Sant Pau 89-91 (1956-1971)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Un dels locals que van aparèixer en el panorama del decadent Barri Xino de la postguerra, la història dels Jardines Córdoba (sovint abreujat només com a Córdoba) presenta dues etapes diferenciades amb canvi d'ubicació.

* Nou de la Rambla (Conde del Asalto) 103-105 / Paral·lel (Marquès del Duero) 52. 

En els darrers dies de maig de 1954, tot just començada la temporada d'estiu, els Jardines Córdoba van prendre el relleu a la Sala Bagdad, altrament dit Jardines Bagdad a l'últim local del carrer Nou de la Rambla (aleshores Conde del Asalto) abans d'arribar al Paral·el per la vorera mar.  


*1954.- Crònica de l'inici de temporada als Jardines Córdoba, en la que es fa constar que anteriorment era el Jardines Bagdad i anunci de les primeres actuacions presentades al local. Aquests retalls corresponen a l'edició del periòdic El Noticiero Universal corresponent al dia 31 de maig de 1954. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).

El local presentava espectacles majoritàriament de cante y baile español amb una especial preferència i dedicació a l'art flamenc. Chiquita Herrada, una bailaora i cantaora catalana presentada per la publicitat del local com la mejor de todos los tiempos, era una de les artistes més destacades d'aquella temporada del Córdoba a Conde del Asalto.

*1954.- Revetlla del Sant Joan al Córdoba amb l'actuació de Chiquita Herrada (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

L'estada dels Córdoba als Jardins Bagdad va ser molt efímera i es va reduir a la temporada d'estiu de 1954. De fet, el sopar amb festa reveillón de Cap d'Any d'aquell mateix any ja s'anunciava novament al Bagdad, que tornava a reaparèixer amb una actuació del còmic Profesor Esquerdo.


* Carrer de Sant Pau 89 - 91

Plànol amb indicació del canvi d'emplaçament de Jardines Córdoba a partir de 1956. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília) 

Al 1956, dos anys després de la seva curta aventura al local del Bagdad, els Jardines Córdoba tornaven a les nits barcelonines en un nou espai situat a l'antic emplaçament del Cinema Monumental -tancat al públic al 1947 i després ocupat pel Monumental Club Deportivo de boxa- i aprofitant els jardins i patis que hi havia a l'entorn de l'església romànica de Sant Pau del Camp, sobre els terrenys que anys enrere havien estat ocupats per la Caserna Militar de Cavalleria i el seu picadero per a cavalls. Això comportava també disposar d'un generós espai per aparcar cotxes.

*1956.- El nou Jardines Córdoba al carrer de Sant Pau en un dels seus primers anuncis de premsa on figurava també com a Night Club i oferia aparcament als clients. (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

En aquest nou emplaçament, la vida dels Jardines Córdoba es va perllongar fins al 1971 quan trobem els últims anuncis a premsa d'aquest local. Durant aquest període va presentar actuacions com les del cubà Antonio Machín i la mexicana Ana María González a l'estiu de 1958 i va continuar oferint varietats, bàsicament de ball flamenc i espanyol.

*1958.- Anunci de les actuacions d'Ana María González i Antonio Machín als Jardines Córdoba al juny d'aquell any.

*1971.- Últims anuncis dels Córdoba publicats a El Noticiero Universal al mes de juny de 1971. (Font: ARCA).

dilluns, 21 d’octubre del 2024

PAS DE VIANANTS SOTERRAT SOTA EL CIRCUIT DE MONTJUÏC. Avda. Reina Maria Cristina/ Avda. Rius i Taulet. (1949-1980's)


MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME MAS i JAUME SUSANY


El circuit de Montjuïc ja havia format part dels pioners de l'automobilisme entre els anys 1933 a 1938 quan acollia el Premi Automobilístic de la Penya Rhin. Acabada la Guerra, la progressiva celebració, a partit dels anys 1950's, de proves d'esports de motor en aquest circuit, va aconsellar de construir un pas soterrat, que permetria creuar la calçada als vianants en condicions de seguretat i així evitar el risc d'atropellaments. Amb el temps, Montjuïc seria homologat internacionalment per acollir proves del Campionat del Món de Motociclisme a partir de 1951 (L'edició de 1950 no va estar inclosa en el campionat del món), les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc des de 1955 [1] i el Campionat d'Espanya de Fórmula 1, que s'hi va celebrar del 1969 al 1975 [2], en anys alternats amb el circuit madrileny del Jarama.

Aquesta via soterrada per a vianants havia estat construïda l'any 1949 i travessava l'avinguda Rius i Taulet des del vèrtex de l'antic Palau de Projeccions (a partir de 1963 Palau de les Nacions i actualment Palau de Congressos) i tenia l'altra boca de sortida al carrer als peus de l'escala d'accés a l'esplanada de la Font Màgica. 

*1949.- Les autoritats governatives visiten les obres de construcció del pas soterrat en els dies previs a la seva inauguració.

*1952.- Anunci dels campionats del Món de Motociclisme d'aquell any a Montjuïc on s'advertia al públic de l'obligatorietat d'utilitzar el pas soterrani.

Aquest pas apareixia en algunes escenes del film Larga noche de Julio (Lluís Josep Comerón-1974).


La desaparició d'aquest pas soterrani va coincidir amb la construcció del pàrquing soterrat de l'avinguda Rius i Taulet a començaments dels 1980's.  

_____

[1].- Les proves motociclistes es van mantenir al circuit de Montjuïc fins al 1985.

[2].- L'edició del campionat d'Espanya de Fórmula 1 de 1975, va acabar tràgicament amb l'accident del Hill GH1 de l'alemany Rolf Stommelen que va perdre l'aleró a la volta 26 i va provocar 4 morts entre els espectadors. Aquest episodi va suposar el punt final de les curses a Montjuïc. Stommelen moriria 8 anys després als Estats Units en un accident similar també amb pèrdua de l'aleró.


dimarts, 15 d’octubre del 2024

EL PAPUS. Revista satírica i neurastènica. (1973- 1987)

 MIQUEL BARCELONAUTA



El Papus va ser una de les revistes satíriques més populars aparegudes a la Barcelona dels últims anys del franquisme i de la transició a la democràcia, que es va caracteritzar pel seu posicionament crític i sovint ferotge envers l'establishment polític i social imperant a l'Espanya de l'època.     

*1973.- A la portada del primer número de El Papus hi apareixia l'actor còmic argentí Joe Rigoli.

Apareguda el 20 d'octubre de 1973, la revista, de periodicitat setmanal, presentava una estètica presidida per la lletjor, compaginació atropellada, traç dels dibuixos poc definit, llenguatge que desbordava els límits dels bons costums, utilització de fotografies amb expressions sovint grolleres amb collages que li donaven una aparença poca-solta, que cercava l'animadversió dels esperits més conservadors i dels inquebrantables al règim que oprimia el país. Les creixents ànsies de llibertat que caracteritzaven la societat del moment i els seus plantejaments extrems de la revista li van permetre assolir un índex de popularitat i un èxit de públic força notable, de manera que va aconseguir un tiratge de 250.000 exemplar setmanals venuts i 300.000 impresos.

El nom de la revista evocava un personatge de la cultura popular catalana (el Papu) que els adults utilitzaven per fer por als nens i nenes que no es portaven bé fer (vindrà el papu i se t'emportarà). Havia estat promoguda per Xavier de Echarri, que un any abans ja havia fundat el Barrabás, amb el subtítol la revista satírica del deporte, que es limitava als aspectes esportius. L'èxit de Barrabás va animar als seus creadors a optar per donar un pas més i envair temes polítics i social de la realitat del país, que òbviament permetien sàtires més corrosives superant en contundència a d'altres publicacions de l'època, també incisives, però potser més mesurades, com eren Hermano Lobo o La Codorniz. En aquest sentit, El Papus s'apropava més a models com la publicació francesa Charlie Hebdo. La publicava Ediciones Amaika 

Com era d'esperar, l'oficialitat del moment va sentir-se ben aviat incòmoda amb El Papus, que va ser segrestat dels quioscs i suspès per períodes de quatre mesos en dues ocasions, de juliol a octubre de 1975 i de març a juliol de 1976. 

Els col·laboradors habituals de El Papus eren periodistes com Antonio Franco, Joan de Segarra, Maruja Torres amb algunes participacions de Manuel Vázquez Montalbán i presència habitual de dibuixants com Òscar Nebreda, Ivà, Vives, Fer, Carlos Giménez, Gin. Manel Fontdevila , Rafael Ramos i Ventura & Nieto entre d'altres. 

Lamentablement la història de la revista es va tenyir de sang el matí del 20 de setembre de 1983. quan una paquet bomba que un grup ultra anomenat Alianza Apostólica Anticomunista va enviar al director de la revista i va esclatar a les mans del conserge de l'edifici, Juan Peñalver, al número 77 del carrer Tallers, tocant a Plaça Castella. El conserge va morir a l'acte i una secretària, Rosa Lores, va resultar també ferida de gravetat en sortir impulsada per l'ona expansiva i caure d'esquena sobre el tendal del bar de la plaça Castella fins topar amb la vorera. 

Aquest atemptat s'inscrivia dins els escarments que la ultradreta, protegida en gran part per l'estructura policial, infligia als que tenien una actitud crítica amb les essències d'un règim, que es resistia a perdre poder malgrat la mort física del dictador.

El Papus va publicar un número especial de suport a les víctimes. Els responsables de l'atemptat i de la mort del conserge mai van ser descoberts ni condemnats per la justícia. 

*1977.- Destrosses provocades per l'ona expansiva de l'explosió de bomba a la direcció de El Papus a la Plaça Castella.

*1977.- L'interior de l'edifici després de l'esclat del paquet bomba que va provocar la mort del conserge.

Finalment la revista desapareixeria a l'any 1987. Una altra publicació, El Jueves, que ja duia uns anys als quioscs i que encara avui existeix, va agafar en part l'herència de El Papus

______________

Enllaços d'interès:

https://humoristan.org/img/articles/pdfs/humoristan-59ce30b78b29e.pdf

https://beteve.cat/va-passar-aqui/atemptat-revista-el-papus/


dissabte, 12 d’octubre del 2024

PASSEIG DE GRÀCIA. Botigues i comerços. Anys 1930's

Agraïments a CARME GRANDAS, 

El Passeig de Gràcia dels anys 1930's va viure en primera persona els turmetosos canvis derivats de l'agitacio politica i social de l'epoca primer amb la proclamació de la República i posteriorment amb els efectes de la Revolucio i la Guerra Civil per acabr amb el nou ordre establert pels vencedors de la Guerra que van causar canvis radicals en els comerços i establiments d'aquesta via 

Recull ordenat per carrers de muntanya a mar dels comerços i botigues del Passeig de Gràcia dels anys 1930's
(Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)


||

||
Carrer Salmerón (Gràcia)


Casa Fuster i Jardinets.


Dalmau Oliveres.- 132


129.- Maria Manau. Confeccions










129.- Farmàcia Galán


Institut Mascareñas. Tractaments corporals.- 132


127.- Madame X. Cotilleria




















127.- Mariano Manau. Màquines Millars













Cassadó & Moreu. Pianos.- 128


125.- J. Camps. Fàbrica de pantalles










123.- José Gil. Perruquer (des de 1925)

Lope Alberdi. Pianos.- 126











119.- Casa Niza. Mitges



Bonavista ====== 







117.- Josep Campanya. Art religiós



115.- Fills de J. Baró. Mobles de jonc











111.- Enrique Dies. Pneumàtics






109.- Palau Bertrán













====== Alfons XII (Diagonal) ======
Cinc d'Oros
====== Còrsega ======



107.- Palau Robert
Institut Solanas Costa. Perruqueria.- 110








105.- Josep Batlle. Plantes i flors
Compañia Peninsular de Asfaltos.- 110







Antiga Casa Marcel·lí Poch. Perfumeria.- 108








La Puñalada. Restaurant.- 104




====== Rosselló ======

99.- Mariano Sancho. Automòbils Hupemobile


Auto American Salon. Automòbils Oakland.- 100

Hules Bazar.- 100





95.- Barril i Arderiu. Camiseria







95.- Maragall. Roba esportiva



Restaurant Riera.- 100







95.- Badosa Durán. Ortopèdia




====== Ps. Concepció



93.- Good Year. Pneumàtics







Forn de Montserrat. Pastisseria.- 96










Xifré. Confiteria i licors.- 96




Mosella de L. Dauder. Sastreria.- 92







91.- Mathis. Automòbils











Casa Milà (La Pedrera).- 92





89.- Ontiveros. Accessoris per l'automòbil








====== Provença ======


87.- José Carreras. Joier
J.M. Font. Farmàcia.- 90


Uralita. Exposició i venda.- 90




87.- L. Carreras. Automòbils Packard


85.- Mas y BertránFusteria

Vicente VilaEines de conreu del camp.- 88

Acadèmia Longàs. Classes de música.- 86




77.- Pomar y Serra. Mobles. (des de 1926)

Magín Pladellorens. Vins.- 84















75.- Viladrosa de Amenay i PiEstufes a petroli








====== Mallorca ======


73.- La Industrial Funeraria










Casa Metzer. Màquines i aparells.- 76












67.- Bertrán. Moda (fins el 1922)




 
 
67.- Blanco Bañeres. Catifes i Tapisseries

 















La Perla Mallorquina. Ensaimades i pastisseria (des de 1923).- 68



61.- Galeries PadróMobles i decoració


L. Malmedé. Art i antiguitats (des de 1924).- 68







====== València ======


59.- Maurici Orriols. Farmàcia i laboratori.- 
Casa Gaumont. Ràdio.- 66







59.- Roser Pi. Llenceria i moda.- 














57.- Bigas. Camions Stewart.-


Casa González. Rajols i Ceràmica.- 62









Aeon. Pianos.- 62


49.- Centro de Contratación Comercial


Francisco Gomez. Òptica (fins 1928).- 58










47.- Colomer. Yoghourt







====== Aragó ======


Stevenson Romagosa. Studebaker. Automòbils.- 54
45- Juan Pons. Mobles (fins 1925)


45- Asland. Ciment Portland











45- Santiró. Perruqueria femenina










43.-  Vilaseca y Ledesma. Pel·lícules


















43.-  E.Martignole. Queviures i productes de règim




J. Jorba. Queviures.- 48




Siemes. Aparelles contra la sordera.- 48



43.- Casa Batlló
41.- Casa Amatller
















Jaume Mercadé. Joier.- 46




37.- Segura. Paraigües.




35.- Izábal. Pianos




Pallarols. Mobles i decoració.- 44












====== Consell de Cent ======


Casa Meix. Espardenyes.- 42


31.- Prats i Fatjó. Confiteria






29.- A & M Multedo. Automòbils Lancia


27.- Martí Martí. Complements




Busquets. Mobles, decoració i objectes d'art.- 36.










25.-  Casa Basas. Sabateria




Calzados La Imperial.- 36.


La Pinacoteca. Marcs, motllures i exposicions d'art.- 34.











  
    
 
Revista de Catalunya.- 34. 


Grand Gerard. Moda.- 34.












Exclusivas Julio Cesar. Distribució de cinema.- 32.






23.- Hotel Beausejour







Mirza. Restaurant Cafè i Xarcuteria. (Des de 1930).- 32.
Barcelona-Berlín. Restaurant (Des de 1935)
                                                               

23.Cine Fémina 
                                                                                                         
                                                                                         
                                                                                                          Sabadell & Henry. Insecticides.- 32.                                                                                                        









====== Diputació ======

Casa Virgili. Moda.- 30

19.-  Casa Vidal Ribas



Francisco de A. CarrerasJoieria.- 30


La Cruz. Moda.- 30












Gaumont. Fotografia.- 30












Graham-Paige. Automòbils.- 28



Masriera i Carreras. Joieria.- 26


19.-  Sala Barcino. Galeria d'art.






 

 
 


 
 
Arturo Ferré. Sastreria.- 24




17.- Joaquin Marsans Peix. Agent de canvi i borsa 
                                                                                                                 
Manel Valentí. Joier.- 24










Kodak. Fotografia.- 22.



15.- L'Auto. Pneumàtics i servei a l'automòbil




Vallet y Bofill. Hispano-Suiza. Automòbils.- 20.






Casa Bastida. Sastreria.- 18.
   












Esteva i Cia. Marcs i motllures.- 18.
                                
13.- Palau Marcet. 
Roca. Joiera.- 18.
   



====== Corts ======


Valentí. Joieria.- 16.





José Sanosa. Joieria.- 16.





E. Furest. Moda. -12-14.

9.- Sociedad Anónima Arnús-Garí

     

Pedro Rodríguez. Moda (des de 1924).- 8-10.





7. - Oriol. Joieria.

Banco de Vizcaya.- 8-10.
 Joieria Buxeda.- 6.





                         

 Prats Fatjó. Confiteria. (fins a 1920) .- 6.
   
5. - Cabot. Joier (1922)







Casp ======

Restaurant Euzkadi
. 4.
Restaurante Navarra ( partir de 1939)


Cesar Vicente. Discos - 4.





3-5. - Banco Comercial de Barcelona


Estanc. - 4.












Viuda de P.M. Palou. Joieria.- 4.


1.Hotel Colón. Bodega Andaluza
Camiseria Comas.- 2.

1.- Hotel Colon 
                                                                                                    








 Ronda Sant Pere ======

Plaça Catalunya