MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Parlar de la Casa Gibert ens porta inevitablement a referir-nos als orígens de la Plaça Catalunya. Tot i que aquest edifici ha passat a la història com la primera casa de l'Eixample, la seva existència no va ultrapassar els trenta anys. El Pla Cerdà no preveia l'existència de la Plaça Catalunya. En aquell indret hi contemplava la mansana número 39, delimitada per la Ronda Universitat, la Rambla de Catalunya, Bergara i el Passeig de Gràcia. Va ser més aviat un reclam popular i dels periòdics de l'època el que feu decidir a l'ajuntament a reservar tot aquell espai per una plaça. Víctor Balaguer en el seu llibre Las calles de Barcelona, publicat el 1865, ja feia esment de l'oficiosa Plaça Catalunya i la citava fent esment a "una vasta extensión de terreno que el público ha dado en llamar plaza y que las gacetillas de los periódicos y el vulgo han bautizado con el nombre de "Plaza Cataluña". Així ho recull també Lluís Permanyer en la seva obra Biografia de la Plaça Catalunya.
El cas és que la Casa Gibert, projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres, va ser construida dins els terrenys que la posterior urbanització de la plaça Catalunya va reservar a espai públic. La reina Isabel II va venir a Barcelona a l'acte solemne de col·locació de la primera pedra de l'Eixample. Era el 4 de setembre de 1860 i es va celebrar en el lloc on avui hi ha les dues fonts monumentals, que era just on s'aixecà la casa Gibert. Quan va ser construïda, tenia al costat l'estació de tren de Martorell al començament de la Rambla Catalunya, mentre que a l'altra banda s'hi va instal·lar cap a finals de segle el popular Gran Café del Siglo XIX, més conegut popularment com La Pajarera.
La Casa Gibert era una construcció noble de planta baixa i dos pisos amb un espaiós jardí vorejat per una tanca amb un reixat de ferro entre pilars. Tenia una certa aparença de castell medieval amb un conjunt de torretes emmerletades a la part alta de la façana El seu propietari Manuel Gibert i Sans (1795-1873) era un ric empresari que va arribar a ser president del Liceu i de la companyia del tren de Barcelona a Mataró.
L'edifici va ser enderrocat el 1895 després de ser aprovada la reordenació definitiva de la plaça Catalunya.
*1881.- El Colegio de Vilar, un dels més prestigiosos de la ciutat, era emplaçat dins la Casa Gibert a la dècada dels 1880's.
Plànol original de l'Eixample d'Ildefons Cerdà. El petit quadre groc del fragment ampliat indica la ubicació exacta de la Casa Gibert. Com es pot veure, en el projecte original de Cerdà no existia la Plaça Catalunya. El carrer Pelai acabava a Bergara, que enllaçava amb Fontanella.
*1862 /1865.- La Casa Gibert va ser sovint caricaturitzada per la premsa de l'època com es pot comprovar en aquests dos dibuixos. El de dalt (1862) correspon a la publicació El Tiburón. Almanaque humorístico ilustrado para 1863. El de baix aparegué publicat a Un tros de paper i és obra de Tomàs Padró i Pedret (1865).
La primera foto és de les poques, per no dir de les úniques, que hi ha a per internet on es pot veure l'estació de Martorell.
ResponEliminaMolt interessant l'article.
La Casa Gibert va ser enderrocada el 1895. Vegeu la crònica setmanal de J. Roca i Roca publicada a La Vanguardia el 9 de desembre de 1894.
ResponEliminaSalut!
Perder
Cert, he comprovat la teva referència a l'article periodístic de Roca i Roca a "La Vanguardia" i queda clar que la Casa Gibert va acabar de ser enderrocada entrat l'any 1895, probablement al mateix temps que la veina Pajarera. Queda doncs esmenada la data de desaparició a l'entrada. Dir-te que la referència al 1891 era agafada del llibre de Lluís Permanyer "Biografia de la Plaça Catalunya" (Edicions La Campana. 1995) on cita aquest any com el de l'enderrocament de la casa Gibert (veure pàg. 59).
ResponEliminaGràcies per la teva puntualització i a veure si t'animes a deixar de ser un anònim més i utilitzes algun nick o nom. Sempre es bo poder identificar als lectors que aporten dades correctes a aquest bloc. Gràcies i salut!.
Tercera linia adequada. Agraeixo tenir seguidors que reparen en els petits detalls. Sento no poder complaure't amb l'antiga foto dels panots del carrer Cadí, en el seu dia no vaig reparar en el teu comentari, i certament la vaig canviar per una altra més clareta, la del carrer Múrcia, i la de Cadí sospito que la vaig fer fonedissa perque no l'he trobada en cap racó del meu PC. Crec recordar que era trobada d'algun web i anònima. Si surt ja t'ho faré saber Perder (considerant que Perder és el teu nick)
ResponEliminaAclareix-me una cosa, Miquel: la casa Gibert i la casa Estruch estaven l'una al costat de l'altra?
ResponEliminaI una altra cosa: quina és la primera edificació de què tens constància a la cantonada plaça Catalunya/rambla Catalunya, costat Besòs, just a sota d'on passava la riera d'en Malla?
No he trobat informació anterior a la Casa Narcís Pla descrita en l'article d'aquest bloc http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/06/casa-narcis-pla-placa-catalunya-9-1875.html
EliminaGràcies. No hi ha manera de trobar, ni que sigui sobre plànol, què hi havia abans de la casa Narcís Pla.
EliminaHi havia la seu del "Centro Republicano histórico, Plaza de Cataluña (casa Gibert)". Al menys l'any 1885 en que es va fundar el partit
ResponEliminaManel gibert es deia sans de 2on cognom i no socis, i no era empresari sino primer militar despres advocat i despres politic, va ser governador civil de barcelona i de catalunya
ResponEliminaA la foto on posa "Estanco Nacional" no em quadra l'edifici de l'esquerra. Podria ser la part del darrera de la casa Estruch? La teulada a dos nivells no sembla que pertanyin a l'estació de tren.
ResponEliminaSólo se ven cuatro gatos, como el carísmatico bar, tal vez ese nombre por que eran 4 los que había en toda Barcelona.
ResponEliminaSiempre el cielo sin nubes, todas las fotos igual hasta los 70/80, en todo el mundo.
¿Puedes peguntar porqué entegan fotos phoshopeadas?