Durant la primera meitat del segle XX, a l'històricament maleit carrer Robador, nucli principal del comerç de la prostitució al Barri Xino , farcit de bars de cambreres i alguns locals de venda de gomes i tractament de malalties venèrees, hi destacà una taverna que va sobreviure al degradant ambient que l'envoltava i que fou coneguda sempre com Cal Peret i més tard també com la Taverna dels Cantaires.
*1933.- Dos retalls amb l'article sencer que Sebastià Gasch va publicar a Mirador, on el cronista fa una descripció molt acurada de Cal Peret. (Cliqueu a sobre per ampliar)
El local oferia menjars casolans a preus molt econòmics. Els cargols i els pops amb allioli eren l'especialitat de la casa i els plats més celebrats. Pere Ferrer i Mestres, el popular Peret, era l'ànima d'aquest establiment que havia obert portes al 1909. A l'interior un vell piano presidia el local i s'hi donaven classes de solfeig finançades pel propi Peret als aprenents que voluntàriament s'hi apuntaven. El local va esdevenir una mena de nucli d'entusiastes del cant que s'hi aplegaven totes les tardes. Els aprenents de cantaires varen passar a constituir el valor més preuat de la taverna, de tal manera que cap a la dècada dels 1930's l'ideari popular va acabar batejant el sempre animat bar del Peret com La Taverna dels Cantaires. La premsa aviat es feu ressó de l'originalitat d'aquell local i l'afluència de públic va créixer considerablement durant els anys de la República. El cronista Sempronio explicava que Peret va acreditar un deliciós pa amb tomàquet que era devorat pels matrimonis burgesos que freqüentaven el local, el qual ja figurava inscrit en l'itinerari turístic de la nuit barcelonina [1].
A mitjanit, quan el Liceu acabava la seva funció era típic anar a la taverna. Allà s'hi trovaben barrejats els personatges més elegants de l'aristocràcia ciutadana, que havien gaudit de l'òpera des de la platea, fins als més humilds de l'últim pis del gran teatre.
Explica Paco Villar que una nit de 1935 van coincidir a la taverna del Peret la cantant italiana Toti dal Monte, el baríton Luis Montesano i el boxador Alf Brown. Els dos primers acabaven d'actuar al Liceu i varen interpretar dins la taverna uns fragments del Rigoletto de Giuseppe Verdi en honor del campió de boxa [2]. No va ser l'única vegada que artistes del Liceu hi passaren a cantar alguna peça.
Una altra imatge de l'interior de La Taverna dels Tenors
El local va a anar perdent volada amb la Guerra Civil i la dictadura i en els seus ultims anys era més una evocació del seu gloriós passat que una altra cosa. El 1953, la mort de Pere Ferrer, que tenia aleshores 69 anys, va suposar també la d'aquest històric i pintoresc local.
El local va a anar perdent volada amb la Guerra Civil i la dictadura i en els seus ultims anys era més una evocació del seu gloriós passat que una altra cosa. El 1953, la mort de Pere Ferrer, que tenia aleshores 69 anys, va suposar també la d'aquest històric i pintoresc local.
Joan Manuel Serrat no es va oblidar de Cal Peret a la seva cançó La Carmeta, que recorda diversos racons i locals populars del Barri Xino.
Potser, enyorant l'Edén,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
a la Carmeta!
[1].- Sempronio. Secretos de Barcelona. Ed. Barna SA. 1960.
[2].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Ed. La Campana. 1996
Molt interessant i evocador.
ResponEliminaTot i haver nascut molt a prop d'aquest local que avui ens porta aquest sensacional bloc i encara que quan va desapareixer jo tenia només tres anys, mai havia sentit parlar d'ell. M'ha agradat molt accedir a aquest descobriment tan interessant.
ResponEliminaEls amants de Barcelona tenim una gran sort de poder passejar-la, recordar-la, descobrir-la i gaudir-la a través de tanta informació històrica com ofereix Barcelofília, i, sobre tot, tan ben presentada.
Gràcies per compartir tanta riquesa.
Interessant apunt aquest. No he conegut el local, jo deuria tenir 8 anys quan va tancar, i no crec que els meus pares m'haguessin portat mai. Tampoc sé aón estava situat exactament perqué ja de més gran aquest carrer no era precisament dels que jo més frequentava. Vosté ja m'entén.
EliminaVaig néixer i em vaig criar en aquest barri, el Xino en dèiem llavors, però quan van tancar aquest local, el 1953, jo tenia 6 anys. No recordo que m'expliquessin referències d'aquest local, tot i que el meu pare me'n donava moltes de llocs curiosos ja desapareguts. El que sí recordo és haver sentit més d'una vegada l'expressió "tòtila del monte" referint-se a alguna noia molt bleda, i m'havien explicat que venia d'una cantant que es deia -suposo de nom artístic- Toti dal Monte. Ves per on, ara m'assabento per aquest deliciós bloc que la senyora va cantar en aquest local després d'una actuació en el Liceu. Gràcies pel treball de recerca i divulgació.
ResponEliminaAvui he passat per davant del local al carrer Robadors, En Peret Ferrer, era el meu "tiet-avi" germà del meu avi Joan Ferrer que regentava el Café del Liceu entre altres locals de Barcelona, una història de família molt intensa i que m'agrada recordar. Gràcies!
ResponEliminaEl 1953 jo tenia 7 anys peró recordo haber hi estat amb els avis i la tieta que estudiava cant i l'avi la va fer sortir a cantar per sorpresa...quins temps i quin ambient !!
ResponEliminaPer cert, en Peret es deia Pere Ferrer i Canals, no Pere Ferrer i Mestres.
ResponEliminaSalut!
Molt interessant, aquest carrer Robador és fascinant i té una història a quadres. Afortunadament, també en formem part amb el nostre projecte Robador 29...
ResponElimina