Agraïments a ELOY FC i FRANCISCO ARAUZ
*1970's.- La fàbrica Olivetti amb l'autopista cap a Mataró en primer terme. (Foto: Autor desconegut)
Camillo Olivetti (Ivrea 1868 - Biella 1943)
Camillo Olivetti fou un empresari de la regió italiana del Piemont que el 1908 va fundar una companyia amb el seu nom que aviat es col·locaria en el primer lloc en la fabricació de màquines d'escriure a Europa.
El 1929 es va fundar a Barcelona per iniciativa de l'industrial Juli Caparà l'empresa Hispano Olivetti S.A. com a filial de la companyia italiana.
Acabada la Guerra Civil Hispano Olivetti absorbeix l'empresa La Rápida i tot seguit al 1940 adquireix un gran solar de 10.000 metres quadrats al número 866 de la Gran Via tocant a Glòries. En aquest gran espai s'hi construeix un complex industrial amb fàbrica i tallers projectat per l'arquitecte Josep Soteras i Mauri (1907-1989) en col·laboració amb l'enginyer Italo Lauro, que ocupa una superfície de 2.700 metres quadrats inaugurat el 1942.
Durant els primers anys del franquisme Hispano Olivetti és una de les empreses més afavorides pel règim. El fet de ser una filial de l'empresa mare italiana li permet disposar del seu suport tècnic, la qual cosa impedeix qualsevol competència.
*1950's.- La fàbrica Olivetti al centre de la imatge des del descampat de la Plaça de les Glòries. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
*1954.- Vista aèria de la fàbrica i plànol del conjunt de les instal·lacions. (Font: Arxiu Històric del Poblenou).
*1956.- Programa d'un festival organitzat per Hispano Olivetti. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)
*1960.- La zona esportiva en primer terme amb la Gran Via tallada per la via fèrria abans de la construcció de l'autopista i la urbanització de la plaça de les Glòries. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1960's.- Imatge de la fàbrica Olivetti captada des del barri del Clot, mentre s'acabaven les obres d'ampliació fins al xamfrà amb el carrer Llacuna.
Acabada la Guerra Civil Hispano Olivetti absorbeix l'empresa La Rápida i tot seguit al 1940 adquireix un gran solar de 10.000 metres quadrats al número 866 de la Gran Via tocant a Glòries. En aquest gran espai s'hi construeix un complex industrial amb fàbrica i tallers projectat per l'arquitecte Josep Soteras i Mauri (1907-1989) en col·laboració amb l'enginyer Italo Lauro, que ocupa una superfície de 2.700 metres quadrats inaugurat el 1942.
Durant els primers anys del franquisme Hispano Olivetti és una de les empreses més afavorides pel règim. El fet de ser una filial de l'empresa mare italiana li permet disposar del seu suport tècnic, la qual cosa impedeix qualsevol competència.
*1962.- Entrades de cinema amb descompte pels treballadors d'Hispano Olivetti. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)
El 1963 la plantilla va arribar als 3.200 operaris amb unes excel·lents dades d'exportació, que van convertir la fàbrica de Glòries en el centre de fabricació de màquines d'escriure més important del món, amb una producció que arribava a les 600.000 unitats a l'any.
El model de màquina d'escriure M40
La cadena de muntatge de les màquines calculadores
L'empresa es caracteritzava per les prestacions que oferia als seus obrers. Grans menjadors industrials amb abonaments que permetien disposar dels àpats a preus molt economics, guarderia per als fills i fins i tot piscina i zona esportiva amb jardins on els caps de setmana i festius les famílies dels operaris podien passar el dia. Aquesta zona d'esbarjo era també per a molts obrers de la companyia l'única alternativa de descans durant les desitjades vacances d'estiu, que no es podien permetre de gaudir-les en un altre lloc. Posteriorment l'empresa va posar també a disposició dels seus treballadors un servei de colònies d'estiu a Teià, on els fills dels productors podien passar quinze dies per un preu simbòlic.
La piscina i la zona d'esbarjo de la fàbrica
Calculadora Summa 25
L'Olivetti Lettera 35
*1979.- Vista aèria del complex. (Foto: AMB Geoportal de cartografia)
L'inici de la davallada de l'empresa es produeix als anys 1980's, quan el desenvolupament de la informàtica i l'ofimàtica comença a adquirir grans proporcions a una velocitat de vertigen. Les màquines d'escriure són substituïdes pels primers ordinadors i noms històrics de productes d'Olivetti com Lexicon, Lettera o Pluma passaran en poc temps a la història. Les reduccions de plantilla comencen a estar a l'ordre del dia i el 1987 la fàbrica de la filial espanyola d'Olivetti tanca portes en plena febre olímpica, mentre contempla la renovació de la plaça de les Glòries i l'execució de les primeres operacions urbanístiques a la zona.
Les instal·lacions de l'edifici de la fàbrica es mantindran encara durant un temps per acollir una planta de producció de productes informàtics per al Parc Tecnològic del Vallès.
A l'octubre de 1991 l'antiga fàbrica va ser dinamitada parcialment conservant-se només l'estructura d'alguns blocs. Tot seguit, l'espai que va ocupar Hispano Olivetti va ser reformat de dalt a baix per convertir-lo en el continent d'un nou centre comercial que, més enllà de l'estructura dels seus edificis principals, eliminaria tot vestigi de l'antiga fàbrica.
*1991.- L'explosió controlada de part de la fàbrica a les planes de La Vanguardia.
*1992.- Així va quedar el solar després de la supressió de la meitat dels edificis.
*1996.- L'antic edifici d'Olivetti ja convertit en centre comercial amb el rètol del supermercat Continente al cim de la façana. (Foto: Col·lecció MACBA)
La implantación del nuevo centro comercial Continente no resulto ser muy agresivo con el antiguo edificio.
ResponEliminaUseful article, thank you for sharing the article!!!
ResponEliminaWebsite bloggiaidap247.com và website blogcothebanchuabiet.com giúp bạn giải đáp mọi thắc mắc.
Thanks for the link that takes to a site where (unless Viet speakers) anyone can understand what the hell says.
EliminaNo seré yo quien defienda el sistema político imperante en la época... Pero :
ResponEliminaL'empresa es caracteritzava per les prestacions que oferia als seus obrers. Grans menjadors industrials amb abonaments que permetien disposar dels àpats a preus molt economics, guarderia per als fills i fins i tot piscina i zona esportiva amb jardins on els caps de setmana i festius les famílies dels operaris podien passar el dia. Aquesta zona d'esbarjo era també per a molts obrers de la companyia l'única alternativa de descans durant les desitjades vacances d'estiu, que no es podien permetre de gaudir-les en un altre lloc. Posteriorment l'empresa va posar també a disposició dels seus treballadors un servei de colònies d'estiu a Teià, on els fills dels productors podien passar quinze dies per un preu simbòlic.
Igual que ahora... ¿Verdad?
Yo he vivido esto. No en la Hispano Olivetti, pero si en un banco (el Hispano Americano concretamente). Hoteles muy dignos en equipamiento y en lugares como Navacerrada o Comarruga a precios simbólicos para empleados. Servicio médico como Mútua de empresa, economato con precios reducidos... Vamos, unas condiciones laborales que actualmente, en estos tiempos en los que vemos condiciones de cuasi-esclavitud parecen de ciencia ficción.
Si si igual que ahora falsos autónomos todo por aplicaciones de móvil etc etc y ahora encima una pandemia. Es como para mear y no echar ni gota
ResponEliminaHola, fenomenal todo en el artículo... menos la voladura. Una duda, ¿Hispano Olivetti tuvo en los años '60 oficinas en la Ronda de la Universidad, junto a la plaza De Cataluña? Gracias, un saludo
ResponEliminaJo vaig treballar a Comercial Mecanográfica (Olivetti) fins a l'any 1976 a la Ronda Universitat, 18 , a la primera planta a lles seccions de administraciò, comptabilitat, facturaciò, etc.
EliminaEfectivament, la Direcció General era a la Ronda Universitat
ResponEliminaLa Direcció Comercial, la Administrativa i la Direcció de Asistencia técnica també eran a la Ronda Universitat. S'en deia Casa Central.
ResponEliminaEm queda el dubte de si no hi va haver un incendi terrible una nit del any...(cap als 80's) Jo viva al carrer Bolivia al àtic d'un edifici de 9 pisos i em sona, pero no ho puc precisar més...
ResponEliminaBona memòria! Va ser l'agost de 1980 segons es pot veure a l'hemeroteca de La Vanguardia.
Eliminahttp://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1980/08/17/pagina-23/32905475/pdf.html?search=Hispano%20Olivetti
Una lástima la pérdida de tan magnífico edificio racionalista.
ResponEliminaGracias por tu blog, es magnífico y se ve muy trabajado y documentado.
Gracias por este reportaje. Mi padre trabajó aquí hasta 1982, y yo disfruté de la piscina, estuve en Teià de colonias, jugué en el equipo de baloncesto, y recuerdo que para los Reyes, nos regalaban juguetes.
ResponEliminaBuenas tardes, soy una alumna de la escuela de arquitectura de Madrid, estoy realizando un TFG sobre esta fábrica y me gutaría ponerme en contacto con usted. Un saludo.
EliminaYo tambien fui un trabajador de la empresa, 20 Años con la matricula 16401 K y recuerdo cuando llegaba la Navidad nos daban un lote compuesto de dos pollos vivos, y cuando entrabamos en metro era todo risas, porque las señoras tenian miedo que los pollos les rompiera las medias.
ResponEliminaJo hi vaig treballar del 1952 al 1960 que hem van acomiadar per què em vaig casar. Això era el pitjor que passava, no volien dones casades..
ResponEliminaEl demés tot immillorable
Trabajé en la Escuela de aprendices entre 1961 y 1966. Fue una empresa modelo en su época.
ResponElimina