L'any 1854, el marquès de Sentmenat va cedir uns terrenys de la seva propietat que ocupaven una superfície de 25 fanecades* a canvi d'un seguit de condicions: 4 havien de ser dedicades a un jardí botànic i les altres 21 a una granja agrícola per a la formació de pagesos i agricultors. A més a més, el marquès finançava les despeses del trasllat, la construcció dels edificis i oferia una quantitat anual de diners per a les despeses ordinàries. L'operació donava prestigi social als Sentmenat, que deixaven molt clar que aquest projecte només es podria dedicar en el futur a les finalitats esmentades.
Els terrenys, situats dintre dels límits de la vila de Gràcia, ocupaven la finca anomenada Torre del Pla a l'entorn de l'actual plaça de Francesc Macià. La part nord era delimitada pel curs de la Travessera de Gràcia i el límit sud per carrer Coello (actualment Londres), mentre que en amplada abastava des del carrer Villarroel fins gairebé el carrer Comte Borrell.
La Granja Experimental va ser dirigida inicialment per l'agrònom Jaume Llansó (1806-1862), després de la seva mort per Josep Tristany i Serret i posteriorment pel veterinari Josep Presta. El 1863 s'hi va instal·lar una estaciò metereològica amb la finalitat d'estudiar la influència climatològica en els conreus. L'any 1870 la Diputació de Barcelona va ser designada pel govern espanyol com l'organisme encarregat de dur a terme les finalitats formatives d'aquest projecte a la Granja Experimental. Des del 1888 fins al 1911, va ser el centre de formació dels perits i capatassos agrícoles i funcionà com Escola Provincial d'Agricultura. L'any 1905 el pedagog Francesc Flos i Calcat hi va instal·lar una extensió a l'aire lliure de l'Escola Sant Jordi.
*1905.- Un grup de nens de l'Escola Sant Jordi fent activitats recreatives als terrenys de la Granja.
L'execució del Pla Cerdà topava frontalment amb aquell equipament que impedia l'avenç de la Diagonal, la urbanització de l'actual plaça Francesc Macià i de les illes de l'Eixample de la zona. Amb l'arribada del nou segle es va començar a plantejar un trasllat de la granja. Aquest propòsit es va trobar amb la forta oposició del marquès de Sentmenat que va interposar una demanda. L'obertura el 1915 d'una nova Granja Experimental a Caldes de Montbui i la posada en marxa de l'Escola Superior d'Agricultura, on es formaven els futurs enginyers agrònoms, a la nova Escola Industrial del carrer Urgell, varen afavorir les raons per desmuntar la Granja Experimental. Però no va ser fins el 1926 que la Diputació va cedir a l'Ajuntament els espais necessaris per l'obertura de l'Avinguda Diagonal i els carrers Villarroel, Urgell, Buenos Aires, Londres i l'actual avinguda Josep Tarradelles. Un cop urbanitzats els esmentats carrers, la Diputació disposava de tres enormes solars buits. Segons explica el cronista Lluís Permanyer, el delimitat per Urgell, Diagonal, Villarroel i Buenos Aires va ser arrendat e1 1938 al florista Andreu Batlle, que hi va instal·lar uns vivers i una botiga de plantes i flors.
*1925.- Un dels brolladors dels jardins de la Granja Experimental, ja en avançat estat de degradació, poc abans de la reurbanització dels terrenys obrir-hi els carrers Comte d'Urgell i Villarroel fins a la Diagonal. (Foto: Manuel Genovart i Boixet. AFCEC).
Després de la Guerra Civil els antics terrenys de la Granja Experimental varen acollir també la pista de patinatge del Patín Hoquei Club i a partir dels anys 1950's van començar a aparèixer problemes legals. Començava a entreveure's que aquella zona tindria un gran valor immobiliari i els hereus de la família Sentmenat reclamaven els terrenys, emparats en que ja no feien la funció agrícola que, un segle abans, havia estat establerta per l'antic marquès com a condició de la cessió.
Finalment, després de diversos plets i pressions polítiques la Diputació va acceptar tornar els terrenys als Sentmenat a canvi d'una suma de diners xifrada en 135 milions de pessetes, que, segons versions oficials de l'època, es dedicarien a l'acabament de les Llars Ana Gironella de Mundet a la Vall d'Hebron.
(*) La faneca és una antiga unitat de superficie de terres de conreu que equivalia a una dotzena part d'una hectàrea (833,3 metres quadrats)
(*) La faneca és una antiga unitat de superficie de terres de conreu que equivalia a una dotzena part d'una hectàrea (833,3 metres quadrats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada