Promogut per l'incansable Oriol Regàs, a proposta de Leopoldo Rodés, aquest pub va ser inaugurat en l'època de màxim esplendor del carrer Tuset. Anteriorment el local s'havia anomenat
Doblón i va ser redecorat per l'interiorista Joaquín Gallardo seguint l'estètica pròpia d'un pub anglès. Després del canvi, aviat es va convertir en el lloc habitual de reunió dels cineastes de l'Escola de Barcelona, moviment cinematogràfic trencador amb el cine convencional de l'època, que reunia a directors com Jacinto Esteva, Joaquim Jordà, Jaime Camino, José María Nunes o Gonzalo Herralde entre d'altres.
El local disposava d'una original terrassa sobre la vorera del carrer en forma de tramvia, que va ser pintat de groc quan la majoria dels establiments del carrer varen adoptar aquest color com a distintiu de Tuset Street.
L'any 1967 s'hi van rodar diverses escenes de
Tuset Street, film en el que hi podem veure tant la terrassa com l'interior amb Sara Montiel i Patrick Bauchau de protagonistes. A l'abril de 1968 s'hi va inaugurar una exposició de pòsters sobre el carrer Tuset, el carrer de moda de la ciutat. Acabada l'etapa de moda d'aquell carrer, Oriol Regàs va vendre el
Pub Tuset que va continuar obert fins a finals dels setanta.
*1967.- L'entrada del Pub Tuset, pintada de groc, tal com apareixia en la coberta del disc de la banda sonora original de la pel·licula Tuset Street (1967), dirigida per Luis Marquina i protagonitzada per Sara Montiel.
*1967.- Una altra imatge exterior del Pub Tuset amb una cadira de vímet de la seva terrassa en primer terme. (Fotograma del curt Barcelona Show de Carles Barba).
*1967.- Un detall de la decoració interior del Pub Tuset, clarament avançada a l'època fosca i privada de llibertats que vivia el país. (Fotograma del curt Barcelona Show de Carles Barba).
TUSET STREET
(Lluís Marquina i Jordi Grau)
*1967.- Fotograma del film Tuset Street (1967) on es por veure la marquesina groga que encabia la terrassa del local.
'Tuset Street' deu ser una de les pel·lícules més bizarres que s'han fet mai al nostre país, la trobada impossible entre l'Escola de Barcelona i el cinema canyí, entre la modernitat del carrer Tuset i la tradició del Paral·lel...
ResponEliminaDoncs sí, "Tuset Street" intentava connectar dos ambients tan oposats com eren el Paral.lel i la part alta, seguint aquesta mena d'atracció que la gauche divine i la intel·lectualitat dels 60's tenien pels barris baixos. El mateix Oriol Regàs en les seves memòries, recentment publicades, esmenta com un dels seus preferits el Bar Cádiz del carrer Montserrat (algun dia el posarem aquí perque ja no hi és). Però aquest encant que sentien alguns fills de la burgesia pel Barri Xino ja passava en els temps de La Criolla.
ResponElimina