Agraïments a LLUÍS ROIGÉ I SAURAS
Cap a mitjans del segle XIX l'empresari Joan Güell i Ferrer (1800-1872) [1], era el propietari d'una gran extensió de terreny entre els municipis de Sant Vicenç de Sarrià i Les Corts de Sarrià, a la zona que avui anomenem Pedralbes. La finca de Güell incloïa inicialment les antigues masies de Can Feliu, Can Custó i Torre Baldiró.
Totes aquestes propietats passarien a mans del seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1913) en morir el seu pare a l'any 1872. L'hereu encara va contribuir més a ampliar el patrimoni familiar amb l'adquisició de Can Cuyàs de la Riera i altres finques de la zona. L'acurat treball de recerca que en aquest tema ha dut a terme Luis Gueiburt demostra que la Finca Güell va continuar creixent entre 1859 i 1913 fins a assolir una superfície propera a les 90 hectàrees, molt més gran que les 25 que configuraven el nucli inicial al voltant de l'actual Palau de Pedralbes.
Com és sabut Eusebi Güell, que havia conegut a Gaudí al 1878, va ser un dels homes més fascinats per l'arquitectura de l'arquitecte reusenc i no va perdre l'oportunitat de encarregar-li determinades peces estructurals de la finca a partir de l'any 1884. Algunes d'elles han arribat als nostres dies, com és el cas dels pavellons de les cavallerisses i la porteria separades per la fascinant porta del drac a l'Avinguda de Pedralbes o la porta d'accés de maons i ceràmica situada davant de la Facultat de Farmàcia on va ser reconstruïda a l'any 1957.
No obstant això, tractarem aquí d'altres elements arquitectònics menys coneguts o pràcticament ignorats per al gran públic atès que van desaparèixer amb el pas del temps com a conseqüència de les successives reformes i remodelacions de la finca. Són, en tot cas, peces dissenyades pel gran arquitecte Antoni Gaudí i construïdes a l'interior de la finca Güell. Les fotos d'aquestes peces gaudinianes estan datades de 1893 i van ser ofertes per Eusebi Güell i Jover, vescomte de Güell, a la Càtedra Gaudí al setembre de 1983[2].
Mirador i Xemeneia al terrat de Can Feliu.
Aquest conjunt comprenia un mirador esglaonat amb una vistosa xemeneia al costat. Era la sortida a l'exterior des de les golfes de l'edifici i quedava situat sobre el terrat de Can Feliu (també conegut com Casa Güell), un palauet d'estil caribeny que havia construït Joan Martorell, un dels mestres d'Antoni Gaudí. Aquest edifici seria totalment reformat per habilitar-lo com a Palau Reial, que la família Güell va donar a la monarquia espanyola com a senyal de gratitud pels títols nobiliaris que els hi havien estat concedits. Així doncs, la família reial tornaria a tenir una residència estable on instal·lar-se en les seves visites a Barcelona després de l'incendi de l'antic Palau Reial el 1875. La reforma en profunditat de Can Feliu a l'any 1919 per transformar-ho en el nou Palau Reial va suposar la desaparició d'aquestes dues peces de Gaudí.
Glorieta, escala i mirador sobre la tanca de cerca de la finca
Aquest altre element projectat per Antoni Gaudí era situat a l'indret anomenat Camp de les Figueres i consistia en una estructura de reticular triangular de maó sobre arcs catenàrics. Va desaparèixer també amb les reformes de la finca entrat el segle XX.
*1893..- A la foto hi veiem les filles d'Eusebi Güell i una senyoreta de companyia sobre el mirador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada