*1926.- Diagonal / Passseig de Sant Joan. Rera mateix del monument a Mossèn Cinto es pot veure la torre d'aigua amb un dipòsit al cim propietat de l'empresa El Fénix de Aguas Potables. (Foto: Lucien Roisin).
A mitjans del segle XIX les finques agrícoles de Can Calvet i Can Grassot ocupaven la part sud de Gràcia, a un costat i altre de la part alta de l'actual passeig de Sant Joan al voltant del paratge conegut com Els Caputxins Vells. El propietari de la primera d'aquestes finques, Joan Calvet i Matas, va decidir rendabilitzar els antics terrenys de conreu i posar-los a la venda un cop foren qualificats com edificables.
Però, al mateix temps, va tenir la pensada de fer negoci amb les aigues freàtiques dels torrents que baixaven pels voltants de la zona. Primer hi va instal·lar una caldera de vapor i el 1875 va sol·licitar permís a l'ajuntament per enlairar-hi una torre d'aigues segons un projecte de C. Rouviere. Amb aquest objectiu va fundar l'empresa Calvet, Grappin y Arce, que més tard prendria el nom comercial d'Aguas Potables del Ensanche y Barceloneta.
La torre d'aigua era de base octogonal regular amb una alçaria de 26 metres sobre la qual descansava un dipòsit, que quedava situada just a la cantonada Llobregat/Muntanya de la plaça formada per la intersecció de l'avinguda Diagonal amb el Passeig de Sant Joan, la qual a principis del segle XX veuria enlairar al seu bell mig la columna sobre la qual emergeix la figura de Mossèn Cinto Verdaguer.
A la dècada dels 1930's el solar on hi havia la torre va quedar mig ocupat per l'edifici de Passeig de Sant Joan 101 que va ocultar part de la torre. Aleshores aquest dispositiu d'emmagatzemament d'aigua ja pertanyia a l'empresa El Fénix de Aguas Potables, que a començaments de la dècada dels 1960's va decidir enderrocar-lo per construir-hi els habitatges de l'actual finca dels números 376-378 de la Diagonal [1].
*1910's.- En aquesta postal acolorida de la Casa de les Punxes es pot veure al fons la silueta del dipòsit.
[1]. González Moreno-Navarro, Antoni. L'encarnació del futur dibuixat de les terres de Can Grassot i Can Calvet. X Congrés d'Història de Barcelona. Dilemes de la fi de segle 1874-1901. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, Novembre de 2007.
Bon article perfectament documentat i 100x100 professional, lo meu es més d'anar per casa. Salutacions.
ResponEliminaQueda per comprovar si van conservar algún tros de la torre dins de l'edifici. Ah! i res d'anar per casa, el teu bloc Dovel està molt bé.
ResponEliminaA la meva infancia hi passava molt sovint per aquest indret i recordó que als baixos hi havia una surgidora especialitzada a reparar forats a les americanes i pantalons fets, generalment, per espurnes de cigarretes del fumadors, quedaven perfectes i no es veía ni sombra del forat.
ResponEliminaFa una setmana ho vaig comprobar. Només queda la base de la torre, un hexàgon bastant ampli amb una alçada de poc més un pis. El vaig veure des de dalt però sóc dolenta per calcular dimensions a ull.
ResponEliminaUn altre dia intento fer una foto i te la envio.
Salutacions.
Gràcies Dovel, jo hi vaig passar però no vaig atrevir-me a entrar, tenia pinta d'escala de veïns privada.
ResponEliminaSi entreu al google eart, s'intueix la forma hexagonal que comenteu. Fent servir el mesurador de distàncies del mateix programa, sembla que tingui uns cinc metres de diàmetre.
ResponEliminaEl pozo de agua sigue intacto.Habla con el portero.hijo de un trabajador del Fenix de aguas.
ResponElimina