La futura Iugoslàvia va comparèixer a l'Exposició Universal de 1929 amb aquest llarg nom de Regnes de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia (països que amb el pas del temps han esdevingut independents) i va presentar un pavelló força original. Era obra de l'arquitecte serbi Dragisa Brasovan (1887-1965) i d'una concepció vanguardista en la que hi destacava la façana composada de llistons de fusta disposats horitzontalment, tot formant franges blanques i negres. La planta era molt angulosa en forma d'estrella i era situat al costat del Palau Nacional on avui es troba l'aparcament. Aquest pavelló, com a molts d'altres, va ser enderrocat en acabar l'Exposició.
*1929.- Diverses imatges captades des de diferents angles del pavelló.
*1929.- Vista aèria on es pot apreciar l'emplaçament exacte del pavelló (encerclat en vermell) al costat del Palau Nacional.
*1929.- Un fragment del plànol oficial de l'Exposició en el que s'ha encerclat de blau l'emplaçament del pavelló iugoslau que apareix pintat de groc amb el número 45A (Cliqueu sobre el plànol per ampliar la imatge)
Molt curiós, és molt interessant comprovar com a l'Expo del 29 van conviure mostres d'una arquitectura més convencional (tots aquests pavellons espantosos que encerclen la plaça d'Espanya) amb tendències arquitectòniques molt modernes, i és una llàstima que d'aquests exemples només se'n conservés cap. Almenys es va reconstruir el pavelló de Mies van der Rohe...
ResponEliminaFan de recuperar la Barcelona desapareguda...
salutacions,
Sí, de fet, alguns d'aquest pavellons eren d'arquitectura efímera i no tenien voluntat de continuïtat. Intentaré amb el temps anar comentant els més rellevants (que són una pila). En general tota l'arquitectura aixecada durant l'Expo del 29 era feta amb materials no gaire bons. Només cal veure els anys que van trigar a reformar el Palau Nacional.
ResponEliminaCom veuràs ja he afegit a la llista d'enllaços el teu bloc, que trobo molt interessant.
Salutacions NoMercè.
En general, a la majoria d'exposicions no s'hi maten gaire amb els materials, ja que sempre una bona parts dels pavellons va a terra i només se'n salven uns pocs.
ResponEliminaPel que sembla, una de les lacres de l'exposició fou encarregar la monumentalitat dels palaus propis a un sèquit d'arquitectes rancis i conservadors, que per por a no ficar la pota es van inclinar a dissenyar edificis d'estils ben assentats. La pega és que precisament són els que es van conservar tal i com estava previst, ja que com dieu, els palaus dels països convidats ja estava projectat que s'enderrocarien. El d'Alemanya i el de l'article potser són els més coneguts per les seves línes modernes, però hi havia d'altres menys importants (com el de l'Hispano Suiza) que no tenien res que envejar als esmentats.
ResponEliminaQuin edifici més esplèndid!
ResponElimina