DANIEL'S (1975 - 1990's). Plaça Cardona.

Daniel's va ser un dels local pioners d'ambient lèsbic a la Barcelona de l'últim quart del segle XX. Allà les dones que estimaven altres dones disposaven d'un espai de llibertat per donar sortida a les seves secretes tendències sexuals i afectives.

La petita plaça Cardona, entaforada entre els carrers del barri de Sant Gervasi, va ser el lloc elegit on es va establir aquest minúscul territori de llibertat. Daniel's, situat al número 7 de la plaça cantonada amb el carrer de Santa Peronella, era un local secret i gairebé anònim, que va créixer durant els encara intolerants anys setanta.  L'accés era totalment reservat i restringit i, per tal d'assegurar-ho, el negoci va ser fundat sota la figura jurídica d'una associació, la qual cosa donava la seguretat que només hi entrava qui responia a un perfil adequat de gustos i tendències. 

Maria Carme Tobar, altrament dita Daniela, va ser la promotora d'aquest establiment. Coneguda activista femenista, tenia un caràcter fort i dominant i va saber fer del local un lloc discret i gairebé inaccesible per qualsevol que no combregués amb el credo propi de la tendència sexual al que donava aixopluc. Un cop passada la barra de l'entrada, una sala de ball força fosca, permetia a les senyores fer els primers contactes. Després al altell, una sala de billar i un reservat servien de marc propici per a iniciar relacions o consolidar-les. Diuen que malgrat la discrecció que hi regnava, el local no es va lliurar d'algunes visites de la policia. Quan això passava, una llum vermella s'activava a tot l'interior. Era un senyal d'alarma que la clientela ja coneixia prèviament.

Hi sonaven cançons de Mari Trini -la cantautora murciana que va sortir de l'armari als primers anys de la democràcia- i musiques romàntiques. Al contrari que al Members -l'altre local lèsbic de l'època-, a Daniel's la clientela era més selecta, madura i sobretot més discreta. Els homes, per descomptat, no hi tenien accés, com tampoc les jovenetes massa esbojarrades.