A finals de la dècada dels 80's, abans que l'Fnac aterrés als nostres centres comercials monopolitzant gairebé completament l'univers de les macrollibreries, va obrir al carrer Consell de Cent tocant a Rambla Catalunya una de les primeres grans superfícies de llibres i discos de la ciutat.
Inicalment es va dir Toc's. Era un establiment nascut en aquella Barcelona preolímpica que vivia immersa en una irrefrenable febre pel disseny. Un espai molt ampli amb el terra de vidre en moltes àrees, que deixava veure la planta soterrània més petita. Grans fileres de llibres omplien les prestatgeries laterals i s'estenien també sobre les grans taules. Destacable era també la secció de fotografia al soterrani i al fons del local, la d'audio-video. Tot plegat feia del Toc's un lloc de bon passejar, buscar i fullejar.
L'any 1994, sense modificar pràcticament res més que el logotip, Toc's va passar a dir-se Crisol, i va quedar integrat dins de la cadena del Grupo Prisa (editor del diari El Pais), que ja disposava d'una altra llibreria a Rambla de Catalunya, prop del cinema Alexandra. El canvi de nom i d'empresa però, va fer perdre a la llibreria el glamour de la primera etapa, evolucionant cap a una imatge molt més vulgar. Ja no s'hi feien actes ni presentacions de llibres. La secció de fotografia va desaparèixer i trobar-hi llibres o CD's singulars era cada cop més dificil. Finalment, l'any 2001 el local va tancar les seves portes per acollir les oficines del diari El País.
L'any 1994, sense modificar pràcticament res més que el logotip, Toc's va passar a dir-se Crisol, i va quedar integrat dins de la cadena del Grupo Prisa (editor del diari El Pais), que ja disposava d'una altra llibreria a Rambla de Catalunya, prop del cinema Alexandra. El canvi de nom i d'empresa però, va fer perdre a la llibreria el glamour de la primera etapa, evolucionant cap a una imatge molt més vulgar. Ja no s'hi feien actes ni presentacions de llibres. La secció de fotografia va desaparèixer i trobar-hi llibres o CD's singulars era cada cop més dificil. Finalment, l'any 2001 el local va tancar les seves portes per acollir les oficines del diari El País.
Com m'enyoro del Tocs!! Quina pau a la planta sòtan, quina secció de fotografía, (d'abans de l'era digital!!). Llibres magnífics, i CDs, però sense aclaparar, com passa a d'altres llibreries, com la Llar del Llibre o Bertrand. Va ser un lloc únic, l'evolució ideal de les llibreries de tota la vida (Bosch, Catalonia), que tot i la tradició i el rigor, eren més monocolors. No hi ha ni punt de comparació amb l'FNAC (que ara està molt lluny de l'àura que tenia la primera botiga que vaig veure, al carrer Callao de Madrid). És veritat que hi ha més oferta ara, fins i tot més varietat, però no han omplert el forat.
ResponElimina