L'any 1911 José María Martínez Escolar, havia obert un primer cinema Bohème al començament del carrer Creu Coberta, que ben aviat va tenir que fer front a les expropiacions derivades de la urbanització de la plaça Espanya a causa de les obres de l’Exposició Universal de 1929. L'any 1922 ja havia estat clausurat i a la vista de la situació, el seu promotor va adquirir la finca del número 44 del mateix carrer, a la cantonada amb Béjar, per reubicar-lo i permetre així als veins d'Hostafrancs seguir disposant d’una sala de projecció de pel·lícules.
Pati de butaques i amfiteatre del Cinema Boheme.
El 1930 s’inaugurava doncs la nova sala, batejada inicialment amb el nom de Nuevo Cine Bohème, que disposava d’una moderna instal·lació sonora de Photophone. Aviat es convertiria en el més popular i visitat del barri.
Durant la Guerra Civil, el Bohème va acollir sovint actes polítics i reunions del Front Popular a partir d’abril de 1938.
Acabada la guerra, les autoritats franquistes varen castellanitzar el nom del cinema que fou rebatejat com a Cine Bohemio. La sala va tornar a recuperar la seva posició com un dels cinemes més populars del barri amb un aforament de 1.500 butaques i una gran assistència de públic els dies festius.
*1980.- Vista exterior de l'edifici que acollia el cinema. (Foto: Autor desconegut).
La seva vida va durar fins el 26 de maig de 1986 en que oferí la seva ultima projecció en un programa doble integrat per dues pel·lícules de terror: El justiciero de la noche i La noche de la ira.
La seva vida va durar fins el 26 de maig de 1986 en que oferí la seva ultima projecció en un programa doble integrat per dues pel·lícules de terror: El justiciero de la noche i La noche de la ira.
*1986.- Dues imatges de la façana de Cine Bohemio, al carrer Creu Coberta 44, cantonada amb Béjar, pocs dies després del seu tancament definitiu. (Foto: Autor desconegut).
UAaaaaala!
ResponEliminaTenía la imatge del cine gravada a la retina, però no pensava mai trobar-ne una fotografía! Quins records!!!
Recordo que el meu germà m´hi portava, a veure pel.licules de dibuixos. Hi anàvem sovint, o sinó, al que hi havia on ara està el Miró tocant a Plaça de Sants. ( i del que ara no recordo el nom, quin fallo...!)
De fet, quan el Bohemio va tancar, jo tenía 8 anys... però encara recordo parar-me davant per mirar les fotos de les pel.licules que hi donaven.
el cine se llamaba Liceo
EliminaEl cine que no recordes era el "Cine Arenas". Aquest era mes gran que,el Boemio.Jo també tino infinitas recordar e aquests dos cines.
EliminaNo, perdona,jo so del barri i el cine Liceo es el que estaba a la carretera de Sants tocant a la plaça de Sants. El que estaba tocant a la plaça d,Espanya era el cine Arenas.
EliminaEm plau donar-li un cop de mà a “Geoda” perquè deixi de tenir aquest sentiment de manca de memòria. El cinema que hi havia on ara hi és el Miró, tocant a Plaça de Sants, es deia “Liceo”, de l’empresa “Balañá”, la mateixa empresa propietària del cinema “Arenas”, a tocar de Plaça Espanya, a la mateixa mà que el “cine Bohem”, com en dèiem a casa meva.
ResponEliminaTinc 79 anys i encara recordo alguns altres noms dels cinemes de Sants, com el “Gayarre”, a la mateixa carretera de Sants, però a mà dreta. El “Galileo”, al carrer del mateix nom i pujant a mà dreta. I el “Manelic”, (nom del personatge protagonista de “Terra Baixa”, d’en Guimerà), rebatejat com “Albéniz” després de la guerra, i situat en una petita plaça darrera el Mercat de Sants, entre els carrers Sant Jordi, Jocs Florals i la via del tren. Recordo que en aquest cinema jo hi entrava pagant una pesseta i trenta cèntims. Fa moltes vides, d’això. ALEXANDRE.
I també es podria afegir a aquesta llista el cine Miami, a la carretera de la Bordeta amb Farell, un cinema petit i, per cert, molt 'guarro'. Ja al començament de L'Hospìtalet acabada la carretera de Sants hi havia el Continental. La crisi de la gran pantalla va deixar només el Palau Balaña com a cine (o multicine) del barri, al qual s'ha afegit ara les minisales de les Arenes. Per cert, els meus avis em deien que a l'estiu també feien cine a l'antiga plaça de toros.
ResponEliminaJo era petita, però de vegades, si en feien alguna del Walt Disney, hi anàvem amb els pares i la meva germana i ens emportàvem l’entrepà. Era tot un esdeveniment. Anàvem a alguns dels cines que diu l’Alexandre; al Liceo, al Gayarre, a l’Albéniz, al Bohème,... En aquest últim, l’avi i el pare, que eren envernissadors, van repassar-ne les 1500 butaques de la sala.
ResponEliminaTambé feien cine els festius al teatre de Sant Medir i, de vegades, alguna obra i Sarsueles. Fins i tot, hi havia cantat en Manuel Ausensi, el gran baríton. Quins records!
De gran, m’he mogut per altres barris de Barcelona, però el meu cor sempre és i serà de Sants.
Es projectaven dues pel•lícules i el No-Do, en sessió contínua. L’acomodador et buscava les butaques entre les que estaven buides, a canvi d’una propineta. Entre les escenes de la ‘peli’ es veia ‘ballar’ el llum de la llanterna que buscava localitats per oferir-les als nou clients que arribaven. Res a veure amb els passis de les sales actuals, de multicines.
ResponEliminame gustaba sentarme en sus palcos laterales... aunque a veces se veia salir ratas y la gente fumaba... era el que menos me gustaba de los cines de mi barrio, pero pese a ello, pasé muy buenos momentos viendo mucho clásico... LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES, CON FALDAS Y A LO LOCO, HARRY EL SUCIO, y pelis de LOUIS DE FUNES, BELMONDO, EDWIGE FENECH y JAMES BOND... el programa que más recuerdo en la pantalla bohemia fue EL GORILA ATACA y UN PUENTE LEJANO... aunque si digo la verdad, creo que la primera vez que entre al BOHEMIO, me llevó mi padre a ver MILLONARIOS POR UNA PATA y LA AVENTURA DEL POSEIDON...
ResponEliminame gustaba sentarme en sus palcos laterales... aunque a veces se veia salir ratas y la gente fumaba... era el que menos me gustaba de los cines de mi barrio, pero pese a ello, pasé muy buenos momentos viendo mucho clásico... LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES, CON FALDAS Y A LO LOCO, HARRY EL SUCIO, y pelis de LOUIS DE FUNES, BELMONDO, EDWIGE FENECH y JAMES BOND... el programa que más recuerdo en la pantalla bohemia fue EL GORILA ATACA y UN PUENTE LEJANO... aunque si digo la verdad, creo que la primera vez que entre al BOHEMIO, me llevó mi padre a ver MILLONARIOS POR UNA PATA y LA AVENTURA DEL POSEIDON...
ResponEliminaAl cine es podia fumar.Als espectacles a Paris es va fumar fins ven be fins als anys 70
ResponEliminaCorrien ratolins per la platea
ResponElimina