MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÉS
El vell edifici de la Telefònica de la Plaça Catalunya, situat al xamfrà Portal de l'Àngel/Fontanella, fou durant el període la la Segona República i la Guerra Civil un indret amb un gran protagonisme històric. Acollia el centre de comunicacions de la ciutat i això el convertia en un objectiu estratègic essencial per a qualsevol operació. És per això, que va ser testimoni de revoltes i combats, especialment el dia de l'aixecament militar contra la República (juliol de 1936), quan els anarquistes de la CNT-FAI el van ocupar, i també durant els anomenats Fets de Maig de 1937.
Projectat pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965), que el va començar, i per Ignacio de Cárdenas Pastor (1898-1979), que va acabar les obres, l'edifici fou construït entre 1927 i 1928 i presentava inicialment un remat de la seva façana consistent en una cúpula de color verd de formes arrodonides.
Acabada la Guerra Civil l'edifici seria reformat per adequar-lo a la nova estètica arquitectònica pròpia del règim franquista i també per corregir els danys estructurals que havia patit durant la convulsa dècada anterior. La reforma, iniciada l'any 1949, incloïa l'ampliació de l'edifici, que incorporava la finca colindant del carrer Fontanella, la qual va quedar perfectament integrada mitjançant una construcció d'obra nova. El 1953 es va desmuntar la cúpula i l'any següent va ser substituïda per un volum rectangular que sintonitzava més amb les edificacions properes que durant el franquisme van anar poblant el centre de la ciutat a la plaça Catalunya (edificis del Banco de Bilbao i Banco Español de Crédito) o del passeig de Gràcia (Banco Vitalicio y Banco Rural y Mediterráneo -ambdós a la cruïlla amb la Gran Via-). La Vanguardia del 30 de juliol de 1953 comentava el canvi a la cimera de l'edifici amb aquestes paraules: "Aun cuando sea siempre triste despedirse de aquellas realidades que durante muchos años han enmarcado nuestra vida —y a ellas pertenece por su poder simbólico la vieja silueta de la Telefónica—, es imposible no celebrar esta rectificación, que contribuirá poderosamente a la armonía y a la unidad de las fincas de la Plaza de Cataluña. La discordancia existente entre ellas constituye uno de los lunares de la faz de la ciudad y uno de los problemas más voluminosos con que tropieza cualquier plan de embellecimiento de la misma".
*1932.- Una bella imatge nocturna de l'edifici de la Telefònica amb la seva cúpula original il·luminada.
Acabada la Guerra Civil l'edifici seria reformat per adequar-lo a la nova estètica arquitectònica pròpia del règim franquista i també per corregir els danys estructurals que havia patit durant la convulsa dècada anterior. La reforma, iniciada l'any 1949, incloïa l'ampliació de l'edifici, que incorporava la finca colindant del carrer Fontanella, la qual va quedar perfectament integrada mitjançant una construcció d'obra nova. El 1953 es va desmuntar la cúpula i l'any següent va ser substituïda per un volum rectangular que sintonitzava més amb les edificacions properes que durant el franquisme van anar poblant el centre de la ciutat a la plaça Catalunya (edificis del Banco de Bilbao i Banco Español de Crédito) o del passeig de Gràcia (Banco Vitalicio y Banco Rural y Mediterráneo -ambdós a la cruïlla amb la Gran Via-). La Vanguardia del 30 de juliol de 1953 comentava el canvi a la cimera de l'edifici amb aquestes paraules: "Aun cuando sea siempre triste despedirse de aquellas realidades que durante muchos años han enmarcado nuestra vida —y a ellas pertenece por su poder simbólico la vieja silueta de la Telefónica—, es imposible no celebrar esta rectificación, que contribuirá poderosamente a la armonía y a la unidad de las fincas de la Plaza de Cataluña. La discordancia existente entre ellas constituye uno de los lunares de la faz de la ciudad y uno de los problemas más voluminosos con que tropieza cualquier plan de embellecimiento de la misma".
*1930 / *1945.- Dues imatges més de l'edifici de la Telefònica amb la cúpula original.
*1953.- Desfilada de la processó del Sant Enterrament. Al fons es poden veure les bastides de les obres de modificació de la cúpula de l'edifici.
*1954.- Al setembre d'aquell any la premsa es feia ressó del canvi de cúpula. El Diario de Barcelona li dedicava la portada en l'edició del 9 de setembre i en el requadre inferior s'hi podia llegir: NUEVA SILUETA DE LA TELEFÓNICA. Detalle del coronamiento de dicho edificio después de la substitución de la verde cúpula semiesférica por un torreón cuadrado rematado por una serie de pequeños pináculos.
A la dreta un acudit gràfic del dibuixant Francesc Vila Rufas Cesc, amb un peu que de forma subtilment irònica deia: - Què estupenda y bella queda la plaza de Catalunya con su nuevo torreón.
EVOLUCIO DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI DE LA TELEFONICA (1927-1928)
Maqueta de l'edifici
L'AMPLIACIÓ PEL CARRER FONTANELLA (1950-1951)
*1950.- Finalment a començaments dels anys 1950 l'edifici de la Telefònica va ser ampliat per la banda del carrer Fontanella mantenint un estricte respecte a l'estil original, mentre a l'altra banda del Portal de l'Àngel començava a aixecar-se el Banc d'Espanya. L'ampliació va ser el pas previ a l'eliminació de la cúpula original. (Foto captada el 9 de setembre de 1950. Agraïments a Francisco Arauz)
LA MODIFICACIÓ DE LA CÚPULA (1953-1954)
L'excel·lent tasca de recerca al detall realitzada per l'acreditat especialista en història de la Plaça de Catalunya Enric Comas [1] [2] ens porta a la conclusió que els treballs de supressió i modificació de la cúpula original de l'edifici de la Telefònica van començar a l'estiu de 1953 i es perllongaren fins a l'any següent.
*1953.- Instal·lació de les primeres bastides al voltant de la vella cúpula. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC).
*1953.- La cúpula ja gairebé completament tapada amb les bastides i proteccions instal·lades per al seu desmuntatge a mitjans de juliol d'aquell any. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)
[1].- Comas i Parer, Enric. Grup de facebook Plaça Catalunya antiga i moderna. 13 d'abril de 2017. [enllaç]
[2].- Comas i Parer Enric. Blog. La Barcelona oblidada. [enllaç]
Pensava que l'arquitecte de l'edifici Telefònica de la Plaça Catalunya era Ignacio de Cárdenas, quan va tornar de Nova York...
ResponEliminaMalgrat que els comentaris d'anònims no em mereixen gaire consideració, crec que tens part de raó.
ResponEliminaEfectivament, Cárdenas va participar en l'acabament de l'edifici que havia començat Nebot (ja ho he esmenat en el text de l'article).
En el futur, si tens per bé de deixar més comentaris, agrairia t'identifiquessis amb algun nick, més que res per no confondre't amb d'altres anònims. Salut i gràcies.
La historia del proyecto del edificio fue muy accidentada. Se convocó un concurso público pero no salió adelante la propuesta ganadora sino la de Nebot que tenía una postura favorable al gobierno de Primo de Rivera. Posteriormente Nebot abandonó nos y Cárdenas rehizo los planos. En el archivo de la Fundación Telefónica se conserva una propuesta ligeramente diferente a la que al final se construyó. En mi tesis doctoral puede consultarse la historia de esta gran central y de las muchas más desconocidas cuatro subcentrales que se construyeron para automatizar la red telefónica de Barcelona en los años 20.
ResponEliminahttp://e-spacio.uned.es/fez/view.php?pid=tesisuned:GeoHis-Fjgarcia
Un saludo,
Javier García Algarra
Javier García,
ResponEliminafelicidades por tu estupenda tesis, le he estado dando un largo vistazo esta mañana y me ha parecido fantástica. Me servirá como fuente de información en futuras entradas de mi blog.
Miquel Barcelonauta,
molt bona l'entrada, durant molt de temps va correr la llegenda de que la cupula originalment era de vidre, al estil de l'actual tenda CyA de Pelai.
http://www.fundacion.telefonica.com/es/arte_cultura/archivo_fotografico/index/11
ResponElimina