Aquest local de va ser inaugurat l'any 1910 amb un aforament inicial de 1.016 butaques, que més tard es va reduir a 840, distribuides entre la platea (610) i l'amfiteatre (230) [1].
En els seus primers anys simultanejava el cinema amb els espectacles de varietats i el teatre, però poc a poc es va anar decantant cap a les projeccions cinematogràfiques fins esdevenir un històric entre els cinemes del barri de Sants.
Va ser escenari del míting de final de campanya d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals d'abril de 1931, que van comportar l'adveniment de la Segona República Espanyola i la fugida del rei Alfons XIII. Francesc Macià futur president de la Generalitat hi era present. Aquesta utilització de la sala per a trobades polítiques, socials i obreres tan pròpies en la vida del barri, va ser també una constant en el Gayarre durant els anys 1930's. En aquella mateixa dècada la sala era gestionada per l'empresa Cinaes
Acabada la Guerra Civil el negoci va passar a ser explotat per l'empresa Las Arenas S.A, que integrava també els cinemes Arenas, Albéniz i Alborada En aquelles temps les sales compartien programació i els rotllos de les pel·lícules eren transportats per ciclistes en una planificada distribució, que es perllongava durant tota la jornada amb una programació estricta de temps i horaris per tal d'aprofitar una mateixa pel·lícula i projectar-la a diverses sales del circuit durant el mateix dia. El Gayarre va formar part d'aquest circuit de cinemes santsencs que incloïa també els Liceo i Vallespir apart dels ja esmentats.
L'any 1955 la sala va ser objecte d'una profunda reforma i durant la setmana santa de 1963 va ser una de les pantalles de la ciutat on es va projectar la superproducció Los diez mandamientos.
El Gayarre va sobreviure cinc anys a la mort de Franco. Va tancar portes el 30 de novembre de 1980 amb la projecció d'un programa doble integrat per La isla sin retorno i El curso en que amamos a Kim Novak.
*1960's.- Una altra imatge de l'entrada lateral pel carrer Gayarre, que va ser cancel·lada en els últims anys de vida d'aquesta sala de cinema santsenca. Aquí encara es conservava la barana en relleu del terrat, que ja apareix suprimida a la foto que encapçala aquest article. (Foto: Autor desconegut)
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015
Cuando cerró el cine Gayarre en los años 80, en el solar se construyó un edificio destinado a parking. En aquella época ya empezaban a valorarse los edificios históricos, pero por alineación de la calle la fachada entera no cabía. Así que se construyó el nuevo edificio, se derribó el arco de la izquierda, de los tres que se ven en la foto, y los otros dos arcos se conservaron y por ellos entraban y salían los coches al parking Unos años después todo fue derribado y se construyó el edificio de viviendas actual.
ResponEliminaBé... em sembla que la fotografia que encapçala aquest article no correspon al cine Gayarre. Em podria fallar la memòria però no tant com per no recordar coses importants, damunt del cinema Gayarre hi havia habitatges que encara hi són, l'entrada no tenia tres arcs, sinó que era una sola entrada d'estructura quadrada, on primerament hi havia un ampli replà, tot seguit unes escales i un segon replà on s'accedia a la sala, la cual, alhora donava al carrer del darrera (c/Rei Martí). Tampoc la informació del Sr.Guimo es prou exacte, és cert que primerament en la confusió es parlà d'un pàquin que mai va quedar clar si era rumorologia o certesa, el que sí és cert es la seva inviabilitat, ja que el sostre del cinema Gayarre era pati d'habitatges, és a dir que la illa on estava el cinema en la seva part interior dóna a tots els darreres de les cases de la illa, i tots els habitatges tenen un gran patí de planta (con si fos l'eixample per entendre'ns), a això s'hi suma que molts dels soterranis estan interconnectats formant una mena de laberint. Hi ha més dades que podria aportar però amb això crec que haurien de revisar la seva informació.
ResponEliminaEl carrer de darrera del Cine Gayarre era, i es, el carrer Sant Crist -no Rei Marti- L'entrada de la foto es la original. Però la majoria de la gent ja no la hem coneguda oberta.
EliminaBuenas tardes. Abundando en la carta de Silvia, creo saber donde puede estar el "quid" de la cuestion: La entrada de la fotografia creo que es la original del cine, en la calle Gayarre, aue yo siempre vi cerrada. En los años 70 había otra entrada, mas moderna, en los bajos de un edificio de viviendas en la carretera de Sans, que es la que se utilizaba. El parking daba a calle Gayarre y Sant Crist, no a la carretera de Sans. Yo imagino que la propiedad del cine alquiló o compro un local en carretera de Sans que comunicaba con el cine e hicieron la entrada por él, por una calle mas concurrida, y la entrada antigua quedó anulada.
ResponEliminala entrada antigua que se be en la foto estaba en Gayarre, entre el restaurante Bolaños y la calle Sant Crist. Recuerdo la entrada nueva, por carretera de Sans, de estructura cuadrada, como comenta Silvia, y mas moderna, claro.
ResponEliminaEfectivament la foto es de l'entrada antiga del carrer Gayarre, la placa del qual es pot veure a l'esquerra del primer arc.
ResponEliminaComo nacido en la calle Gayarre, siempre he entrado al cine por la carretera de Sants y se bajaban escaleras para acceder al cine. La taquilla estaba arriba a la izquierda y abajo de las escaleras a la derecha había un bar.
ResponEliminaJunto al cine se encontraba la Perfumería Miami y en la esquina con Gayarre Ciclos Cataluña.
el cine gayarre, fue uno de los refugios de mi infancia, y de mi adolescencia, y creo recordar, que fue el primero en desaparecer en la década de los ochenta del barrio... más tarde caería el GALILEO mi otra universidad cinematográfica... recuerdo muy buenos momentos en el GAYARRE en especial, una sesión de 55 DIAS EN PEKIN acompañada de un cortometraje DISNEY, en la que se subió un duro la sesión... lo recuerdo perfectamente porque me costó una carrera a mi casa, en la calle BURGOS, para que mi madre me diera un duro más, pasando de 30 pesetas a 35...
Eliminael cine gayarre, fue uno de los refugios de mi infancia, y de mi adolescencia, y creo recordar, que fue el primero en desaparecer en la década de los ochenta del barrio... más tarde caería el GALILEO mi otra universidad cinematográfica... recuerdo muy buenos momentos en el GAYARRE en especial, una sesión de 55 DIAS EN PEKIN acompañada de un cortometraje DISNEY, en la que se subió un duro la sesión... lo recuerdo perfectamente porque me costó una carrera a mi casa, en la calle BURGOS, para que mi madre me diera un duro más, pasando de 30 pesetas a 35...
Eliminaaunque tarde, quisiera insistir: nuestros amigos vieron siempre la entrada al cine en la cerretera de sans, desde que nacieron...pero es que la entrada original por Gayarre era muy antigua y wuizas el cambio a carretera de sans tuvo lugar en lis 40 o los 50 y nuestros amigos, si no son muy mayores, siempre la vieron ahí.
ResponElimina