Agraïments a JORGE ÁLVAREZ i RAMON VILALTA
Inaugurat el dia de Sant Jordi de 1881, el Teatro Lírico era situat al carrer Mallorca entre el Passeig de Gràcia i Pau Claris. L'edifici, obra de l'arquitecte Salvador Vinyals, s'aixecava sobre els terrenys dels antics Jardins dels Camps Elisis on anys enrera hi havia hagut el teatre del mateix nom. Era envoltat d'un ampli jardí amb un cafè-restaurant i un curiós edifici en forma de torre en el que s'hi ubicava una estació metereològica. El seu nom oficial era Teatro Lírico-Sala Beethoven, en homenatge al compositor sord, que tenia una escultura en el recinte, a la que uns anys després se n'afegí una altra de Wolfgang Amadeus Mozart.
La construcció del Lírico havia estat una iniciativa de l'empresari i financer Evarist Arnús, encaparrat en construir un auditori per a concerts de música en l'emergent barri de l'Eixample, capaç de donar prestigi a la ciutat. Però, a la vegada, disposar d'un teatre d'aquelles característiques suposava també per al seu promotor una garantia comercial molt rendible, que li permetia controlar les festes i l'activitat social de l'alta burgesia de la ciutat i disposar d'un recinte per desenvolupar tota mena de contactes i negocis.
*1882.- Dues imatges del Teatro Lírico-Sala Beethoven: L'entrada principal del carrer Mallorca i el vestíbul d'accés.
L'interior del teatre era extraordinàriament luxós i elegant amb butaques molt còmodes i un sostre pintat per Francesc Soler i Rovirosa. Podia aplegar fins a 2.000 persones de les quals 850 ocupaven la platea. Se'l considerava el millor teatre de la ciutat després del Liceu.
El concert d'inauguració va ser dirigit pels mestres Bonaventura Frigola i el francès Jules Massenet. Va incloure un seguit de peces del propi Massenet (Marxa solemne, Le roi de Lahore i Scènes pintoresques) a més de la Sisena Simfonia de Beethoven. Al llarg dels seus 19 anys de vida el local es va especialitzar en música i teatre musical (òpera i sarsuela especialment).
*1882.- Vistes interiors, des del pati de butaques (a dalt) i dess de l'escenari (abaix) d'aquest esplèndid teatre que destacava per la seva sumptuositat i elegància.
El 1881 s'hi va estrenar l'òpera Carmen de Georges Bizet. Noms famosos com Sara Bernhardt, Maria Barrientos o Julián Gayarre varen triomfar sobre l'escenari del Lírico. Durant l'Exposició Universal de 1888 va acollir nombrosos balls, sopars i celebracions.
El teatre va tancar les seves portes el 31 d'octubre de 1900. El terreny va ser venut i malgrat algun intent inicial de reaprofitar els seus elements arquitectònics i decoratius per bastir un nou teatre municipal, finalment la idea fou descartada. El petit edifici de l'estació metereològica va ser desmuntat i es va reconstruir al Parc de Ca l'Arnús a Badalona on encara avui es pot veure.
*1884.- El Cafè del Teatro Lírico era dins els jardins del recinte que envoltava el teatre. (Foto: Col·lecció privada de Jorge Álvarez)
*1892.- L'any 1883 Evarist Arnús va fer construir aquest petit edifici de l'estació metereològica al costat del Teatro Lírico.
*1899.- Anunci de l'obra d'Adrià Gual La culpable estrenada al Teatro Lírico el 18 de desembre d'aquell any.
M'encanta el teu blog, en soc un seguidor entusiasta. He trobat aquest post on s'hi pot veure la torre meteorològica de Ca l'Arnús. Com som observador meteorològic, col·laborador de la XOM del Meteocat, conec la història més recent d'aquesta torre, ja que un altre col·laborador, en Joan Baptista Baren, es va encarregar de restaurar-la fa poc temps ja que no funcionava. Va ser una feina feixuga, doncs molts dels instruments no tenien recanvis per la seva antiguitat però la má entesa d'en Joan Baptiste ha fet possible que torni a ser operativa.
ResponEliminaSalutacions i felicitats pel bloc.
Quim