MIQUEL BARCELONAUTA
Inaugurat l’any 1995 en el triangle format per l’avinguda Meridiana, el carrer Castillejos i la Gran Via, aquest jardi va ser dissenyat com una zona verda integrada en la reordenació de la plaça de les Glòries derivada de la construcció de l’anell viari-tambor enlairat l’any 1992 i de la definitiva urbanització dels espais propers del Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditori. Era un jardi amb desnivells i camins de terra, un pèl laberíntic, que tenia com a nota més característica que tota la seva flora era formada per espècies autòctones mediterrànies que podem trobar a qualsevol dels indrets de la nostra geografia. Pins, plantes aromàtiques com l’espigol, la camamilla o la farigola, ginesta, llorers i alzines dominaven aquest parc, nascut amb la voluntat d’esdevenir un petit bosc mediterrani, com a contrapunt de sostenibilitat diferenciada del que és habitual en els nostres jardins públics.
No obstant, amb el pas del temps i l’evolució dels esdeveniments no es va poder veure acomplert aquest objectiu. La proximitat dels històrics encants de la Fira de Bellcaire i la presència cada cop més massiva de captaires i gents sense sostre, que intentaven aprofitar l’activitat comercial de la zona per vendre els seus productes robats o trobats a les deixalles, va anar degradant progressivament la zona. D’altra banda, la necessitat de trobar una ubicació alternativa als propis encants, dins el pla general de reordenació de la nova plaça de les Glòries Catalanes, va suposar paradoxalment la sentencia de mort per aquest triangle enjardinat, ja que seria l’espai escollit per a encabir-hi els nous encants. Es podría dir doncs, que aquest bosquet va morir víctima del seu propi nom. Els encants varen ser els veritables causants de la seva desaparició el 2009.
*2006.- El perfil de la Torre Agbar sobresortia entre la vegetació mediterrània del bosquet.
Ostras, es verdad ¡¡¡ no pisé nunca aquella zona ¡¡¡salut
ResponEliminaEs podrien haver sanejat els encants i el bosquet no hauria mort tan patèticament, sense consentiment ni coneixement dels veïns. Era un parc preciós, llàstima que l'ajuntament se'n cuidés més aviat poc i el deixés agonitzar entre deixalles. Servirà de ben poc traslladar els problemes dels Encants Vells 100 metres més enllà, seguirà havent gent venent coses robades i del contenidor a no ser que matin l'esperit dels propis Encants Vells transformant-los en una espècie de centre comercial "xaxi - guaxi".
ResponEliminaUn dels grans problemas que tenen els urbanistes es que el que queda be en un document o en un mapa, no queda be a la realitat.
ResponEliminaEra un jardi magnific. ¿Pero a qui se li ocurreix fer un jardi laberintinc i tan frondos a la plaça de les Glories?
La zona a causa de la seva proximitat amb els Encants, esta sempre plena de personatges que es mouen als marge de la llei. Imigrants sense papers, prostitutes, lladres de cobre, gent sense sostre...
El parc va aixoplugar moltes activitats poc recomenables i era lloc habitual de "yonkis" i de homosexuals aficionats al Cruising (sexe entre desconeguts) que van situar el jardi en las guias cruising de la ciutat.
Jo recordo un edifici molt antic, al mig del no-res, al carrer dels Castillejos. Era a mà esquerra, un cop creuat el carrer de Ribes, en direcció cap al carrer de Pamplona. El vaig veure per últim cop a l'estiu de 1996. Segurament, 1995. Però juraria que va ser l'any 1996. Només sé que, poc després, el van derruir per a fer el parc del Bosquet dels Encants. També recordo un home molt gran, de més de cent anys d'edat, amb una llarguíssima barba blanca i un barret de copa alta (l'any 1996!), sortint per la porta de l'edifici.
ResponElimina