MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Un dels locals que van aparèixer en el panorama del decadent Barri Xino de la postguerra, la història dels Jardines Córdoba (sovint abreujat només com a Córdoba) presenta dues etapes diferenciades amb canvi d'ubicació.
* Nou de la Rambla (Conde del Asalto) 103-105 / Paral·lel (Marquès del Duero) 52.
En els darrers dies de maig de 1954, tot just començada la temporada d'estiu, els Jardines Córdoba van prendre el relleu a la Sala Bagdad, altrament dit Jardines Bagdad a l'últim local del carrer Nou de la Rambla (aleshores Conde del Asalto) abans d'arribar al Paral·el per la vorera mar.
El local presentava espectacles majoritàriament de cante y baile español amb una especial preferència i dedicació a l'art flamenc. Chiquita Herrada, una bailaora i cantaora catalana presentada per la publicitat del local com la mejor de todos los tiempos, era una de les artistes més destacades d'aquella temporada del Córdoba a Conde del Asalto.
L'estada dels Córdoba als Jardins Bagdad va ser molt efímera i es va reduir a la temporada d'estiu de 1954. De fet, el sopar amb festa reveillón de Cap d'Any d'aquell mateix any ja s'anunciava novament al Bagdad, que tornava a reaparèixer amb una actuació del còmic Profesor Esquerdo.
* Carrer de Sant Pau 89 - 91
Al 1956, dos anys després de la seva curta aventura al local del Bagdad, els Jardines Córdoba tornaven a les nits barcelonines en un nou espai situat a l'antic emplaçament del Cinema Monumental -tancat al públic al 1947 i després ocupat pel Monumental Club Deportivo de boxa- i aprofitant els jardins i patis que hi havia a l'entorn de l'església romànica de Sant Pau del Camp, sobre els terrenys que anys enrere havien estat ocupats per la Caserna Militar de Cavalleria i el seu picadero per a cavalls. Això comportava també disposar d'un generós espai per aparcar cotxes.
En aquest nou emplaçament, la vida dels Jardines Córdoba es va perllongar fins al 1971 quan trobem els últims anuncis a premsa d'aquest local. Durant aquest període va presentar actuacions com les del cubà Antonio Machín i la mexicana Ana María González a l'estiu de 1958 i va continuar oferint varietats, bàsicament de ball flamenc i espanyol.
