CARRER DE LA INFANTA CARLOTA JOAQUIMA (1920's-1931 i 1944-1989)

MIQUEL BARCELONAUTA  



Agraïments a PILAR BELMONTE

 

*1948.- Espai per on discorre l'actual Avinguda Josep Tarradellas, abans de la urbanització del carrer de la Infanta Carlota. L'edifici que es veu en primer terme a l'esquerra correspon a l'actual número 117 a la cantonada amb el carrer Gelabert, mentre que el de la dreta marca l'acabament del carrer Viladomat. (Foto: Lluís Girau Iglesias. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

L’actual avinguda de Josep Tarradellas va ser durant el franquisme el carrer de la Infanta Carlota Joaquima i durant la Segona República el carrer de Bernat Metge. 

Carlota Joaquima de Borbó

Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (1775-1830) filla de Carles IV, va arribar a ser la reina consort de Portugal després de casar-se amb el príncep Joan VI. De tendències absolutistes i molt conservadores va acabar exiliada després de la mort del seu marit. El fet que un carrer important de Barcelona fos dedicat a un personatge que res no havia tingut mai a veure amb la ciutat, constata el despreci que les autoritats espanyoles tenien envers la capital catalana. El primer pas per dedicar a aquesta senyora un carrer de Barcelona fou obra de la dictadura primoriverista en els anys previs a l'Exposició de 1929. L'arribada de la Segona República va erradicar el nom de la Infanta Carlota del nomenclàtor de carrers en benefici de l'humanista Bernat Metge. Però la victòria de Franco a la Guerra Civil i sobretot l'ànsia de revenja sobre qualsevol cosa que hagués canviat la República, van fer tornar el nom de la infanta a les plaques del carrer.

Fou una de les primeres grans vies urbanes obertes durant la dictadura i va tancar el perímetre de l’Esquerra de l’Eixample amb els barris veïns de Sants i Les Corts. La nova via, inaugurada el 4 de juny de 1951, descrivia en el seu traçat una corba suau que connectava l’aristocràtica plaça de Calvo Sotelo amb el pont del carrer Tarragona situat sobre les vies de tren, que anaven a parar a l’estació del proletari barri de Sants. L'estructura de la via presentava dues voreres laterals de sis metres plantades de plàtans (igual que en l’actualitat) amb una calçada dividida en dues vies laterals i una de central molt més ampla de doble sentit de circulació. La calçada central i les laterals eren separades per tanques amb fileres de pollancres plantats. Una característica de la Infanta Carlota en els seus primers anys era que el semàfors dels vianants disposaven d’un dispositiu per demanar pas polsant un botó. El cert és que l’esmentat mecanisme aviat s’espatllà i va quedar només con a detall testimonial. La via en realitat donava absoluta preferència al trànsit rodat sobre el vianant. Només en el seu últim tram -des de l’avinguda de Sarrià a la plaça Calvo Sotelo- hi havia un passeig central amb fileres de palmeres de Canàries amb un gran parterre de gespa i un espai per a jocs infantils. Just al costat d’aquest indret el 1964 s’hi va aixecar el monument a José Antonio Primo de Rivera fundador de la Falange.

1951.- Últims retocs al carrer de la Infanta Carlota Joaquima abans de la seva inauguració. Encara restaven pendents l'asfaltat final i la plantada d'arbres i vegetació. (Foto: Lluís Girau Iglesias. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

*1951.- La nova via pocs dies després de la seva inauguració. La imatge, igual que l'anterior, correspon al tram comprès entre Viladomat i la Plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià) al fons. (Foto: Lluís Girau Iglesias. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

*1955.- L'últim tram d'Infanta Carlota -entre l'avinguda de Sarrià i la plaça de Calvo Sotelo- era l'únic urbanitzat en forma de rambla amb passeig central. (Foto: Rodríguez)

*1957.- Vista aèria del tram del carrer Infanta Carlota des del carrer Provença fins al carrer París. A la dreta de la imatge es pot veure la Presó Model. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya). Cliqueu sobre la foto per agrandir.

Malgrat l’amplària de la via durant tota la seva vida com Infanta Carlota Joaquima no va pasar de ser considerada com a carrer en el nomenclàtor oficial municipal, tot i que per les seves dimensions s’hi adeia més una qualificació de passeig o avinguda. D'altra banda, el trànsit rodat mai va arribar a ser gaire intens, la qual cosa va convertir parcialment la via en un espai improvisat d'aparcament.

Tres edificacions singulars sobresortien per damunt de l’alçaria general. Dos edificis d’habitatges -el primer de 15 pisos a l’inici del carrer fent cantonada amb Numància i el segon més ample i de 18 pisos a la cantonada amb avinguda de Sarria- i finalment una torre d’oficines de 21 pisos a Calvo Sotelo construïda inicialment pel Banco de Vizcaya i rebatejada després de la dictadura com a Torre Macià. També hi destacaven l’edifici Harry Walker a la cantonada amb Rita Bonnat i un dels primers supermercats oberts a Barcelona pel grup Caprabo a la cantonada amb Viladomat. Als anys seixanta, en la zona més propera a Sants i la Presó Model, hi varen prol·liferar les barres americanes en allò que anomenaren el Barri Xino Perfumat.

L’any 1988, després de la mort de Josep Tarradellas, l’Ajuntament va dedicar al polític català aquesta via, que va adoptar categoría d’avinguda. El nom d’Infanta Carlota passava a la història sense fer gaire soroll. Amb la nova denominació començaria a ser reformada, s’hi va condicionar un ampli passeig central, molt generós en arbrat en algun dels seus segments, s’hi van construir diversos aparcaments soterranis i, finalment, s’hi va enlairar el monument al president que va fer possible el restabliment de la Generalitat de Catalunya, una obra de Xavier Corberó, que avui podem veure a la cantonada amb Entença /Paris.

*1967.- Infanta Carlota des del seu inici a la Diagonal amb la silueta del monument a José Antonio Primo de Rivera al mig de la via. A l'esquerra de la imatge es poden veure els magatzems Sears i més al centre l'edifici Winterthur en construcció. La torre Barcelona (actual seu del Grup Godó) encara no hi era, ni tampoc la torre Macià.  (Foto: La Vanguardia. Cliqueu sobre la foto per agrandir-la).

 

*1970's.- En aquella dècada la construcció de nous pisos s'accelerà notablement. No obstant això, encara quedaven terrenys per construir com el que veiem en primer terme, que coincidiria avui amb la perllongament del carrer Entença (abans Riera de Magòria). L'edifici en construcció del fons coincideix amb l'últim tram del carrer Rocafort. (Foto: José Belmonte)