dissabte, 5 d’agost del 2017

GRUP DE CASES BARATES DE LA COOPERATIVA MILITAR. Pare Claret / Castillejos / Travessera de Gràcia / Cartagena. (1920's-1960's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, VALENTÍ PONS TOUJOUSE, ELOY FC i JOAN MARC


 
Al juliol de 1920, l'arquitecte Enric de Babot i Frayse  va projectar un grup de cases barates per a la Cooperativa Militar de Barcelona, que ocuparien tota la superfície de l'illa delimitada pels carrers Castillejos, Coello (avui Pare Claret), Igualtat (avui Cartagena) i l'últim tram de Travessera de Gràcia. El terreny era situat just entre l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l'Hospital de la Quinta de Salut L'Aliança. Va col·laborar també en el projecte un altre arquitecte, Antoni Millàs i Figuerola (1862-1939), que es va encarregar de la direcció d'obres.
Eren uns habitatges modestos, de planta baixa i pis, en els que destacaven com a elements més singulars el frontó triangular que coronava les façanes i el pati interior de cadascuna de les finques, que podia ser utilitzat indistintament com a hort o com a jardí. 
El conjunt guardava moltes similituds amb el situat a l'illa Torre Vélez-Sant Quintí i també amb el de Torre dels Pardals/Mascaró/Tinent Costa que van projectar els mateixos arquitectes esmentats. El grup de cases barates va ser inaugurat pel rei d'Espanya Alfons XIII, amb tota la solemnitat patriòtica que requeria un acte com aquell vinculat a l'estament militar. Les primeres en quedar enllestides van ser les del carrer Coello, les de façana a la Travessera encara trigarien uns anys més

*1922.- Fragments de la crònica publicada a l'edició de La Vanguardia del dia 8 de juny que informava dels actes d'inauguració de les primeres cases barates del grup.

 
*1922.- Parada militar amb la presència d'Alfons XIII celebrada el dia 7 de juny d'aquell any amb motiu de la inauguració i lliurament de claus dels primers habitatges del grup. Banderes espanyoles guarneixen balcons i terrats. El carrer Coello (avui Pare Claret) apareix encara sense empedrar ni asfaltar i amb els fanals fora dels marges de la vorera.
 

*1933.- Plànol municipal on es pot apreciar la minuciosa sectorització de l'illa i els patis interiors de què disposaven les cases. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1930's.- Vista des de la cantonada Travessera de Gràcia / Castillejos. (Foto: Josep Brangulí)

*1930's.- Vista des de Pare Claret cantonada amb Cartagena, aleshores Coello/Igualtat.
(Foto: Josep Brangulí)

Cap a les acaballes dels anys 1940's el conjunt va començar a perdre la seva uniformitat original. Algunes casetes van ser remuntades i altres començaren a desaparèixer per donar pas a altres edificacions. El procés de substitució es va completar entre els anys 1960's i 1970's, amb l'enderroc del que quedava del conjunt.
Avui (2017) encara podem veure un vestigi d'aquest grup a la casa numerada amb el 378 de la Travessera de Gràcia que conserva la façana original.  

*1960's.- El grup des de la cantonada Pare Claret / Castillejos. Com es pot observar ja havia perdut la uniformitat. (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz) 
 
*2015.- L'única casa supervivent del grup és aquesta de la Travessera de Gràcia (Font: GoogleEarth).
 

4 comentaris:

  1. En queden algunes més, justament ahir vaig ser-hi per un tema familiar.
    Al tram superior de Sant Quintí, entre Renaixença i el passatge de García Cambra en queda una, en el passatge hi ha quasi tot el lateral dret ple, set o vuit inclosa la cantonada amb Sant Quintí, i tot el front d'aquest carrer entre el passatge i el carrer de la Torre Vélez està intacte (quatre cases). Per últim, en aquest carrer en queden també unes vuit. Lamentablement es va perdre la cantonada que si no recordo malament tenia un jardí en el xamfrà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina emoció llegir tota aquesta informació. A aquestes casetes van obrir la "Academia Vila" jo vaig anar a aquesta escola quan tenía cinc anys. Després es va a snomenar "Colegio Dalvi". Jo sabía que eran unas casetes de militars. Però llegir tota aquesta documentació al respecte, m'ha agradat moltíssim!
      Gràcies per compartir!

      Elimina
  2. Sobre l'obra de l'arquitecte Antoni Millàs es pot consultar l'article:
    LACUESTA, Raquel (2005, juny): "L'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola". Revista de Catalunya, 207, p. 17-51.

    ResponElimina