(Gentilesa de Pedro Rodés)
A començaments de la dècada dels 1980's, un allau de nous locals de ball va envair la nit barcelonina. Entre ells hi hagué un segment orientat als més grans, als amants del ball més veterans desitjosos d'escoltar els temes de tota la vida. En aquest grup varen dominar llocs com Imperator, Sutton, Marabú, Tango... Una de les sales de ball pioneres d'aquesta tipologia de locals va ser Camoa, situada al número 322 de la Gran Via, més enllà de la plaça Espanya, fent cantonada amb el carrer Mèxic.
Camoa s'orientava clarament a públic que ja passava dels quaranta i que podia arribar perfectament als seixanta i escaig. Aurelio Moya (el mateix que uns anys després obriria Imperator) va ser l'artífex d'aquesta arrencada de "la sala més camp de Barcelona" (així figurava a la publicitat), que inicialment funcionava en sessions de tarda a partir de les 6 tots els dies de la setmana i les nits dels divendres i dissabtes.
Al local hi havia música en directe a càrrec de les orquestres Barcelona, Metropol, Paraíso i Oasis i amb una especial atenció a la salsa i les seves nombroses variants rítmiques. Tampoc hi faltaven les actuacions i espectacles d'humor i varietats. Manolito Royo, Teresa Guerra, José Herrerías i Ramon Capel foren alguns dels artistes que desfilaren per Camoa.
Entrada la dècada dels 1990's Camoa oferia entrada gratuïta al públic femení totes les tardes de dilluns a divendres i a tothom la nit del diumenge. Després de l'estiu de 1994 Camoa desapareixia per donar pas a Epoca, una sala de ball de similars característiques que va durar fins a finals del 1999.
Ostres, el Camoa, si. Jo era molt jove però el recordo. Em vaig examinar de teòrica de conducció al mateix edifici o annexe.
ResponEliminaMes conegut com a cementiri dels elefants
ResponEliminaUna epoca muy bonita
ResponEliminaCAMOA, su nombre proviene de los tres socios que lo fundaron,
ResponEliminaCano, que tenia camiones. Moya, tiendas de alimentación y Aroni, que era una especie de cantante y showman.
Se solia poner la canción de Masiel "Camoa" que desde luego no tenia nada que ver, pero la gente lo asociaba.
Pronto se quedaron solos a cargo de la sala Cano y Moya.
Y algunos de los socio montaron el Tango y de ahí salió como ganador un concurso de cante y grabó El Junco su famosa canción Hola mi amor .
ResponEliminaCano es el dueño de sutto
ResponEliminaSe hizo un concurso de rumbas que yo participé con el jurado que era el galante un gitano ,me gustaría recuperar las fotos
ResponElimina