*1948.- Presentació del nou Aclo Regent davant del Palau Reial de Pedralbes. (Foto: Josep Brangulí / Fundació TMB)
Durant els primers anys del franquisme el transport públic de superfície es va intentar resoldre amb el que quedava dels vells vehicles d'abans de la Guerra Civil. No obstant, el deteriorament d'aquells autobusos i tramvies que l'antiga CAB havia transferit a la companyia Tranvías de Barcelona, era tan manifest, que juntament amb la demanda creixent generada per la immigració, no feia sostenible aquest servei públic en tals condicions.
Així doncs, la societat TBSA, malgrat el model econòmic autàrquic que caracteritzava el nou règim i els mals auguris que s'albiraven amb la desfeta de les potències de l'eix en el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, va optar per intentar importar del Regne Unit una partida de xassissos d'autobús AEC-Aclo Regent dotats de motors dièsel. Posteriorment van ser carrossats per l'empresa saragossana Material Móvil y Construcciones (antiga Carde y Escoriaza) amb estructura d'Imperial, és a dir de dos pisos. La primera sèrie tenia la porta d'entrada al mig del lateral amb tancament plegable pneumàtic.
Tots els autobusos Aclo Regent quedarien numerats amb la centena dels 400. Els primers van entrar en funcionament el 27 de març de 1948 després d'uns dies de proves. Cobrien les línies L -entre Pla de Palau i Nuñez de Arce- i P, per la Diagonal entre la Plaça de la Victòria (Cinc d'Oros) i el Reial Club de Polo.
El primer model de l'Aclo Regent presentava la porta d'accés al lateral.
Segona versió de l'Aclo Regent amb plataforma d'entrada al darrera i escala de cargol per accedir al nivell superior
*1948.- Dues imatges dels dos pisos de l'autobús de prova en la seva primera versió amb porta lateral. (Fotos: Josep Brangulí. Fundació TMB)
*1960's.- Un dels autobusos de la segona versió de l'Aclo Regent amb porta al darrera aturat a la Plaça Núñez de Arce (actual Joaquim Folguera).
Entre 1948 i 1952 es van posar en funcionament 50 autobusos d'aquesta sèrie als que se n'afegiren altres 20 a partir de 1953. Aquesta darrera vintena d'unitats, ja carrossada al Poblenou per MACOSA, presentava algunes modificacions respecte als del primer grup. L'entrada era pel darrera i s'accedia al nivell superior per escala de cargol.
A partir de 1962 els Aclo començarien a desaparèixer del paisatge urbà de Barcelona. Un grup de 42 van ser modificats i transformats en autobusos d'un únic pis per l'empresa basca radicada a Bilbao Seida., Passarien a ser coneguts com els Aclo-Seida. L'any 1968 seria el de la desaparició definitiva dels Aclo Regent de dos pisos de les línies regulars d'autobusos de la ciutat.
Només el cotxe número 410 va reaparèixer al 1981 per cobrir durant 8 anys (des de maig d'aquell any fins al febrer de 1989), i gairebé a manera de reclam turístic, la línia 747, també coneguda com el Zoobús, que anava de la Plaça Catalunya fins al Parc Zoològic de la Ciutadella.
*1980's.- El Zoobús va aprofitar el cotxe Aclo Regent número 410 i circulava només els diumenges.
Quan dieu CAB (potser Companyia de Autobuses de Barcelona ?), nom que no va existir, penso que voleu dir Compañía General de Autobuses de Barcelona (CGA). Fora bo que ho rectifiquessiu.
ResponElimina