A la família Belio se la coneix per la seva important presència en la història dels orígens del cinema a Barcelona. Els dos cinematògrafs Belio-Graff que van existir, un a la Rambla del Centre i l'altre al començament del passeig de Gràcia, en donen fe.
En els seus orígens però, molt abans de l'arribada del fenomen del cinema, els Belio havien tingut altres dedicacions sempre vinculades a les fires i atraccions ambulants, que pretenien cridar l'atenció del públic exhibint habitualment fenòmens i personatges estranys. Eren una família aragonesa d'arrels saragossanes i el seu cap visible, Mariano Belio Gonzalbo, va ser un acreditat firaire ambulant, que s'havia guanyat una certa popularitat com exhibidor de figures de cera. Nascut accidentalment a Granollers probablement en una de les nombroses gires que ja els seus pares realitzaven, es va casar amb Victoria Gracia i els seus tres fills, Mariano, Manuel i Dolores voltaven pels pobles de la Península exhibint a pobles, viles i ciutats les seves figures. durant l'últim terç del segle XIX. Catalunya era un dels seus destins habituals.
Arbre genealògic de la família Belio. (Font: Jean-Claude Seguin Vergara i Jon Letamendi Gárate. Disseny: Barcelofília)
Cap al 1892 els Belio es van establir definitivament a Barcelona i s'instal·laren en un pis del número 3 del carrer del Dormitori de Sant Francesc (actual carrer de Josep Anselm Clavé). L'historiador Enric H. March ha resseguit de forma minuciosa l'activitat dels Belio a Barcelona [1], on varen arribar a les vigílies de les festes del quart centenari de la descoberta d'Amèrica per Cristòfol Colom. Un solar de Passeig de Gràcia/València, l'entrada al parc de la Ciutadella i finalment el Portal de la Pau, foren els successius emplaçament de les seves barraques de fira. La del Portal de la Pau va quedar inicialment emplaçada al costat del primer edifici del carrer Dormitori de Sant Francesc sobre el racó que formava amb l'edifici del Banc de Barcelona, l'antiga foneria de canons, just al costat d'on després hi hagué el bar Cava Universal. Allà hi van instal·lar el seu negoci consistent en un gabinet o museu d'exhibició de figures de cera. El local feia també les funcions de taller on dissenyaven i modelaven les figuretes. La barraca va patir diversos incendis i posteriorment al 1898 va ser reconstruïda uns metres més enllà en direcció al port, just davant de la paret del recinte del Parc d'Enginyers, on avui hi ha el Govern Militar.
En aquesta habilitat per impressionar als parroquians que s'acostaven a l'espectacle, els Belio tingueren preferència per la recreació amb les seves figures d'escenes o passatges de caràcter macabre o sanguinolent, que eren els que més acollida tenien entre els seus espectadors.
Segons ens explica Josep del Castillo López [3], seguint el testimoni de Mariano Belio Peche, a qui va poder entrevistar al 1986, la façana del museu constava de diversos arcs, del que en destacava el central que era el més guarnit i on era situat l'orgue envoltat de figuretes. Amb aquest orgue, que tenia un funcionament electrònic, s'amenitzaven les exhibicions amb músiques de sons recurrents i continuats, que juntament amb els jocs de llums que es projectaven sobre l'escena, donaven una atmosfera màgica i sovint terrorífica a l'espectacle.
A partir de 1897 l'arribada de les primeres pel·lícules de cinema a la ciutat fa que els Belio repensin la funció del seu local i el dediquin en part a l'exhibició de pel·lícules, S'obre així un procés que anirà arraconant progressivament les exhibicions de figures de cera en benefici del recent nascut setè art.
A la matinada del dia 15 de juny de 1898 el gabinet de figures de cera va cremar de matinada. Apart de les figures la pèrdua més important va ser la de l'orgue amb el que els Belio amenitzaven els seus espectacles.
Malgrat el desastre la família Belio va continuar ferma en la seva dedicació a l'incipient negoci del cinema deixant ja de banda els panorames i altres espectacles amb figures de cera. Davant del mateix museu sinistrat van comprar la barraca del Cinematógrafo Colón, que passaria a la historia com una de les primeres sales de projecció de la ciutat. El 1904 els Belio van patir un altre incendi i finalment es traslladaren a la Rambla de Caputxins, als baixos del Teatre Principal, on van obrir el primer Cinema Belio-Graff.
[1].- H. March, Enric.- Barcelona Freak Show. Viena Edicions. Ajuntament de Barcelona. 2021.
[2].- Suárez Carmona, Luisa.- El cinema i la constitució d'un públic popular a Barcelona. Universitat de Girona. 2011.
[3].- Del Castillo López, Josep.- Els germans Belio Gracia i el Belio-Graff. Cinematògraf núm 1. Barcelona. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada