El 26 de març de 1949 va obrir portes el cine Alexandra al número 90 de la Rambla de Catalunya tocant a Mallorca. Era una sala elegant i espaiosa amb un ampli vestíbul. El promotor del local va ser el decorador i empresari cinematogràfic Modest Castañé Lloret, que fins al 2001 continuaria al front de l'empresa. L'aforament inicial era de 1.085 butaques. L'Alexandra es va emmarcar des del primer moment dins la categoria de sala d'estrena i va esdevenir ben aviat un dels clàssics del centre de la ciutat. Era com l´antítesi d'un cinema de barri i un dels preferits de la burgesia de la postguerra.
*1953.- Aquell any l'Alexandra va acollir un Festival de Cinema en el marc de les Festes de la Mercè.
(Font: Hemeroteca La Vanguardia).
*1966.- A l'abril d'aquell any l'Alexandra va acollir una setmana de cinema francès. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
El 1980 l'amfiteatre es va reformar tancant-lo i dividint-lo en dues sales a les que es va batejar amb els nom d'Alex-1 i Alex-2. D'aquesta forma l'Alexandra es va quedar reduit a la platea de la sala original. Els dos nous minicinemes es van inaugurar el 7 de febrer d'aquell any amb la projecció de El Super de León Ichaso i Orlando Jiménez-Leal i Apocalyse Now de Francis Ford Coppola. Al seu costat el petit Alexis continuava sent el refugi de molts cinèfils que gaudien de la seva programació de pel·licules d'autor.
(Font: Hemeroteca La Vanguardia).
El 1980 l'amfiteatre es va reformar tancant-lo i dividint-lo en dues sales a les que es va batejar amb els nom d'Alex-1 i Alex-2. D'aquesta forma l'Alexandra es va quedar reduit a la platea de la sala original. Els dos nous minicinemes es van inaugurar el 7 de febrer d'aquell any amb la projecció de El Super de León Ichaso i Orlando Jiménez-Leal i Apocalyse Now de Francis Ford Coppola. Al seu costat el petit Alexis continuava sent el refugi de molts cinèfils que gaudien de la seva programació de pel·licules d'autor.
*1980.- Anuncis publicats a La Vanguardia la vigilia de la inauguració dels Alex.
*1980's.- L'etapa dels Alex amb la gran marquesina on s'anunciaven totes les pel·lícules.
*1983.- Vista general de la façana de l'edifici on hi havia el complex Alexandra-Alex-Alexis. La seva construcció data de finals de la dècada dels 1940's. (Foto: Feliu)
Al gener de 1988 van desaparèixer els Alex i les sales van quedar oficialment numerades com Alexandra 1 (la sala gran), 2 i 3 els antics Alex.
Al maig de 2002, mentre es projectaven La habitación del pánico i No somos nadie, la marquesina de l'entrada, on s'anunciaven les pel·lícules, va desprendre's de la façana produint dos ferits i deixant una esgarrifosa imatge.
*2002.- Així informava La Vanguardia del despreniment de la marquesina (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
Al maig de 2002, mentre es projectaven La habitación del pánico i No somos nadie, la marquesina de l'entrada, on s'anunciaven les pel·lícules, va desprendre's de la façana produint dos ferits i deixant una esgarrifosa imatge.
A partir de 2006 un grup de joves empresaris es va encarregar de la gestió de la sala. Moltes iniciatives es varen assajar per intentar dinamitzar-la, sessions de matí, cineforums els dimarts al vespre amb sopar inclòs, Aquesta última proposta de pel·lícula, sopar i col·loqui semblava força interessant, si bé va acabar resultant insuficient per tornar a consolidar el cinema davant la manca de públic.
El periodista Ramon Colom va ser l'últim director de la sala que va tancar finalment les seves portes el 19 de desembre de 2013 amb la projecció de la mateixa pel·lícula amb que es va inaugurar Niñera Moderna de Walter Lang amb Robert Young i Maureen O'Hara
*2000's.- Els últims anys de l'Alexandra.
*2013.- Ramon Colom, últim responsable dels cinemes Alexandra, tanca la sala per sempre més la nit del 19 de desembre. (Foto: Álvaro Monge. El Periódico de Catalunya).
El petit Alexis va nèixer com a teatre (llavors la rambla Catalunya tenia molts teatres: Barcelona, Calderon, Candilejas) i després es va reconvertir en cinema de "arte y ensayo". Pel contrari, la darrera etapa del Alexandra es va reconvertir de cinema a teatre amb escasa resposta de públic.
ResponEliminaAquest senyor no és el periodista Ramon Colom...
ResponEliminaHi ha un altre article a aquest blog sobre l'Alexis, jo aquí vaig veure Thelma y Louise, i El Piano, aquest a primera fila tot estirat. Tambè un cop veient La Reina Anònima, es va espatllar el reproductor als 25 minuts i vem tornar a veure la peli desde el començament. Vaig trovar a faltar més películes en original, tot i que es una pena que deixin caure a temples del cinema com aquest i passin a ser lloca sense ánima. Alexandras només hi havía 1, Mangos 150.000. Tota Barcekona acabarà convertinse en un sucursal d'Inditex
ResponEliminayo recuerdo siempre haber oidoque el ALEXANDRA era uno de los feudos históricos del cine en Barcelona... lo descubrí a mediados de los 80, cuando ya las peliculas que proyectaba no eran más que peliculas de serie b distribuidas por Lauren Films... lo que más recuerdo era el amplio vestíbulo, sus escaleras para acceder a la sala , las butacas azul celeste y esa separación entre los dos patios de butacas para poder pasar comodamente...
ResponEliminayo recuerdo siempre haber oidoque el ALEXANDRA era uno de los feudos históricos del cine en Barcelona... lo descubrí a mediados de los 80, cuando ya las peliculas que proyectaba no eran más que peliculas de serie b distribuidas por Lauren Films... lo que más recuerdo era el amplio vestíbulo, sus escaleras para acceder a la sala , las butacas azul celeste y esa separación entre los dos patios de butacas para poder pasar comodamente...
ResponElimina