*1964.- Els símbols originals del monument: l'emblema de Falange i el relleu de José Antonio en bronze.
A banda del Monument als Caídos, el dedicat al fundador de Falange Española José Antonio Primo de Rivera va ser el de més rellevança dels que el franquisme va aixecar en honor als seus herois a Barcelona.
Crida l'atenció però, el temps que va passar per enlairar un monument a José Antonio a la ciutat. Curiosament, entre la data de l'acabament de la Guerra Civil i la de la mort del dictador, la inauguració del monument a José Antonio queda molt més aprop en el temps de la segona data (11 anys) que de la primera (25 anys). Fou el 29 d'octubre de 1964 amb presència de les autoritats civils i militars del règim. L'alcalde Porcioles, el governador Civil Ibáñez Freire, el ministre del Movimiento José Solís i la pròpia Pilar Primo de Rivera van fer els seus discursos de rigor.
*1963.- Vista aèria de l'últim tram del carrer de la Infanta Carlota Joaquina (avui avinguda Josep Tarradellas). A la part superior dreta de la foto es poden veure les obres de construcció del monument a José Antonio Primo de Rivera.
*1964.- Vista del monument durant l'acte de la seva solemne inauguració. No hi mancaren formacions militars i tota la parafernàlia pròpia del franquisme governant. A la foto es pot veure el yugo y las flechas que coronaven el bloc vertical de marbre fosc i una placa amb l'efígie de José Antonio situada a l'extrem del bloc travesser blanc que s'ajuntava amb el grup escultòric horitzontal. Noti's també com a curiositat que l'edifici de la cantonada Infanta Carlota- Avinguda de Sarrià (a l'esquerra de la foto) es trobava en construcció en aquelles dates. (Foto: Pérez de Rozas).
*1964.- L'alcalde Porcioles (a l'esquerra) i la germana de l'homenatjat Pilar Primo de Rivera varen pronunciar sengles discursos durant l'acte d'inauguració del monument. Abaix les paraules que la germana del fundador de la Falange va adreçar als congregats recollides a La Vanguardia. (Fotos: Pérez de Rozas)
L'estil del monument havia deixat enrera les formes neoclàssiques indissociables de l'arquitectura franquista dels primers anys de la posguerra. S'havia optat per un estil més modern que no ocultava però la simbologia pròpia falangista i franquista. A la part frontal hi havia un mural escultòric de l'escultor Jordi Puiggalí, que representava el treball a través de figures de pescadors, obrers, artesans i camperols, mentre que a la part del darrera hi havien dos relleus escultòrics més. Un representanva la figura del soldat caigut en combat vetllat per tres dones i l'altre evocava la ressurrecció del màrtir juntament amb la inscripció "Barcelona a José Antonio". Una altra escultura de metall reproduia el yugo y las flechas a la part més alta del bloc vertical de marbre que s'aixecava 18 metres sobre el terra. Una làmina rectangular d'aigua, que s'estenia sobre el passeig central de l'aleshores carrer de la Infanta Carlota Joaquima, completava l'espai .
Després de la mort de Franco, els primers ajuntaments democràtics no varen atrevir-se a eliminar aquell monument. L'alcalde Narcís Serra va optar només a desvestir-lo d'aquells símbols més inequívocs de la ideologia que representava. Així van desaparèixer el yugo y las flechas i l'efigie de bronze de José Antonio. Quedà doncs, com una mena de monument a tots els màrtis de la guerra, si bé aquesta interpretació era poc o gens convincent atès el simbolisme inequívoc que el monument havia representat al llarg dels anys.
Finalment, a l'empara de la Llei de la Memòria Històrica, el monument va ser desmuntat al febrer de 2009 en presència de l'alcalde Hereu, de l'escultor Puiggalí i amb algun brot per part de l'extrema dreta. Els relleus escultòrics es varen conservar i potser algun dia siguin exhibits en algun museu. Sigui com sigui el monument havia sobreviscut 34 anys a la mort de Franco.
*2008.- Dues imatges del monument en els seus últims anys, ja desprovist de la simbologia franquista.
*2009.- Els operaris procedeixen a enretirar les plaques del relleu escultòric de Jordi Puiggalí davant l'atenta mirada de l'alcalde Jordi Hereu. (Foto: EFE-A.Dalmau).
Des que vaig arribar a Barcelona fa 40 anys, he conegut aquest monument. Tot i que amb 5 anyets em semblava maco (modern!), en poc temps vaig canviar d'opinió tant, per motius estetics, com étics. I cada vegada que n'he sabut alguna cosa més, més clar he tingut que havia de desaparèixer. I quina gran alegria! Em plau veure a l'alcalde Hereu (per una vegada) esmenar l'afrenta d'un altre alcalde de passat dubtós. Ara penso en tots els espanyolistes més aviat fatxendes que sempre ens diuen nazi-onalistes, als catalanistes, quan a Espanya, la cosa més propera al nazisme, la va crear aquest personatge de vida curta que va ser J.A.P.R. No sé si li hagués agradat Hitler, amb ell, però al dictador que se'n va apropiar del seu llegat, aquest nazi sí que l'agradava. Quaranta anys d'influència nefasta que poc a poc ens estem treigent del damunt, a Catalunya. A la resta d'Espanya no se la podran treure mai, sempre ha estat, de vegadas predominant, d'altres (com ara) minoritaria. Per una vegada, una entrada d'aquest blog que alegra i no provoca ni una mica de nostàlgia. (amb prou educació, les escultures las ha guardat la familia del autor, crec).
ResponEliminaNo le provocará nostalgia a una persona sectaria. A los que nos gusta la historia, cualquier actuación iconoclasta nos parece dramática.
ResponEliminaSin entrar en discusiones de porque se aplicó la ley de memoria histórica al monumento a un hombre que apenas vivió cuatro meses la guerra civil y que ya estaba encarcelado al inicio de la contienda. El que se creen nuevos monumentos y calles relacionadas con el bando republicano a la vez que se suprime todo lo dedicado al bando nacional, envilece aún más esta actuación. Porque este tipo de comportamientos demuestra quien ejerce hoy en día el verdadero totalitarismo; borrando la historia que quien no piense como ellos, maquillando lo que realmente hicieron y señalando quienes fueron los buenos y quienes los malos.
Desgraciadamente en los últimos cuarenta años y apoyada en multitud de educadores, escritores, cineastas y todo tipo de medios de comunicación, la progresía ha alcanzado la hegemonía cultural y social. Y en Cataluña, debemos sumar además el efecto del nacionalismo que amplifica el uso de todos estos instrumentos y aleja a sus ciudadanos aún más de la realidad. La sociedad actual, fruto de estas manipulaciones y analfabeta creyendo que no lo es, acoge muy bien decisiones como esta.
Raxopax, entenc que et pugui doldre la desaparició d'aquest monument atesa l'orientació ideològica que destil.la el teu comentari.
EliminaTot i que endevino que sóc a les antípodes del teu pensament político-social, no cometré l'errada d'esborrar el que has escrit perque crec que il•lustra molt bé un pensament que convé tenir molt present per entendre el passat i també el present. El sectarisme, el totalitarisme i la manipulació de que parles crec que eren precisament assignatures en les que els guanyadors de la Guerra Civil treien matrícules d'honor i diplomes de mèrit. És clar que... si la societat actual (sobretot la catalana) és tan analfabeta com dius, els que pensen com tu ho teniu força pelut per redimir-nos. T'ho diu un nacionalista sectari, afiliat a aquesta multitud d'educadors, cineastes i escriptors maquilladors de la realitat dels que parles, manipulador i per descomptat analfabet. Llàstima que siguem tants oi?.
Mi comentario no destila orientación ideológica alguna, se limita a describir la realidad y mi amor por la historia dejando de lado la política. Que quede claro que por ejemplo me opongo a la desaparición de simbología comunista en los países del este.
ResponEliminaEn efecto el bando nacional una vez ganada la guerra manipuló, controló la educación y los medios, fue sectario, etc... Pero eso no le da derecho a los perdedores de la guerra a hacer exactamente lo mismo en el sentido opuesto. Tenemos una "democracia" que se comporta en muchos aspectos igual que aquel regimen dictatorial. Esto es lo que me parece triste y quería transmitir.
Y me parece fantástico que existan nacionalistas e izquierdistas. Lo que no me gusta es el falseamiento histórico, que existe y es demostrable y crea analfabetos o engañados, como se prefiera. De hecho que un alcalde elimine un monumento a un hombre que fue fusilado por su partido resulta inquietante.
Creo que en la guerra civil había por lo menos la misma cantidad de franquistas que republicanos, y no sé porque transcurridos más de setenta años unos pueden tener nuevas calles y monumentos mientras se quitan los de los otros. Sí quieren olvidar esta etapa de nuestra historia, deberían quitarlos todos. Lo demás es revanchismo.
No cuela Raxopax. No cuela ya eso del revanchismo. No se trata de olvidar el infausto franquismo, la dictadura, el nacionalcatolicismo. Son inolvidables, por desgracia. Se trata de que a una mayoría no nos gusta ver sus recordatorios continuamente. Lamentablemente, la peor huella del franquismo en Barcelona no se puede eliminar: son todos los horrores del porciolismo. Que alguna estatua cambiara de sitio durante la dictadura, se puede y se ha remediado. Aceptarás que el cambio de nombre de las calles con la democracia es una deseable rectificación: ninguna autoridad franquista tuvo nunca mayoría social en Barcelona como para cambiarnos los nombres de ninguna calle. Corregido pues, de nuevas calles, nada de nada, son simplemente los nombres escogidos antes, en democracia (que era lo que había durante la titubeante e ineficaz República Española). En cuanto el engendro del fundador de la Falange: eliminarlo es un ejercicio de pura democracia. Ninguno de los partidos políticos del ayuntamiento barcelonés es de corte fascista, ni defiende a la falange, ni nada. De ahí se infiere que la mayoría de barceloneses NO queremos dicho monumento u homenaje. Consecuencia: se desmantela el bodrio ese que había en una calle cuyo nombre se cambió también sin más problemas, y a otra cosa. Porque feo, era un rato feo. Pero ni que solo fueran los frisos (que no eran feos), uno de ellos con una clara simbología falangista. Se puede y se debe eliminar; igual hubo un 0,001% de ciudadanos en contra. Cuando venga otra etapa de la historia, como dices tú, que hagan lo que les plazca, no te parece?
ResponEliminaEn todo esto nadie ha dicho ni una palabra del amor de José Antonio a Cataluña.
ResponElimina