MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Inaugurat el divendres 5 d'octubre de 1945 als números 31-33 de la carretera de Sarrià, la sala disposava inicialment d'un aforament de 484 localitats i venia a pal·liar el dèficit de locals de projecció cinematogràfica en aquell barri, després de la fallida experiència de la primera època del Rialto (1941-42) de la plaça Francesc Macià (aleshores de Calvo Sotelo). El Loreto no s'inauguraria fins als anys 1960's després de l'enderroc del canòdrom del mateix nom.
El Cinema Infanta, que recollia el nom de la veïna Infanta Carlota [2] (nom que el franquisme havia recuperat per l'actual avinguda Josep Tarradellas), va estrenar-se amb la projecció d'un programa doble amb dues pel·licules del mateix any (1939) i del mateix director (Wesley Ruggles): Arizona, amb James Stewart i Marlene Dietrich i Invitación a la felicidad, amb Irene Dunne i Fred MacMurray. Les entrades es venien al preu de 2,50 pessetes de l'època.
La matinada de l'11 de setembre de 1957 l'Infanta va ser protagonista d'un incendi causat per una cortina de la sala que s'encengué i el foc va requerir la presència de diverses unitats de la caserna de bombers del carrer Provença per aturar les flames.
*1957.- Notícia de l'incendi declarat a la matinada del dia 11 de setembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).Durant la setmana santa de 1963 va ser un dels cinemes que va projectar la superproducció bíblica Los Diez Mandamientos. La sala va ser objecte de nombrosos reformes i millores en els seus 23 anys de vida que van incloure calefacció i aire condicionat i entapissat de les cadires. Finalment el Cinema Infanta va tancar al maig de 1968.
La sala tornaria a obrir-se a l'any següent amb el nom d'Aquitania per iniciar una nova etapa a càrrec dels germans Castañé. Posteriorment acolliria la seu de la Filmoteca de Catalunya durant el període 1991-2011 i a partit de 2013 esdevindria l'Aquitania Teatre.
________
[1].- Aquest carrer havia estat dedicat a la Infanta Carlota Joaquima des de començaments del segle XX. Durant la Segona República va ser conegut com Bernat Metge. El franquisme però, va recuperar el nom de la Infanta.
[2].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Edicions Temporae. Madrid. 2015