La crisi econòmica encetada l'any 2010 va propiciar en els anys següents la desaparició de molts comerços històrics de la ciutat, especialment aquells situats en els llocs més cèntrics i en els circuits i rutes turístiques de la ciutat. Molts d'ells no van poder fer front a l'ofensiva de les franquícies de marca ni a la revisió dels lloguers dels locals o simplement la jubilació del propietari va suposar el punt i final al negoci.
El cas de la botiga de Joguines Monforte al carrer de la Palla cantonada amb la plaça de Sant Josep Oriol, prop de l'església del Pi, va ser una altra dolorosa desaparició molt sentida per alguns barcelonins pels molts anys que la botiga portava funcionant i pels records de quan hi anaven a comprar les joguines dels seus fills.
Quatre generacions dels Monforte varen donar continuïtat a aquest negoci que va néixer a partir d'una antiga fàbrica de billars. Des de finals del segle XIX Monforte era el principal subministrador de dòminos i parxissos als cafès i bars de la ciutat. Amb el pas del temps l'establiment s'aniria especialitzant en tota mena de jocs de taula. Des dels clàssics escacs a les dames, passant pels històrics Juegos Reunidos Geyper, backgammon, monopoly i scrabble fins a les últimes i més recents produccions del ram.
A les acaballades del 2013, d'un lloguer de prop de 700 euros mensuals, els propietaris van passar a demanar-ne més de 6.000, quantitat inassolible pels botiguers. 173 anys d'història van quedar darrera d'aquesta entranyable botiga la nit de la vigília de Reis de 2014 quan va abaixar definitivament les seves persianes.
*2012.- Aparador de Joguines Monforte al número 2 del carrer de la Palla (Foto: Lisette van de Graaf).
Esto tiene su miga, Pero se habrían de poner los puntos sobre las ies. La tienda iba bien según sus dueños. Pero se les acabó la contrata y han de renovarla. de 800 euros mes les piden 6.000 de alquiler. ¿ Quién puede pagar esa cantidad ? Solo una multinacional.
ResponEliminaEntiendo al propietario del local, y entiendo al inquilino. A quién no entiendo es al Ay untamiento. En vez de tocarse los cataplines en sus escaños, las graciosas señorías deberían mirar por la calidad de nuestros establecimientos emblemáticos.
Todo aquel local que esté en funcionamiento y pase de los 100 años, deberían de tener una serie de ventajas fiscales (como en Paris). , en IBI, y debería de ponerse condiciones para que no se realquilara dejando de prestar sus sus servicios.
Aquí todo se pierde.
prepara una entrada para Monge, la filatelia que también cierra por lo mismo, y para la Fargas, la bombonería que ya hablé con la señora y me explicó lo mismo.
salut
Completamente de acuerdo Miquel, pero el ayuntamiento debería obligar a los nuevos inquilinos a mantener el local como está, como hacen en París. En cuatro días veremos nuevo suelo, nuevas cristaleras, etc.
ResponEliminaPasará como con la ferretería Soriano, de Gran de Gràcia. Los escaparates eran increíbles, tenían tal variedad de artículos que al lado de cada uno había escrito un cartelito, explicando el uso del mismo. En pocos años ha pasado a ser heladería, tienda de ropa, y veremos que más nos depara el futuro.
Barcelona desaparece, está en peligro de extinción. No queda nada de la ciudad que fue hace 20 o 30 años. Nunca diría que acabaría añorando la Barcelona pre-olímpica, pero cada día la ciudad parece más un centro comercial.
Estic bastant d'acord amb el post i els comentaris, i també em declaro defensor dels establiments que donen caràcter i personalitat a Barcelona, però cal vigilar de no caure en una mena de nostàlgia immobilista; allò de "cualquier tiempo pasado fue mejor".
ResponEliminaAquest argument sempre s'ha fet servir: la meva àvia ja pensava que els millors comerços i cafès havien tancat "abans de la guerra". I suposo que la seva àvia li deia el mateix, però parlant de 1850...
Seria meravellós que tots aquests locals es poguessin mantenir i donessin vida a la ciutat, però malauradament vivim en una economia de mercat on el capital mana. Els sentiments no hi compten; els euros, sí.
Per altra banda, m'agrada pensar que vindran coses noves, idees noves i projectes nous que acabaran donant un nou caràcter a aquesta Barcelona saturada de franquícies barates i exclusives botigues de luxe... O, qui sap, potser algun barceloní del futur acabi lamentant en un blog que es tanquin iogurteries, fast-foods i zaras!
Salut!
La botiga de joguines la van tancar a principis d'any 2014
ResponEliminaExactament el 15 de gener del 2014
Eliminaés que la gent no canvia a fons l'interior dels seus pisos en lloc de conservar i restaurar les rajoles originals i la resta?
ResponEliminaTenia entrada principal per la plaça, no pel carrer de la palla, encara que hi hagués porta, la dirección oficial era plaça sant josep oriol, 3
ResponElimina