El Finisterre passarà a la història de Barcelona com un dels seus restaurants més prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Situat al final del carrer Villarroel fent cantonada amb la Diagonal, fou inaugurat en els darrers dies de l'any 1943.
Els promotors d'aquest restaurant van ser els industrials Joan Jover i Milagros Marin, juntament amb Joaquim Garcia Torrents, un conegut restaurador barceloní. El local va ser luxosament decorat amb fusta guineana, tot aprofitant que els amos tenien negocis d'importació d'aquest material. A la planta del nivell del carrer hi havia una barra amb un servei de degustació i una gran exposició de marisc en grans recipients. La decoració del menjador, situat a l'entresol, era marcadament marinera amb timons, fanals, i d'altres icones marítimes. Una gran terrassa coberta, que s'estenia sobre la vorera de Villarroel, completava l'establiment.
El cronista Lluís Permanyer considera que, a partir dels anys cinquanta, ningú no dubtava a considerar-lo com el millor restaurant de Barcelona. Només a partir de l'obertura de Reno als anys seixanta l'hegemonia de Finesterre va començar a ser posada en qüestió.
A començaments dels anys seixanta, després d'un curt període de crisi derivada de desavinences entre els accionistes, el restaurant va canviar de direcció i va recuperar l'esplendor d'abans amb reformes al local i una nova orientació molts més moderna de la cuina. A començaments dels vuitanta Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans de recalar a El Bulli de Roses.
Amb l'arribada de la democràcia el restaurant va perdre la terrassa i la seva decadència començà a fer-se palesa a partir dels anys noranta, fins a la seva desaparició l'any 1994 a conseqüència d'una mala gestió econòmica que feu inviable la continuïtat del negoci.
* 2000.- Una trista imatge de l'entrada del Finisterre, ja abandonat i fora de servei, poc abans que un nou restaurant passés a ocupar el seu lloc. (Foto I. Sáinz de Baranda)
La meva formació professional al Finisterre, Via Veneto i Suissa fa que recordi amb pena el tancament del Restaurant Finisterre l'any 1994, just quan vaig obrir el meu: La Taula, Carrer Sant Màrius, 8, 08022 (Barcelona). Recordo que Ferrán Adriá, al acabar el seu servei militar a Cartagena (Murcia) començà a treballar de rentaplats al Finisterre i aprofità la temporada d'estiu per treballar al Bulli de Roses (ja un dels millors d'Europa). Quins Maîtres de primera els Senyors Casas i Pauli, els Cambres: Escudero (Traballà amb pistola per protegir els visitants franquistes), Isaias, Bruch, Dupré, Juan...la terrassa de Villaroel/Diagonal, Crêpes suzette, les millors patates souflé de Barcelona, Rap Costa Brava, Llenguado al Cinzano, Becada flambé, Tosta holandesa, Souflé de llimona, Milfulles gegant de crema catalana, Bunyols de poma al Cointreau, Prunes al Armagnac, tot preparat pel reboster Pepito. Quina gran escola Finisterre!
ResponEliminaLLàstima que la familia Duran d'El Portus no va pagar 250 milions de Ptes, de Seguretat Social i va tancar per sempre, un dels millor restaurant històrics de Barcelona. Records de clients: Dr. Puigvert, Xavier Cugat, Fernando Coll, La familia Millet :(, Carmen Balcells, Matilde de Neruda, Camilo José Cela, Samarach, i totes les visites internacionals a Barcelona.
Hem perdut una part de l'història pública!!
Francesc Pérez i Torres
Restaurant La Taula
Carrer Sant Màrius, 8
Tel. 93 417 28 48
08022 Barcelona
Francesc, moltes gràcies pel teu testimoni, exhaustiu i detallat, només a l'abast d'una persona com tu que va tenir la sort de viure part de la història d'aquest magnífic temple de la restauració.
ResponEliminafinisterre quedara a la historia de la restauracio barcelonina com un local inolvidable per la cualitat de tots els seus estaments,era i seguiria sent el restaurant per excelencia encara que els seus principis fosin com a marisqueria despres es va accentua com a restaurant amb una oferta avui dia impensable de trobar a barcelona, en cincuante i pocs anys va tenir tans sols 3 caps de cuinai una gran part de le seva historia la va marca el chef belmonte profesional i inmillorable persona, la politica va pasar factura a part d'altres cuestions. pels segles dels segles FINISTERRE
ResponEliminaSin duda era uno de los mejores restaurantes de la historia en Barcelona, yo quisiera recordar la parte de la que yo fui y en la que muchas noches sueño que sigo trabajando con los compañeros que tuve, Josep María Valls, Joan Vers i Llimona, Alberto Velasco, Gabi, Antonio, Maçia, Guillamet, Tomas, Joaquin, Pepeillo jaja y me acuerdo de los maîtres, Garicano, Manolo, Carlos era tercer maître, Eladio, Mariano, Salvador en fin etcetc
ResponEliminame da mucha alegría recordarlo. Yo tuve el honor de trabajar de ayudante y de medio camarero. Sr. Salvi era el Director, Sr.Manuel Cardeñosa el Maitre,Sr. Garicano 2º Maitre y Jesus era el tercer Maitre. Tambien coincidi con los mismos en sala y cocina.... Nunca olvidare la experiencia que marco mi futuro de por vida!!!!!
EliminaY el barman el Sr. Puig parecia un dracula de Transilvania, el Ferrer con la copa de Magno siempre escondida bajo un garidon, el Rius que tan solo con una mesa pillaba la "puré" jajajaja yo estuve de ayudante de camarero en 1990 Eladio era el cabo, mi mejor amigo era Salvador, Mariano, Marcial y Guirao eramos los ayudantes, coincidí con Isaías los ultimos 15 dias antes de su jubilacion, un gran profesional como camarero y buena personal, aprendí muchas cosas tanto a nivel profesional y como persona,siempre guardare un gran recuerdo, yo era el ayudante de Domingo, un rango de 4 mesas, la 24 y 25 y la 14 y la 15
EliminaEran fijos en mi rango Josep Lluis Nuñez, Ferran Martorrel, el Sr. Coll, y como nó el Sr.Varela, y los sabados o domingos que jugaba el Barça en casa yo me encargaba de la mesa de las directivas junto con Ferrer en el saloncito del primer piso se sellaba. Nunca olvidare esa época yo tenia 18 años, han pasado ya 30 y parece que fue ayer....un abrazo a todos
Cal matisar que Fernando – Ferran, per tothom-, no va estar de rentaplats al Finisterre. Aquesta tasca la va fer en l’Hotel Playafels, de l’empresa Soteras (de Can Soteras de la Diagonal, etc.) i sota les ordres del malaguanyat i bon amic, Miquel Moy. Ell fou que me’l recomanà, després d’estar a Eivissa: va venir amb la meva brigada a Castell Arnau (Sabadell), com ajudant de cuina, just fins el 31 de desembre del 1981, que vàrem plegar pràcticament tota la brigada. (Llavors era una empresa mal pagadora). Després de passar una etapa molt curta junts en el Europa2, el vaig enviar al Finisterre com ajudant de cuina, comandada aquesta, llavors, per en Cisco Gorro.
ResponEliminaJo també vaig conèixer el Mestre Belmonte, un valencià, que el recordo com una gran persona. Amb ell hi havia l’Eugenio Garcia, com a segon de cuina, un bon amic que en data de gener de 2018, ha complert més de 90 anys. També el Sr. Casas així com el Pepito, el pastisser, que anava en moto i era fill d’un pastisser del Majestic.
Espero que aquestes petites dades puguin ajudar una mica més de llum d’aquesta restaurant, que estic d’acord amb tots els col·legues, va marcar, juntament amb el Reno, el llistó més alt de la Restauració barcelonina. Aquest etapa, malauradament, ja forma part del passat... que no tornarà
mai més!
Josep Garcia i Fortuny
www.garciaifortuny.com
Francisco Gorro, va ser un gran cheff, despres amb els any va a anar de segon jefe de cuina al bingo ciutat de barcelona y va treballar amb el meu pare, que era el director de hosteleria Fernando Francisco Escudé un gran profesional.
Elimina