SEMÀFORS DE VIANANTS (1940's-1970's)

Abans que els semàfors de vianants incorporessin el que avui és l'habitual figura humana vermella esperant o la verda caminant, aquests senyals lluminosos dels carrers de Barcelona eren d'un disseny molt més senzill. Consistien bàsicaments en llums rodons d'uns 10 centimetres de diàmetre inserits dins d'un dispositiu i protegits per una mena de visera que va anar canviant de forma al llarg del anys. Inicialment era marcadament corbada i en els últims anys presentava unes formes més sinuoses.

Aquest model de semàfor per a vianants tenia dues modalitats amb dos o tres llums. Els de dos llums (verd i vermell) foren els més corrents en les primeres dècades. A finals dels 60's es va afegir el model de tres llums, que incorporava l'àmbar al mig igual que els que regulàven el trànsit rodat. Aquest model de tres colors marcava perfectament la transició entre el verd i el vermell fent coincidir simultàniament el verd i l'àmbar encesos abans de donar pas al vermell.

*1973.- Una parella de joves passeja per la Diagonal davant el perfil d'un semàfor de vianants (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El color de la carcassa metàl·lica que recobria els llums també va variar de color amb el pas dels anys. Inicialment era de color gris platejat fins que a començaments dels anys 70's tots els semàfors de la ciutat varen ser pintats de color groc viu, el mateix to que combina amb el negre en les carroceries dels taxis barcelonins.

Finalment cal destacar un altre element molt característic en aquests senyals: el rètol amb la inscripció PEATONES, que coronava el semàfors situada dins una mena de rectangle amb les vores laterals arrodonides. Alguns d'aquests rètols, que combinaven el metall i el plàstic, eren de més volum i fins i tot tenien llum a l'interior.