Josep Llorens Cervera, més conegut com Chufo, va ser l'animador de la nit barcelonina durant els anys 1960's i 1970's. El seu primer projecte, abans d'obrir la discoteca Don Chufo, va ser una boite situada a la vorera muntanya de la Ronda del General Mitre, just al número 169, molt aprop de la cantonada amb Balmes. El local en qüestió es deia El Papagayo i va ser inaugurat el 23 de setembre de 1964 amb decoració de l'interiorista Manolo Muntañola, que hi va aplicar una fórmula de sobrietat i elegància amb regust aristocràtic propi dels clubs anglesos. Al local hi destacava un gran llum de cristalls de roca que presidia la sala
La proposta, que oferia una programació permanent d'actuacions en directe de tot tipus: música, màgia, humor... va assolir aviat un gran èxit. El propi Chufo Llorens agafava el micròfon i feia entrevistes en directe quan algun un famós del món de l'espectacle visitava o era conviat a la sala. També hi llegia texts de Sebastià Gasch les nits del dimecres.
Aquí hi actuava l'imitador Toni Viñas, que havia començat la seva carrera a La Cova del Drac i es retiraria a la pista El Papagayo al març de 1968. També van desfilar importants cantants com Jorge Sepúlveda, María Dolores Pradera, Luis Aguilé, Conchita Bautista, Núria Feliu, Guillermina Motta i cantautors com l'argentí Facundo Cabral. El showman Chicho Gordillo també en va ser un dels habituals. El grup Lone Star va iniciar-se en aquest local.
Aquí hi actuava l'imitador Toni Viñas, que havia començat la seva carrera a La Cova del Drac i es retiraria a la pista El Papagayo al març de 1968. També van desfilar importants cantants com Jorge Sepúlveda, María Dolores Pradera, Luis Aguilé, Conchita Bautista, Núria Feliu, Guillermina Motta i cantautors com l'argentí Facundo Cabral. El showman Chicho Gordillo també en va ser un dels habituals. El grup Lone Star va iniciar-se en aquest local.
La santsenca Núria Feliu al Papagayo.
A l'estiu de 1970 el local va ser objecte d'una reforma a fons renovant la decoració i els espais. La vida de El Papagayo, combinant els espectacles en directe amb la simple discoteca, va durar fins a l'any 1975. Locals com la també discoteca Ideas o el pub hawaià anomenat Wahiwa Paradise van ocupar el seu lloc.
Jo hi vaig veure actuar al Serrat. Inolvidable.
ResponElimina