CONVENT DELS CARMELITES I TORRE NEOMUDÈJAR. Roger de Llúria / Diagonal. (1910's-1971)

*1920's.- L'església, el convent i la torre dels carmelites a la cantonada de la Diagonal amb Roger de Llúria.

 

Cap a finals del segle XIX, l'orde religiosa dels Carmelites Descalços s'havia establert a la casa del número 14 del carrer de la Canuda, al costat del convent de les monges carmelites. L'objectiu de la comunitat masculina de l'orde era però, disposar d'una casa conventual pròpia en un altre indret de la ciutat. El lloc escollit va ser la cantonada de la Diagonal amb l'últim tram del carrer Roger de Llúria. Allà hi projectaren una església amb el convent adossat que fou encarregat a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. El 25 de març de 1909 es col·locava la primera pedra del convent que va  quedar enllestit només un any després quedant pendent com a últim treball l'erecció de la torre-campanar que es va aixecar tot seguit. Posteriorment, a partir de 1910 va començar a construir-se l'església que avui encara podem veure, tot i que el projecte inicial era més ambiciós i preveia un monumental cimbori que finalment es descartà.

Pel que fa al convent, era de planta quadrada i s'estenia al voltant d'un claustre interior de fines columnes.  La decoració interior va ser encarregar-da  a Lluís Bru i Sales que hi va aplicar rajols i motllures. La façana del convent era modernista i tenia con a element singular un esvelt campanar o torre de clara inspiració neomudèjar projectat per Domènech i Estapà amb gran presència de maó vist en tot el seu conjunt.

*1920's.- Una altra imatge de l'església i del convent captada des del mig de la Diagonal. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada Jorge Álvarez) 

 

En el decurs de la Guerra Civil l'església i el convent no pogueren escapolir-se de l'assalt i incendi a mans dels revolucionaris. El mateix dia de l'Alzamiento (19 de juliol a Barcelona), un grup de soldats i oficials del Regiment de Cavalleria de la Caserna de Girona van tenir que refugiar-se en aquest convent en ser interceptats al carrer per les forces lleials a la República.
Durant el franquisme el conjunt fou restaurat i va acollir el Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia i també en un espai curt temps fou residència d'estudiants.  

A l'any 1971 l'especulació immobiliària etzibaria un cop molt dur al patrimoni arquitectònic ciutadà quan es va executar l'enderroc conjunt de la torre i el convent. Els esforços i oposició ferma d'algunes associacions acabarien resultant inútils per salvar-los. Un edifici d'habitatges on fins  i tot van permetre obrir finestres i balcons a la mitgera va ocupar l'espai de l'antic convent que va desaparèixer per sempre del paisatge urbà.

*1970's.- Vista del claustre interior del convent de clara inspiració modernista (Foto: Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).

*1970's.- Detall de la torre del convent poc abans del seu enderroc (Font: Arxiu Antoni González Moreno-Navarro).