PAVELLÓ DE LA CONSTRUCTORA NAVAL. Exposició de 1929. Parc de Montjuïc (1929-1930's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, ELOY FC i VALENTÍ PONS TOUJOUSE           

    



*1929.- Imatge aèria de l'Estadi de Montjuïc durant l'exposició. Al fons es pot veure dins l'òval groc el pavelló de Constructora Naval.

Un dels pavellons més allunyats del centre neuràlgic del que va ser l'Exposició de 1929 a la muntanya de Montjuïc, fou el que l'empresa Sociedad Española de Construcción Naval va aixecar a l'aleshores anomenada Plaça de Sant Antoni, que més o menys coincidiria avui amb el lloc on l'avinguda de Santa Madrona, pujant de la Font del Gat, arriba a l'alçada de l'avinguda de l'Estadi.

En aquesta zona en direcció a Miramar, on ja no hi havien més pavellons ni construccions que l'estació del Funicular i l'Escola Bosc, aquesta construcció, obra de l'arquitecte basc format a Barcelona Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (1894-1975), emergia de forma destacada, si bé les cròniques de l'època remarquen que el seu emplaçament allunyat el va fer poc visible al visitant. Cendoya va ser també l'arquitecte del Palau Nacional de Montjuïc (1926-1929) i de l'edifici del Banco de Vizcaya (1931) a Plaça Catalunya / Rivadeneyra.

 

*1929.- Referència al Pavelló de la Constructora Naval al Diari Oficial de l'Exposició.

 

*1929.- Emplaçament del pavelló a la desapareguda plaça de Sant Antoni. (Font: Plànol de l'Exposició. Col·lecció privada Francisco Arauz)
 

*1930's.- Una imatge de l'entrada principal al Pavelló captada uns anys després del tancament de l'Exposició de 1929 



 

La Sociedad Española de Construcción Naval, també coneguda popularment com la Constructora Naval o simplement com la Naval, va monopolitzar el sector de la  construcció naviliera de guerra a l'Estat Espanyol des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil. Diverses companyies britàniques com John Brown & Company o Vickers -Armstrong tenien participació a l'empresa, que Tomàs de Zubiría y Ibarra va presidir en els seus inicis durant  prop de 25 anys.

L'aparició d'aquesta empresa s'explica a partir de la desfeta dels vaixells de la Marina Espanyola a la Guerra de Cuba, que va deixar a l'armada espanyola en un període d'especial incertesa i desmoralització. Una nova Llei proposada pel govern d'Antonio Maura el 1908 va permetre l'ordenació del sector, deixant el negoci a mans de diversos empresaris espanyols que van fundar l'empresa amb els socis britànics abans esmentats, que aportaven assessorament tècnic i organitzacional, innovació, noves tecnologies i uns bons grapats de diners.

Cap a finals dels anys 1920's i davant de l'expectativa generada per una Exposició Internacional com la de Barcelona, era d'esperar que l'empresa que exercia el monopoli al país i que també exportava a l'estranger unes bones dotacions de vaixells de guerra, volés tenir una presència destacada en un event amb gran projecció com era l'Exposició.

 

*1929.- Coberta d'un llibret de fotografies editat en ocasió de les Exposicions celebrades a Barcelona i Sevilla

*1933.- El pavelló no va ser enderrocat immediatament després de l'Exposició sino que va continuar durant alguns anys. En aquest plànol del període republicà es pot veure com el seu entorn pràcticament no havia patit modificacions (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)