MIQUEL BARCELONAUTA
*1921.- Una vista de l'església de Sant Francesc de Paula, amb el campanar en primer terme i el Palau de la Música al fons. (Foto: Josep Brangulí/AFB).
Situada al costat del Palau de la Música, aquesta església formava part del conjunt d'un antic Monestir i del claustre sobre el que va ser construït l'edifici contigu del Palau de la Musica de Lluís Domènech i Montaner. L'església va ser conservada i convertida en parròquia i va patir dues destruccions: la del juliol de 1909 durant els successos de la Setmana Tràgica i el juliol de 1936 en començar la Guerra Civil.
Acabada la Guerra va ser reconstruïda i oberta novament al culte el dia 1 d'octubre de 1950, tot i que la façana no va ser mai completada i donava una imatge d'inacabada.
Finalment l'any 2002 amb les obres d'ampliació del Palau de la Música va ser finalment enderrocada.
*1990's.- Aspecte exterior de l'església pocs anys abans del seu enderrocament definitiu.
Aquest enderrocament va ser una idea imbècil, pròpia de genteta tant repugnant com el Millet o el Prenafeta, que segurament alguna cosa en van treure. Ens carreguem el patrimoni i a sobre hem de estar feli.os. SOm cada dia mes idiotes!
ResponEliminaVistes les peripecies posteriors, aquest enderrocament, ara, semble si més no, suspitós.
ResponEliminaJo vaig anar 10 anys a Misa, vaig fer la primera comuciò i ejercicis espirituals varis, a Sant Francesc de Paula i no he trobat a internet ni una sóla imatge interior ni exterior de l' esglesia, que sense tenir gran valor, sí, guardava records de molta gent, i amés unes magnífiques pintures a la capella del Sant Crist (primera a la dreta) del meu mestre de pintura (i abans de Tapies) Nolasc Valls.
I ho diu un agnòstic, "Lo cortés.... ) diuen.
A mi també m'ha passat lo mateix.
EliminaJo vaig fer la primera comunió i anava a aquella església
Bonsoir à tous!
ResponEliminaOtra vez,os pido perdon por ser incapaz de exprimarme en vuestro idioma que tanto me gusta,sin embargo.
Leo con muchisimo placer los comentarios en lengua catalana que me traen recuerdos de mis amigos Miquel Porter y Felix Cucurull..
.En los alrededores de la Ronda de San Pere,màs precisamente en la parte del carrer Rec Comtal que da al Passeig Lluis Company,habia un pequeño mercado muy agradable.Se parecia a un redondel cubierto de arena,con paredes encaladas y tiendas especializadas que rodeaban el circulo .
Una señora hacia alli un café estupendo,uno de los màs sabrosos que yo haya tenido y otra vendia en su tienda ramilletes de claveles rojos con un perfume suavisimo.También habia un verdulero con legumbres y frutas de muy buena calidad, y un vendedor de churros "à tomber par terre".
Estuve en Barcelona unos años màs tarde,y quise comprar esos churros deliciosos que me hubiera encantado comer con el sabrosisimo café de .la señora del pequeño mercado.Pero el lugar tan agradable habia desaparecido.Aprendi màs tarde que su arquitectura muy particular (muro de cerramiento encalado de blanco,con arcos decorados de espigas de parhilera) era debida al hecho que habia sido al origen un espacio de estrenamiento de la caballeria del ejército.Las tiendas eran al principio los "boxes" de los caballos...Me encantaba aquel mercadito!
Perdon por la ausencia de acentos...el teclado de mi portàtil francés no los quiere poner.
Bona nit a tots,que tenéis la suerte de vivir en Barcelona,aunque muchos lugares, casas y personas de gran interés hayan desaparecido de la ciudad.
Me acuerdo muy bien ,por ejemplo,de la iglesia de Sant Francesc de Paula.Cuàntos edificios derrumbados inutilmente!
Enhorabuena al autor de este "blog"que es una real maravilla!
Hola:
ResponEliminaalguna cosa no hem quadra, dius que es va re-obrir al culte l'octubre de 1950; però els meus pares es van casar el gener de 1946 i els meus germans van fer batejats el 1947 - 1948 i jo al febrer de 1950.
Probablement es va ser una cerimonia ofical la data que indiques pero la parroquia ja funcionava.
Cada vegada que hi paso per davant trovo el buit que ha dessar el edifici.
Gràcies per la teva recopilaciò.
Ana María
Soc baiteixada aqui, el 76 m vaig casa i el 78 vem bateixar a las nostres fillas. Recordo el Padre javier, un capellá molt bona persona. Llastima que haigin enderrocat. Aixo es com el comic de l´snoopy que diu: "Han edificado un parking sobre mi niñez". G. desde Alemanya
ResponEliminaHola; jo vaig néixer el 57. Vivía en el carrer Fonollar, anava a l' Academia Virgen del Pilar i vaig fer la comunió en St. Francesc de Paula. Suposo que també em varen batejar allà. Ho consultaré a ma mare. Una llàstima, l' enderrocament. Hi ha un blogg sobre el nostre barri de Sta. Caterina. Es diu : Los recuerdos de mi familia y el barrio de Santa Caterina. Deixo l' enllaç per si a algú li interessa. http://montse-mividaenbarcelona.blogspot.com.es/search?updated-max=2012-05-01T17:22:00%2B02:00&max-results=7
ResponEliminaTiene razón la iglesia la bendició el arzobispo Modrego el 1 de octubre
ResponEliminaLo que sucede que después de la guerra estuvo provisionalmente en el colegio Condal de la calle Amadeo Vives, justamente detrás, yo estoy precisamente investigando sobre ella y la subire a la web labarcelonadeantes.com en estos dias
LA PRIMERA PIEDRA DEL CONVENTO ES DEL 1604 Y SE PUEDE VER EN EL PRESBITERIO DE LA ACTUAL PARROQUIA DE SANT FRANCESC DE PAOLA EN DIAGONAL MAR.
ResponElimina