*1971.- Dos joves passejant per davant de l'entrada del Drug DRAC Store, el cafè que en seu soterrani acollia La Cova del Drac. (Foto: Francesc Català Roca)
Cap a mitjans dels anys 1960's el carrer Tuset va esdevenir el centre neuràlgic de la modernitat barcelonina. Un dels locals més emblemàtics d'aquesta via va ser La Cova del Drac, que en realitat era el soterrani de la cafeteria Drug-Drac-Store, un local que jugava amb el mot català Drac i l'anglès Drugstore. Es va inaugurar el mes de novembre de 1965. Els impulsors del local varen ser el promotor cultural Ermengol Passola i l'escriptor i cofundador de Els Setze Jutges Josep Maria Espinàs, que en els primers anys actuava com a presentador de les actuacions. La decoració del local ja era trencadora per l'època amb detalls modernistes i exposicions de pintura a les parets. Les cadires de La Cova varen ser comprades a la Fonda Europa de Granollers.
La primera actuació va ser la del cantautor mallorquí de color, aleshores afincat a Barcelona, Guillem d'Efak. Per la pista de La Cova del Drac varen passar pràcticaments tots els integrants del moviment de la nova cançó. També s'hi van fer espectacles de teatrals de petit format i de varietats, sempre en català. Així, per exemple, al juny de 1968 Maria Aurèlia Capmany hi presentava l'espectacle de teatre de cabaret Dones, flors i pitança amb Carme Sansa, Elisenda Ribas, Enric Casamitjana i Joan Miralles. Tampoc hi van faltar els espectacles de màgia (Màgic Kim), teatrals (Els Joglars) i de pantomima (Mims de Facècia). Però fonalmentalment, La Cova del Drac seria el principal nucli d'operacions del moviment aleshores emergent de la nova cançó. Això va provocar alguns problemes amb les autoritats del moment que vigilaven d'aprop tot el que s'esdevenia en aquesta sala.
Posteriorment Espinàs i Passola varen traspassar el local a Ramon Tordera que el va dedicar gairebé íntegrament a la programació d'actuacions de jazz.
*1968.- La terrassa de La Cova del Drac captada des de la cantonada de Tuset amb el carrer de La Granada del Penedès. Més amunt les terrasses de l'Anahuac i el Pub Tuset.
Si senyor...salut
ResponEliminaCom sempre, molt interessant. No sabia que la Cova original estava al carrer Tuset. Jo havia estat anys enrere al local de la zona alta (prop de la parada de Muntaner dels Ferrocarrils), que em sembla que ara es diu d'una altra manera. Tampoc sabia que les cadires havien anat a parar a la Fonda Europa, un local que per qüestions geogràfiques em queda molt més a prop. Ja m'hi fixaré el proper cop que hi entri, cosa que no passarà molt aviat, tenint en compte els preus dels seus esmorzars de forquilla, jejeje...
ResponEliminaOriol: El tema de les cadires és a l'inrevés de com ho dius.
EliminaQuan van muntar La Cova l'any 1965 les van comprar a la Fonda Europa.
Ui, perdona, ho havia entès malament doncs. En qualsevol cas, em pregunto com van anar a parar fins a l'Europa per comprar unes cadires :-)
EliminaMolta història dins la cova; bona i dolenta: els darrers anys va decaure molt i semblava més un centre cívic. Tinc alguna anècdota sucosa que algun dia explicaré.
ResponEliminaEnric, si trobes algun arxiu de fotos de la cova de Tuset, t'grairé que m'ho diguis.
EliminaLlàstima de pèrdua, tot dura tan poc.
ResponEliminaEls darrers anys ja era tota una altra cosa, cert, no entenc la facilitat que tenim en malmetre allò que funciona.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest article sobre La Cova del Drac original. M'ha portat molts bons records ja que els anys 1977, 1978 i 1979 hi vaig actuar amb el grup L'Esquerra de l'Eixample del qual formava part i també en unes tardes que es feien els dijous dedicades a la poesia. Encara guardo fotos i algun retall de diari de l'època.
ResponEliminaUna vegada més, felicitats per l'article.
Recordo amb gran afecte i estima tots els dimarts les tertulies de poesia viva que es venien fent al local i la seva olor particular i aquell ambient bohemi i a la vegada intel.lectual.
ResponEliminaRecordo tants i tants amics que ja ens han deixat com el poeta Plàcid Vilardell, l'Antònia Vilàs, poetessa i lletrista de nombroses havaneres, l'Antònia Abante, tembé poetessa, el rapsode Raimon Rafàs,un dels més grans declamadors vaix el meu punt de vista, en Rafael Llop, autor de la poesia " La barca xica ", que es va convertit en havanera i ara és de les més cantades i populars, gràcies a un bon dia que la vaig recitar per ràdio Molins de Rei i el ja desaparegut compositor Josep Mª Roglan la va musicar i com no, una molt bona amiga i declamadora com va ser fins el darrer dia, l'Enriqueta Carrillo.
Locals com la Cova,no havien d'haver desaparegut mai.En certa manera la poesia va quedat orfe, quan ens van arrabassar el local.Bohemia,vella i entranyable et trobarem sempre a faltar.
Alexandra Morera i Fargas.
Avui he trobat un treball del meu tiet, de 2on bup del 1982. Era sobre el JAZZ i parlava de la cova del drac. En especial agraïa a CHUPI SHAY (encarregat de difusió del Jazz de la cova). He buscat per internet i no he trobat cap referència però he pensat q podia deixar el comentari aquí :)
ResponEliminaToni Saigi (Chupi) potser?
Eliminaostres, podria ser? casualment se que toni saigi era molt amic de pau donés, company de teclats.... i jo sóc molt fan, però molt, de tota la música q creaven els jarabe de palo i sobretot de les aportacions musicals q rebien.... si fos ell seria genial, pq m'agradaria poder-li fer arribar una captura del treball del meu tiet. gràcies joaquim per la teva aportació, m'has fet conectar moltes coses :)
EliminaRecordo molt be aquelles tardes-nits a la Cova,i tant que ens vigilaben d'aprop.Era habitual que tant a dins com a la sortida et trobessis amb uns
ResponElimina'desconeguts'que haviat ensumabes per com es comportaben.Temps maravellosos on podies fer una xerrada amb la maria del mar,el llach,el ramon muntaner,la motta,i fins i tot el salvador escamilla,i amb tota aquella gent que compartien anhels i esperançes amb nosaltres.Records que avuí son ben presents.