Fundada l'any 1928 per Antoni Castelló, que també disposava d'una parada al Mercat de Sant Antoni, aquesta botiga del carrer Tallers número 7 va ser durant molts anys la degana de les dedicades al comerç discogràfic i el referent més acreditat del sector per als bons amants de la música.
Va arribar a tenir diverses sucursals a Barcelona (Nou de la Rambla, al mateix carrer Tallers, Sant Pau o Creu Coberta) i a d'altres localitats de l'extraradi barceloní. Va veure passar el trànsit dels primers discos de gramola cap als LP's, dels EP's caps als singles i després del vinil cap al compact-disc. Va veure també com claudicaven megastores del disc com Gong o Virgin i va contribuir a dinamitzar el propi carrer Tallers com un eix comercial dels discos de col·leccionista, roba de segona mà, xapes i altres abaloris de les tribus urbanes.
Castelló però, ja no resistiria el següent estadi d'aquesta evolució. L'adveniment del streaming i la desmaterialització del disc en favor de la presència de la música a la xarxa i la descàrrega compulsiva i domèstica d'accés gratuït la condemnarien també a desaparèixer. L'acta de defunció, que s'acabaria signant el 31 de març de 2016, ens va deixar el record entranyable de tantes estones passades, remenant nerviosos amb les puntes dels dits, a la recerca d'algun exemplar desitjat o desconegut.
*2016.- Últims dies de Discos Castelló, amb liquidació d'existències fins a la baixada definitiva de la persiana.
Sic transit Gloria Mundi... Va ser una companyia formidable i jo en vaig ser client fins el darrer moment.
ResponEliminaJo vaig ser client des dels 60 (allà vaig comprar, el meu primer LP: Els Sirex !!!) i fins i tot vaig arribar a treballar amb ells en alguna campanya de Nadal. A aquests primers temps oferien preus molt favorables (20% menys que al Corte Ingles), el que els va fer créixer ràpidament en els 70. Les primeres dues botigues Castelló, (una prop de la Rambla i una altra cap a la meitat del carrer), eren en realitat, petits espais a les porteries dels edificis, i pertanyien a dos germans.
ResponEliminaQuant de temps rebuscant, quantes sorpreses inesperades, quant plaer donava aquella música tan estimada ... Una part de tots nosaltres que es tanca amb la fí deCastelló
Una verdadera pena.
ResponEliminaSalut