Entre les varietats de panot hidràulic emprats en el bastiment de les voreres barcelonines destacaven els que incorporaven una lletra en la seva superfície i permetien, mitjançant l'oportuna aliniació, formar el nom del carrer. Feien per tant, una funció de senyalització horitzontal i es situaven generalment al costat dels passos de vianants de les cantonades.
Les primera notícia sobre l'obligatorietat de formar els noms dels carrers amb els panots de les voreres data de 1916. Aquell any l'ajuntament va determinar que "a los particulares y constructores que a partir de la fecha de aprobación del presente acuerdo soliciten construir o reconstruir aceras, acogiendo a los beneficios acordados por V. E. en Consistorio de 10 de Agosto de 1914, en cuanto a Interior, y de 16 de Noviembre y 21 de Diciembre de 1911, 18 de Julio de 1912 y 16 de Octubre de 1913, con respecto a las zonas de Ensanche, se les imponga como obligación la de que en las aceras correspondientes a las casas que hacen esquina o chaflán, se ponga el nombre de la calle respectiva, mediante losetas que lleven grabada una letra cada una, de conformidad con el adjunto croquis, si el pavimento es de losetas y grabado en el mismo el nombre correspondiente en las líneas perimetrales de las esquinas o chaflanes, en el caso de ser monolíticas” lo que con remisión del croquis de referencia, comunico a v. a efectos consiguientes”.
Aquest tipus de senyalització horitzontal a través dels panots es va mantenir fins a finals dels anys 1960's. A partir d'aleshores les paraules començaren a aparèixer ja escurçades o incompletes a causa de reparacions succesives, que no havien seguit el criteri senyalitzador en la substitució dels panots amb lletra tot emprant el panot general. Aquest procés d'abandonament va perpetuar-se durant les dècades següents.
Aquest tipus de senyalització horitzontal a través dels panots es va mantenir fins a finals dels anys 1960's. A partir d'aleshores les paraules començaren a aparèixer ja escurçades o incompletes a causa de reparacions succesives, que no havien seguit el criteri senyalitzador en la substitució dels panots amb lletra tot emprant el panot general. Aquest procés d'abandonament va perpetuar-se durant les dècades següents.
D'aquests panots, que formaven el noms dels carrers orientats paral·lelament al voral, en queden avui escasses peces al terra de les nostres voreres, però encara en podem trobar alguns, que ens retornen al passat en que els escossells dels arbres tenien vores arrodonides.
*1972.- Panots amb lletres sobre la vorera de la cantonada del carrer Londres amb la Diagonal, quan aquesta última via duia encara el nom del Generalísimo Franco. (Foto: Delgado)
*1972.- Panots amb lletres sobre la vorera de la cantonada del carrer Londres amb la Diagonal, quan aquesta última via duia encara el nom del Generalísimo Franco. (Foto: Delgado)
Últims vestigis d'aquesta senyalització als carrers París i Londres cantonada Aribau (Fotos: Joaquim Valls Arnau)
Ofelia ha dit...
ResponEliminaHola, avui he anat a veure els panots del carrer Diputació. Suposo que ja tens la foto però n'he fet una amb el telèfon. A Roger de LLuria -Consell de Cent hi ha un LURIA al costat d'una paperera. L'hi he fet una foto i l'he penjat a Picasa:
https://picasaweb.google.com/jerezofelia/Panots?feat=directlink
Crec que n'he vist més per l'eixample. Ja estaré al cas.
Salutacions
8 de febrer de 2011 13:48
Hola Ofelia,
ResponEliminaHe reproduit aquí el teu ultim post. Bona feina de recerca la teva. Em sembla que pels vells carrers de Poblenou se'n poden veure alguns formant noms de carrers amb paraules quasi completes. Però cal espavilar-se, perque últimament amb el tema de l'inefable 22@ ho estan reformant gairebé tot i trobar peces de museu d'aquestes comença a ser com impossible.
Manuel de Falla amb Capità Arenas.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaFa uns dies, amb les obres d'eixamplament de les voreres del carrer Trafalgar ha desaparegut el que tenia just a sota del balcó.
Trobo que és una llàstima que no s'hagin conservat. Estaria bé catalogar els que queden.
Molt bona feina la del bloc.
Enric
Ja aniré penjant a la carpeta del Picasa els que vagi trobant. Així al menys en quedarà alguna imatge.
ResponEliminaGràcies Ofelia. Per cert, si trobes algun escossell (el quadrat on hi ha plantat l'arbre) amb el perímetre de vora arrodonida fes-li també una foto. És un altre element desaparegut.
ResponEliminaEI!
ResponEliminaescolta amb el d'"escossell" a que et refereixes exactament? jo l'altre dia vaig anar al monestir de Pedralbes i vaig veure alguns penots molt estranys, del centre en sortien com una mena de punxes que anaven als vertex.
no se si m'he explicat...
Un escossell Xavier no es un panot. És el forat quadrat on hi ha plantat l'arbre. Abans tenien una protecció de mig pam d'alçada amb la vora arrodonida.
ResponEliminaSobre els panots amb formes de punxa que dius que has vist a Pedralbes podrien ser aquests que he descrit en aquest mateix bloc en la plana http://barcelofilia.blogspot.com/2011/01/panot-de-la-rosa.html
Fes-li una ullada.
Salut!
Això de l'escosell em temo que ja serà impossible, però ja que m'he enganxat a mirar el terra m'hi fixaré.
ResponEliminaSalutacions
Hola, bar.cel.ona.uta,
ResponEliminaEnhorabona per la feina que fas!
La foto que encapçala l'escrit correspon als panots del carrer del Cadí? Et sabria greu d'enviar-me aquesta foto o alguna altra que puguis tenir-ne a llvives@hotmail.com?
Salut i gràcies!
A l'inici del carrer de la Torre Vélez, tocant a Sant Quintí, es conserva parcialment aquesta senyalització.
ResponEliminaMiquel
En Nena Casas con Milanesat aún queda algo de otra de estas losetas (incluso se ve en el Google Street a la derecha del paso de cebra).
ResponEliminaPor cierto, muchísimas gracias por el tiempo que dedicas a este blog! Me encanta caminar por esta ciudad y saber que había en esos lugares hace años. Desde que lo encontré hace unos días cada vez que tengo algún momento libre me paso por aquí a aprender algo nuevo sobre Barcelona :)
Rectificando mi comentario de ayer: Hoy acabó de verificar que las losetas de letras de Nena Casa con Milanesat se las llevaron las últimas obras. Me sonaba que aún estaban porque, seguramente, las debo tener inmortalizadas en alguna fotografía.
ResponEliminaAl carrer Pi i Maragall queden algunes lletres sueltes encara
ResponEliminaA quin punt de Pi i Margall?
ResponEliminaPerder
Fins no fa massa a l'actual carrer Roc Boronat del Poblenou es podien trobar diversos amb els seu antic nom Luchana, però amb les darreres reformes del 22@ ves a saber si encara hi son. D'escosells si que se'n troben prous encara pels carrers del Poblenou, molts d'ells trencats però.
ResponEliminaA Consell de Cent/Muntaner encara queda "C MUNTAN"
ResponEliminaa concepcó arenal entre garcilaso i felip II encara en conserva perectament el nom
ResponEliminaen el Clot, en la C/ Corunya entre Meridiana y Enamorados ( pasando por Aragón) , subiendo por la derecha, hay varios escosell en los arboles, aunque algunos están estropeados, pero al menos todavia existen. Siempre me habia fijado en ese cuadrado alto tan raro, porque no lo habia visto en ningún lado. Ahora gracias a ti, ya se como se llaman ..por cierto en esta mism C/ Corunya, en el paso de peatones que la cruza antes de legar a Aragón, están las letras de su nombre.
ResponEliminaHi ha també panots de lletres al carrer Esparreguera, tocant Gran de Gràcia; a Via Laietana amb plaça de l'Àngel; i a Císter amb Vista Bella. Havia un a Tinent Coronel Valenzuela que em sembla que l'han retirat, ara que el carrer es diu John M. Keynes. Salutacions.
ResponEliminaEn la calle Trinxant hay otro resto de nombre, a la altura de Coll o Vehí
ResponEliminaAl carrer de la Guatlla, a mitja pujada, esta gairebe sencer el nom.
ResponElimina