*2000.- El cinema Fantásio poc abans de tancar portes definitivament.
Entre les moltes sales de cinema del passeig de Gràcia desaparegudes, el cinema Fantásio, situat al número 69, just al costat del també desaparegut drugstore, de ben segur que ha quedat en la memòria i el record de molts cinèfils.
Pocs dies abans de la proclamació de la Segona República el Fantásio va obrir les seves portes. Era el dia 4 d'abril de 1931, dissabte de Glòria, i s'hi varen projectar dos films de la productora Gaumont: La melodía del mundo (Walter Ruttman) i la comèdia de George Crone protagonitzada per José Bohr i Lolita Vendrell titulada Así es la vida i parlada en castellà.
*1931.- Anunci de la inauguració del cinema Fantásio amb el doble programa que s'hi va projectar aquells primers dies. (Font: Hemerotecsa La Vanguardia)
En el moment de la seva inauguració disposava dels darrers avenços en sales de cinema. Una excel·lent climatització (calefacció-refrigeració), ventilació intermitent amb parfum i un pati de comodíssimes butaques, que incorporava la il·luminació dels números de les files i els seients. La gestió del local va ser encarregada inicialment a Luis Cabezas Puzo,
A l'estiu de 1936 la sala va ser col·lectivitzada per la CNT-FAI que va passar a gestionar-ne la programació, que incloia també actuacions de l'orquestra de jazz del mestre Cabrera.
Després de l'ocupació de Barcelona per les tropes nacionals de Franco, la sala va reobrir les seves portes el 5 de febrer de 1939 gestionat per Manuel García del Barrio. A partir del mes de setembre de 1949 el Fantásio va iniciar una llarga etapa de col·laboració amb el cinema Astoria del carrer París compartint programació fins a l'any 1971.
Al llarg dels seus setanta anys de vida aquesta sala va oferir sempre programes amb pel·lícules d'estrena i va tenir l'honor d'estrenar a Barcelona un grapat de pel·licules inoblidables en la història del setè art, com Les quatre-cents coups (François Truffaut) estrenada el 16 de setembre de 1960, Psyco (Alfred Hitchcock) el 21 de febrer de 1961 o The trial (Orson Welles) el 29 d'abril de 1963.
A partir de febrer de 1972 la programació va passar a ser gestionada per l'empresa de Pere Balañá que va reformar el local reduint l'aforament a 812 localitats. La reobertura de la sala es va produir el 25 de juliol de 1973 amb la projecció del film Amores que esperan (Mark Robson).
El Fantásio però, no va poder sobreviure al canvi de segle i el mateix any 2001 va tancar i el seu espai va ser ocupat per una macrobotiga de moda de la firma Benetton.
Article actualitzat el 12 d'octubre de 2022
Parlant de cines desapareguts, avui he llegit a La Vanguardia que tanquen el Casablanca.
ResponEliminaDoncs sí, sembla que ens han tancat les dues sales del Kaplan Casablanca. Un altre templet dels cinèfils que desapareix. Plorem...
ResponEliminaTot i que diuen que potser serà provisional, no convé fiar-se'n massa. Recordem que en aquesta ciutat, les provisionalitats a vegades són eternes, com és el cas del Palacio del Cinema de Via Laietana.