MIQUEL BARCELONAUTA
*1885.- Un plànol d'Enric Vilaplana sobre el que s'ha marcat en blau el curs de la Riera d'En Malla. Hi podem apreciar el gir sobtat que feia el curs de la riera abans d'arribar a la plaça Catalunya on prenia la direcció del carrer de Casp i després s'orientava cap al Bogatell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
Entre les nombroses rieres que surcaven el pla de Barcelona des de Collserola en direcció al mar, l'anomenada Riera d'en Malla en el seu primer tram feia de separació natural entre els antics termes municipals independents de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.
De fet, recollia les aigues de la riera de Vallcarca i iniciva el seu curs a partir de la plaça Lesseps. La seva llera coincidia amb el traçat sinuós de l'actual avinguda Príncep d'Astúries. En aquest tram se l'anomenava també Riera de Cassoles. En arribar al principi del carrer Saragossa s'unia amb la Riera de Sant Gervasi i baixava fins a l'actual Plaça Gal·la Placídia. Seguint el seu curs descendent, es tornava a bifurcar en dos: La Riera de Sant Miquel i la pròpia Riera d'en Malla que continuava fins a creuar la Diagonal i s'endinsava cap a l'Eixample fins prendre el curs de l'actual Rambla de Catalunya per arribar fins els límits de la muralla de Barcelona. De fet, l'antiga Estació del tren de Martorell, que hi havia a la Rambla de Catalunya cantonada amb Ronda Universitat, va rebre també el nom d'Estació de la Riera d'en Malla.
A mesura que l'Eixample anava urbanitzant-se es feia cada cop més urgent procedir a canalitzar i desviar aquesta riera. Els dies de pluja intensa el fang cobria els carrers de la trama Cerdà i la Riera d'en Malla esdevenia una amenaça pels ciutadans.
Mentre la ciutat patia greus problemes de salut pública a conseqüència de les inundacions provocades per les baixades d'aigua cap a la ciutat, el projecte de canalització i soterrament de la Riera d'en Malla, va estar sempre impregnat de polèmica en gran part perque es varen plantejar diverses alternatives.
Finalment la riera es desviava abans d'arribar a la plaça Catalunya, a partir de l'indret on després hi hagué el Teatre Barcelona, tot encarant el carrer Casp en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Nombrosos ponts i pontets acompanyaven el seu recorregut abans que no va ser coberta del tot.
*1888.- Pont sobre la Riera d'en Malla a la cruïlla amb el Passeig de Gràcía en un dibuix de l'època. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)
A mesura que l'Eixample anava urbanitzant-se es feia cada cop més urgent procedir a canalitzar i desviar aquesta riera. Els dies de pluja intensa el fang cobria els carrers de la trama Cerdà i la Riera d'en Malla esdevenia una amenaça pels ciutadans.
Mentre la ciutat patia greus problemes de salut pública a conseqüència de les inundacions provocades per les baixades d'aigua cap a la ciutat, el projecte de canalització i soterrament de la Riera d'en Malla, va estar sempre impregnat de polèmica en gran part perque es varen plantejar diverses alternatives.
Finalment la riera es desviava abans d'arribar a la plaça Catalunya, a partir de l'indret on després hi hagué el Teatre Barcelona, tot encarant el carrer Casp en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Nombrosos ponts i pontets acompanyaven el seu recorregut abans que no va ser coberta del tot.
*1888.- Pont sobre la Riera d'en Malla a la cruïlla amb el Passeig de Gràcía en un dibuix de l'època. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)
*1895.- Dos dibuixos del pas de la Riera d'en Malla pel carrer de Casp. En la de dalt davant l'església del Jesuïtes i en la d'abaix a la cruïlla amb Roger de Llúría on el curs de la riera feia un revolt i abandonava el carrer Casp.
Quina és la font?
ResponEliminaLes fonts són diverses i sovint no coincideixen en determinats detalls, per exemple a partir de quin lloc exacte de la seva part gracienca es considerava aquest curs d'aigua com a Riera de'n Malla, ja que, com diu l'entrada, anava recollint continuadament aigues d'altres rieres. Si hi ha algun aspecte concret que vulguis comentar o debatre aquí estem. Si pot ser t'agrairé posis un nick per identificar-te
ResponEliminaMolt interessant. Imagino que totes le rieres ja desaparegude del Pla de BCN serien del mateix estil que per exemple les del Maresme, es a dir, que només portaven aigua quan hi plovia.
ResponEliminaEl braç anomenat riera de Sant Miquel, quin camí agafava?
Sóc veí del Bogatell, quan era petit es desoterrava al costat de la avinguda Icária amb la avinguda bogatell. Quan van remodelar el carrer marina van fer un forat molt gros on es veia el soterrament d'aquesta riera, i portava aigüa sobretot el dies de plujai més a l'alçada del carrer Lepant amb el carrer Llul. Jo hi tenia perduda la pista d'aquesta riera per el carrer Casp a l'alçada de Napols, ja que el meu avi m'ho va explicar, però que hi venía la riera desde tant lluny com Gracia no ho savia pas.
ResponEliminaEn la época que comentas Étienne creo sobretodo que eran aguas de alcantarillado, ya que creo que funcionaba como una cloaca que en el tramo final era a cielo abierto (en el Bogatell).
ResponEliminaYo recuerdo cuando era pequeño el final de la Rambla de Prim, antes de lo del forum, y se veía la desembocadura del Riera de Horta que tenía siempre aguas estancadas de muy dudosa calidad. Un saludo
CarlosC: Tot sembla indicar que el curs de la Riera de Sant Miquel, que neixia a Gal·la Placídia/Travessera seguia el traçat de l'actual carrer que porta el seu nom i anava a desaiguar novament a la Riera de'n Malla cap a la Rambla de Catalunya entre Provença i Mallorca
ResponEliminauna mica tard però bé, he llegit (ara no recordo si en Joan Amades), que la riera d'en Malla és la mateixa que la de Sant Miquel i també que aquesta tenia el nom de Riera de Collserola i era la que antigament anava per Las Ramblas fins el segón perimetre enmurallat d'época medieval. una salutació cordial!
ResponEliminaHi, is it true, that Antoni Gaudí 1873 as a student worked in this projekt?
ResponEliminaOs dejo un video muy interesante sobre la riera d'Horta,
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=vDFp1wmMJ5Y
admirable
ResponEliminaGràcies per l'article. Tinc un dubte respecte a l'origen del topònim: el nom d'en Malla el tenia també una gran finca a Collserola i la font de la Budellera es va dir fins al trencant dels segles XVIII i XIX font d'en Malla. No sé si això pot tenir relació amb la riera, que evidentment naixia a la serra (Eugeni Casanova)
ResponElimina