La caserna de les Drassanes era situada al final de la Rambla en l'espai comprès entre l'antic convent de Santa Mònica (avui ocupat pel centre cultural Arts Santa Mònica) i el Portal de la Pau, just al lloc on avui s'aixeca d'edifici de la Comandància de Marina del Sector Naval de Catalunya davant del monument a Colom. Era una edificació construida el 1792 al voltant d'un gran pati central i adossada totalment al recinte de les antigues Drassanes del que n'era com una mena d'annex que completava l'equipament militar. La part posterior de l'edifici donava a carrer del portal de Santa Madrona on hi havien situades les parades de llibres de vell i des d'on s'accedia per un entramat de carrers estrets al sector més sòrdid del Barri Xino.
El 1927 el govern de la Dictadura del general Primo de Rivera va iniciar un procés de modernització de casernes i aquarteraments militars. Es tractava de clausurar les instal·lacions més velles -generalment les més cèntriques- i crear-ne altres de noves al voltant de la ciutat.
La caserna de les Drassanes es va considerar una de més obsoletes i es va deternimar que seria una de les que resultarien afectades i se'n cedirien els terrenys a la ciutat.
*1902.- En aquesta imatge es poden distingir la Caserna Militar, que queda a la dreta del monument a Colom, i les antigues Drassanes que es veuen a l'esquerra sota les tres xemeneies del Paral·lel. (Foto: Àngel Toldrà Viazo).
El conjunt de les antigues Drassanes havia deixat de dedicar-se a la construcció i armament de vaixells des del 1663 quan va acabar la Guerra dels Segadors. A partir d'aleshores el recinte va esdevenir caserna militar. Tot i l'esmentada afectació de l'any 1927, les Drassanes van seguir ocupades per militars fins a la Guerra Civil i el 20 de juliol de 1936 durant l'assalt contra els militars sublevats hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.
La Caserna annexa però, ja havia començat a ser enderrocada al febrer de 1935, la qual cosa va permetre alliberar i fer visible la façana lateral de les Drassanes i obrir el primer segment de la via B de l'antic Pla de Reforma de Ciutat Vella (l'eix que pretenia unir el port amb el carrer Muntaner a través del Raval), que després el franquisme batejaria com Avinguda García Morato i que actualment és conegut com l'avinguda de les Drassanes.
*1931.- Imatge aèria de la Caserna de les Drassanes (a la dreta de la fotografia) amb el seu pati interior envoltat per l'edificació militar. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
*1934.- Plànol amb l'emplaçament de la caserna al costat de les Drassanes, aleshores ocupades pel Parc d'Artilleria de l'Exèrcit (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
El diumenge 3 de febrer de 1935 la caserna va ser oberta al públic per a poder ser visitada per la ciutadania abans de l'enderrocament. Només una setmana després començaven oficialment els treballs de demolició amb un acte presidit per l'alcalde Pich i Pon que personalment va pujar al terrat per empènyer un tros de balaustrada cap al carrer i iniciar simbòlicament l'execució de les obres. L'enderrocament de la caserna es va perllongar durant mesos i va ser viscut per la ciutadania amb entusiasme ja que permetia millorar la imatge del final de la Rambla. La Guerra Civil però, va endarrerir tot el procés i fins als inicis dels anys 1950's l'espai va romandre com un solar buit i abandonat fins que es va enlarirar el nou edifici de la Comandància de Marina. A l'altra banda, les velles Drassanes van poder ser lentament restaurades per acollir-hi el Museu Marítim.
*1935.- La Vanguardia del diumenge 10 de febrer comentava la notícia de l'inici oficial de l'enderroc.
*1935.- La caserna es va començar a enderrocar per la banda del Portal de la Pau. Els treballs van continuar per la façana de la Rambla de Santa Mònica. (Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Josep Brangulí).
El diumenge 3 de febrer de 1935 la caserna va ser oberta al públic per a poder ser visitada per la ciutadania abans de l'enderrocament. Només una setmana després començaven oficialment els treballs de demolició amb un acte presidit per l'alcalde Pich i Pon que personalment va pujar al terrat per empènyer un tros de balaustrada cap al carrer i iniciar simbòlicament l'execució de les obres. L'enderrocament de la caserna es va perllongar durant mesos i va ser viscut per la ciutadania amb entusiasme ja que permetia millorar la imatge del final de la Rambla. La Guerra Civil però, va endarrerir tot el procés i fins als inicis dels anys 1950's l'espai va romandre com un solar buit i abandonat fins que es va enlarirar el nou edifici de la Comandància de Marina. A l'altra banda, les velles Drassanes van poder ser lentament restaurades per acollir-hi el Museu Marítim.
*1942.- Durant els anys 1940's l'espai que va ocupar la caserna era un solar sense edificar (fletxa groga) al final de la Rambla.
*1951.- Construcció del nou edifici del Sector Naval de Catalunya en el terrenys ocupats anteriorment per la caserna. (Foto: Arxiu Diari de Barcelona).
Gràcies Sergi. Recollides les teves observacions.
ResponEliminaEstic fent la tesis doctoral sobre les Drassanes i m'agradaria saber quina es la font de la imatge del inici, del 1880 (Cues de militars davant la porta d'accés al pati que hi havia entre la Caserna i les Drassanes), Gracies
ResponElimina