Els antecedents històrics de la Bodega Bohemia es remunten a una petita botiga de queviures que hi havia a la cantonada entre els carrers Nou de la Rambla i Lancaster als anys 1920's. Li deien el Celler Bohemi i per entrar a veure els artistes calia passar abans per sota d'un bosc d'embotits que penjaven dins el "colmado". En aquella primera època l'accés era pel número 11 del carrer Nou de la Rambla, conegut com Conde del Asalto. Hi actuaven aprenents de cantants de sarsuela, mags, imitadors d'artistes i altres aficionats ansiosos per esdevenir artistes.
Després de la guerra Civil, la Bodega Bohemia va començar a adquirir celebritat a partir de mitjans dels anys 1940's. L'entrada s'havia canviat al numero 2 del carrer Lancaster i amb el pas del temps aquell local passaria a ser un dels llocs típics més turístics del Barri Xino. Un piano vertical contra la paret presidia el petit escenari. Tot l'entorn era ple de fotografies dedicades d'artistes de tota mena i d'inscripcions i frases diverses: El arte embellece la vida o El mejor local para olvidar tus preocupaciones n'eren alguns exemples.
Francisco Prió va ser el propietari del local a la posguerra. Aleshores hi eren habituals les aparicions de la policia per enxampar aspirants a artistes que hi actuaven sense contracte infringint el reglament d'espectacles.
La història de la Bodega Bohemia però, no seria la mateixa sense la figura del Gran Gilbert, un artista que imitava a tota mena d'estrelles (Raquel Meller, Maurice Chevalier, la Mistinguett etc.) i que durant més de 20 anys va ser l'ànima animadora absoluta del local.
Aquell Gran Gilbert era en realitat un català de nom Joan Massó Gilbert, nascut a Figueres el 1885. Havia començat a treballar de perruquer de senyores a la Barcelona de començaments de segle XX i després va iniciar un pelegrinatge per diversos països: Argentina, Brasil i França, on es convertí en un especialista en la paròdia de cantants de l'època i d'artistes d'ambdós sexes.
El Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohemia entre 1950 i 1971.
A començaments dels anys 1950's Gilbert va retornar a Barcelona i començaria a actuar regularment a la Bodega Bohemia. A la dècada dels 1960's ja era un dels artistes més populars i coneguts del Barri Xino. Personalitats de l'època com el mateix ministre d'Información y Turismo Manuel Fraga o el parents del dictador marquesos de Villaverde havien passat per la Bohemia a veure el Gran Gilbert.
El Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohemia entre 1950 i 1971.
*1961.- Curtmetratge alemany de Peter Schamoni amb càmera de Jost Vacano on podem veure alguns dels artistes habituals de la Bodega Bohemia.
El 1966 va protagonitzar la pel·licula de Manolo Summers Juguetes Rotos. Un any després a la seva estimada Bodega Bohemia era testimoni i padrí de la presentació del primer disc de Jaume Sisa, el cantautor galàctic, titulat L'home dibuixat.
El 1971 en plena actuació a la seva Bohemia el Gran Gilbert es va trobar malament, patia un fort mareig i va ser portat a casa seva. Va deixar d'existir només un dies després tenia. S'acabava allà la vida d'un artista que va morir, com aquell que diu, amb les botes calçades.
Mary Alda, un altre dels artistes que actuaren a la Bodega Bohemia.
Sense el Gran Gilbert la Bodega Bohemia va continuar la seva singladura com a refugi d'artistes vells i decadents que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Carmina Farguell, Mary Alda o Maruzella foren alguns dels noms dels artistes habituals. El local va passar a ser regentat per la mateixa empresa que portava els també legendaris de la zona Tabú, Panam's o Villa Rosa.
*1978.- L'activista cultural Ocaña a la Bodega Bohemia plena de gom a gom.
El 1985 Jaume Sisa tornava a La Bohemia per presentar la seva transmutació de Sisa a Ricardo Solfa quan va decidir abandonar Barcelona per instal·lar-se a Madrid amb una nova identitat artística.
Mary Alda, un altre dels artistes que actuaren a la Bodega Bohemia.
Sense el Gran Gilbert la Bodega Bohemia va continuar la seva singladura com a refugi d'artistes vells i decadents que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Carmina Farguell, Mary Alda o Maruzella foren alguns dels noms dels artistes habituals. El local va passar a ser regentat per la mateixa empresa que portava els també legendaris de la zona Tabú, Panam's o Villa Rosa.
*1978.- L'activista cultural Ocaña a la Bodega Bohemia plena de gom a gom.
El 1985 Jaume Sisa tornava a La Bohemia per presentar la seva transmutació de Sisa a Ricardo Solfa quan va decidir abandonar Barcelona per instal·lar-se a Madrid amb una nova identitat artística.
En una de les seves darreres etapes, amb Manuel Puga al front del negoci, la Bodega Bohemia celebrava totes les nits dels divendres una mena de premis d'honor que s'atorgaven a conegudes personalitats del món de la faràndula (Matias Colsada, Juanita Reina, Carmen Sevilla o Lola Flores en són alguns exemples).
La Bodega Bohemia va tancar portes a l'abril de 1998 i l'edifici que la acollia va ser enderrocat al gener de 2002.
*2002.- L'edifici que va acollir la històrica Bodega Bohemia durant l'enderroc. (Foto: Xavier Gómez)
La Bodega Bohemia va tancar portes a l'abril de 1998 i l'edifici que la acollia va ser enderrocat al gener de 2002.
*2002.- L'edifici que va acollir la històrica Bodega Bohemia durant l'enderroc. (Foto: Xavier Gómez)
Suposo que la Bodega Bohemia havia de morir en el moment que tota aquella vella guàrdia d'artistes també ho anés fent. La Bodega Bohemia no hauria tingut sentit sense l'ànima que li donava vida.
ResponEliminaBona nit, estic molt content de veure la història del Gran Gilbert, era el meu fadrí... Gràcies. Josep Àngel
ResponEliminaJo voldria posar-me en contacte amb alguna persona que sapigui coses i pugui tenir informació de la Bodega Bohemia.
ResponEliminaNo se quan tardara en ficar.se a mirar aquesta pagina alguna persona, pero si algun dia la mira algu... seria una alegria.
La meva avía habia estat artista a la Bodega Bohemia.. es deia Candela Acosta Miguel, i m'agradaria saber si puc aconseguir cualsevol cosa d'ella, fotos , actuacions... lo que sigui a veure si algun la coneix o li sona.. ella ja es morta fa molts anys..
A treballat amb Luis verdun Cubo que no se si es viu.. es l'unic que se..
mini_okupi@hotmail.com es el meu mail... per si algu sap alguna cosa.
Has tingut notícies d'algu?si encara en vols avisa'm,el meu sogre hi treballava.
EliminaEl seu nom artistic era LA GITANILLA DE BRONCE , que me oblodat de ficar-lo
ResponEliminaGracies
Entra en aquesta pàgina de Facebook i et serà més fàcil posar-te en contacte amb més que et pugui donar una pista:
Eliminahttps://www.facebook.com/groups/189088161140007/
Jo i els meus amics eram uns asiduos de la Bodega Boemia, i aviam convidad a un plat de crema a la artista.Era obligatori
EliminaI jo dic... algú amb pasta podria reobrir-la.
ResponEliminaActualment, els pocs principiants que ens dediquem a l'art podríem estar bé en un lloc així.
M'encantaria que es tornés a obrir, tinc bells records en la meva adolscència....com el de la Maria, etc.i crec que manca a Batcelona un lloc com aquest.
ResponEliminaEstic d'acord
EliminaRecordo que una vegada vaig anar un dissabte a la nit a la Bodega Bohemia. Devia ser a la primera meitat dels 80. Entre els artistes que vaig veure actuar hi havia: Maruzella; Juanito Velez "la tomates"; la cantant que apareix a la segona foto d'aquesta pàgina i de qui no recordo el nom; i un ternor, Salvador Balsells, que ho feia realment bé. Algú em sabria dir o donar més informació sobre aquests artistes?
ResponEliminaAl final dels '80 era deliciosament decadent, però era part de l'ànima de Barcelona.
ResponEliminaAra estic desconnectat de l'ambient nocturn però no crec que quedi res d'apassionant a a la ciutat com aqueslls locals tan hetereogenis: Bohèmia, B. de Noche, Kit Kat, Bagdad (aquest una mica sobrepassat. Encara perdura), Panams, New York, Muntaner 4, Època, El Molino, Arnau, Talía...,tot això s'ha acabat.
A Barcelona crec que falten llocs pels artistes d'escena de tota mena.
Totalment d'acord.la atmosfera era autentica, una maravella.
EliminaFa molt anys era difarenta forma de vida pero no per això deixava de ser fantastic.
EliminaEn este local recitó en público, por primera vez, un poema de Gerardo Diego, un estudiante llamado Adolfo Marsillach Soriano.
ResponEliminaRespondiendo a lo que dicen de "A començaments dels anys 1950's Gilbert va retornar a Barcelona", el Gran Gilbert ya actuó el 27 de marzo de 1943 en Barcelona, en la Sala Mozart (calle Canuda, 31).
ResponEliminaTambién se decía que sus 'mejores tiempos' habían sido con Manuel Sugranyes y Ferran Bayès en el Teatro Principal Palace.