Inaugurat el 30 de novembre de 1932, al costat del cinema Publi, el nom del local era conseqüència del color dominant a tot l'establiment, un conjunt de tonalitats roses producte del projecte decoratiu que hi va aplicar Evarist Mora, fidel a la línia que marcava l'art-decó.
*1932.- La notícia de l'obertura del Salón Rosa a les planes de La Vanguardia de l'època.
Va començar essent un cafè-saló de te, però va acabar essent fonamentalment un lloc de trobada social amb restaurant. No hi faltava res, tenia tots els elements propis d'un lloc distingit: senyora dels labavos, telefonista, maitre i enllustradors de sabates. L'escriptor Sebastià Juan Arbó va ser un dels seus clients més fidels i un veritable enamorat d'aquell establiment. Hi va passar hores i hores escrivint moltes de les seves novel.les després que van tancar l'Oro del Rhin. El propi Juan Arbó explicava que era un lloc ideal per a tertúlies i que s'hi van consolidar diversos grups de metges, advocats, marxants d'art... que es reunien periòdicament per dissertar animadament sobre els seus móns. Diàriament a la tarda i al capvespre s'hi reunia una gran representació de l'alta societat barcelonina.
La història del Salón Rosa està també curiosament vinculada a la de l'Avecrem. L'any 1937 l'emprenedor empresari Lluís Carulla va llogar els soterrani del local per començar a preparar la producció de les populars pastilles de brou de Gallina Blanca.
El local va acabar sent un marc idoni per a reunions empresarials i d'entitats. Però també era un dels llocs predilectes de les classes benestants per a celebrar-hi tota mena de trobades socials i especialment per resoldre de manera digna la popular trilogia bateigs, noces i comunions.
L'edifici que acollia el Salón Rosa va ser enderrocat el 1974. Va ser una operació immobiliària que va afectar a gairebé tot aquell tram del passeig de Gràcia i que va permetre aixecar-hi un gran edifici d'oficines amb el Boulevard Rosa i els nous Cinemes Publi als baixos i soterrani respectivament.
*1956.- Un banquet al Salón Rosa (Foto: Fons Fotogràfic de l'Orfeó Català)
Tengo recuerdos muy vagos de ese lugar. Simplemente recuerdo que estaba lleno de abuelitas ricas y llenas de joyas que comían platos de nata, suizos y pastas sin parar o simplemente pasaban allí la tarde para dejarse ver.
ResponEliminaNo existeix cap foto de l'interior del Saló Rosa?. Tinc entès que era molt bonic.
ResponEliminaEl meu pare m'ha parlat molt d'aquest lloc, perquè era un dels llocs a on anava amb la colla d'amics.
ResponEliminaLos dueños era íntimos de mis abuelos :-)
ResponEliminaJo vaig cel.lebrar la xocolatada de la meva primerca comunió al Saló Rosa...
ResponEliminaEl saló tenía un sótan amb la Bodega Mallorquina que era el restaurant.. una delícia! els cambrers et servían desde les safates d'alpaca, molt sobint teníen un cercle de puré de patata de colors, que no era costum que et servisin, sols per fer bonic, un día el vaig demanar i el cambrer es va sorprendre i el va possar al meu plat.. quin record!
ResponEliminaI al Oro del Rhin, he menjat les millors paellas de la meva vida! Ni Adriá ni ningú més. Aquesta costum de "emplatar" ha fet perdre el plaer de que et serveixin de la safata i tú escollin el que vols..
ResponEliminaMi Madre celebro en este local su puesta de largo a los 18 años en el año de 1948.
ResponEliminaMis abuelos se casaron 1947, que lugar tan elegant! Su cara de felicidad en las fotos es con lo que me quedo.
ResponEliminaA la meva mare li va tocar en sorteig, anar al programa de radio ""Rompa su Disco''. Li varen fer trencar el seu disc preferit. Com obsequi per haver sigut escollida, li regalaren un dinar al Salo Rosa i una gallina. Tambe molts caramels i xiclets de la casa Avecrem. Era molt petita, dauria ser pel 1955
ResponEliminaEra un sitio precioso donde mi llevaba mi abuela a merendar
ResponEliminaRecuerdo que la comunidad israelita de Barcelona celebraba alli la fiesta de Purim
ResponEliminaA quin any era aixó? Vas anar-hi?
EliminaInvestigo la hustoria de la comunitat jueva de Barcelona. Van adquirir cementiri el 1931 i construir la seva sinagoga el 1954. Tot aixó no correspón a aquest blog. Pots escriure'm a tomasovd@gmail.com
Recordo que d’estudiant, anys 1963 a 1965, per recollir diners per el viatge final de carrera, a vegades llogàvem el Salon Rosa per fer balls el diumenge a la tarda. Érem els de Peritatge Industrial ( Després Enginyers Tècnics). Com que el 98 % d’aquella Escola érem nois,ens posàvem en contacte amb l'escola d’Infermeria, i amb la de Magisteri, majoritàriament de noies, per fer noves amistat
ResponEliminaLa promoció del 65, vam fer la festa del Pas del Equador el 23 de febrer del 1964. Van actuar “Els Catinos”, i el preu de la entrada era de 60 pessetes amb consumició inclosa.
Es molt interesant el que explicas i m agradaría saber si despres de 1965 es seguien fent aquestes festes entre els perits i la Escola de enfemeres o de Magisteri ? Moltes gracies.
EliminaEl meu tiet Pablo Ubarri Bonnin , el recordeu ?
ResponEliminaNo era un lloc on les senyores de l'alta societat anaben a buscar jovenets?
ResponEliminaPues si cuan volian lligar t'invitaven
EliminaHabía ido con mis hermanos a las fiestas de disfraces de la Scuola Italiana.
ResponEliminaEn sus últimos tiempos era una especie de asilo de ancianos de lujo.
ResponEliminaJo vaig estar amb la Scuola italiana disfrassada de papallona , I fins I tot vam sortir a Hola als ecos de sociedad!!! Que gracias quan ho veus amb dustància
ResponEliminaRecordo haver-hi anat de petita amb la meva mare i el meu germà. El pare treballava a la Nestlé, i aquesta empresa, que aleshores (anys 50´i 60´) tenia la seu al carrer Aragó, cada anys pocs dies abans de la diada dels Reis, llogaven el Saló Rosa per fer un esplèndid berenar per a les dones i fills dels treballadors de les oficines. El berenar l'organitzava la Srta. Rivera, i hi repartien un regalet a les esposes i joguines als nens. Per mi era un dia molt especial, el Saló Rosa em semblava un gran luxe perquè a casa meva no teníem pas diners por freqüentar-lo.
ResponEliminaTinc bons records del salón rosa, familiarment celebrabam el sant de la meva àvia, però el record més important el tinc de la cafeteria que comunicava amb el cine Publi, es feian els anomenats posteriorment bikinis que es deian 2001, el limpia un dels millors de Barcelona es deia Angel, es brenava i menjava molt bé, el salón rosa pròpiament tenis certa fama de lios
ResponEliminaSegons va publicar la prensa, el dijous 10 d'octubre de 1946, la comitiva del ministre franquista Fernández Cuesta, -després de inaugurar les Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, (La Prote), Carrer Wad-Ras, 98, (actual presó de dones), al barri del Poblenou. Van celebrar el banquet al Salón Rosa. La seu del Tribunal era a Passeig de Gràcia, 75, -actual Hotel Monument-, Al pis principal, entre les finestres, es poden veure els escuts de ceràmica del Tribunal.
ResponEliminaSegons El Punt-Avui (Ed.10-3-2024 pag.38) "Gallina Blanca, el dau de brou per fer sopes, es va començar a fabricar el 1937, en plena Guerra Civil, a la cuina del Saló Rosa del passeig de Gràcia de Barcelona."
ResponEliminaAl meu avi el cridaven ocasionalment per a fer de pastisser els anys 30 i 40 quan hi havia banquets tot i treballar també a la banca
ResponElimina