L'advocat i periodista Josep Laribal es va fer construir a finals dels segle XIX una torre d'aspecte força original a Montjuïc, quan aquell indret pràcticament era encara una muntanya sense urbanitzar.
D'aquesta torre cridava l'atenció el seu estil d'inspiració neomozàrab. Uns anys després els voltants s'urbanitzaren amb el projecte del francès Jean Claude Forestier que va donar lloc als jardins Laribal.
El 5 de maig de 1910, l'ajuntament de Barcelona va acordar la creació d'una escola pública a l'aire lliure. El municipi s'havia quedat la finca Laribal a la mort del seu propietari i aquest va serv precisament el lloc escollit per endegar aquest projecte educatiu prop de la natura.
La casa fou convenientment condicionada i envoltada de vegetació. L'arquitecte Antoni Falguera va ser l'encarregat de dirigir les obres de reforma i ampliació. La nova escola presentava unes magnífiques vistes sobre la ciutat amb el barri del Poble Sec en primer terme.
Finalment el 8 de maig de 1914 es va poder inaugurar l'Escola del Bosc. Rosa Sensat va ser l'encarregada de dirigir aquell projecte pedadògic renovador i avançat on s'intentava explicar als alumnes el perquè de les coses a través del contacte amb la realitat i l'experimentació. L'any 1921 l'arquitecte municipal Adolf Florensa hi va fer el projecte d'ampliació amb un pavelló masculí de dues plantes d'estil noucentista..
*1913.- La Torre Laribal preparada per a ser oberta com Escola del Bosc. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)
*1914.- Rebent classes entre la natura. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)
*1914.- Classe de gimnàstica a l'aire lliure. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)
Finalment el 8 de maig de 1914 es va poder inaugurar l'Escola del Bosc. Rosa Sensat va ser l'encarregada de dirigir aquell projecte pedadògic renovador i avançat on s'intentava explicar als alumnes el perquè de les coses a través del contacte amb la realitat i l'experimentació. L'any 1921 l'arquitecte municipal Adolf Florensa hi va fer el projecte d'ampliació amb un pavelló masculí de dues plantes d'estil noucentista..
Durant la Guerra Civil l'escola va ser abandonada i parcialment destruida, però el franquisme va tornar a obrir-la, sense mantenir lògicament l'esperit de nova pedagogia que el va veure néixer. A finals dels anys 1960's la torre Laribal va ser enderrocada quan es va procedir a una nova ampliació del recinte.
maravillosa ¡¡
ResponEliminaQuin goig veure aquests blogs que ens parlen i ens mostren, graficament, la nostra història en els últims 150 anys. felicitats per la vostra feina¡
ResponEliminaJo vaig anar a l'Escola del Bosc des del 1968 fins al 1974. Una de les millors èpoques de la meva vida.
ResponEliminaEls meus fills van a aquest cole. Estem super orgullosos de poder portar-los aquí, tant per la seva ubicació tant privilegiada com per la historia que hi ha al darrere!
ResponEliminaPer cert, aquest any 2014 l'escola farà 100 anys!!
EliminaEls anys vuitanta encara quedaven alguns elements de la torre original, poca cosa però en recordo una entrada que donava al caminet que puja des del Poble-sec, no n'he trobat imatges ni sé per quin motiu es va perdre el poc que quedava, ja en plena democràcia.
ResponEliminaAl Palau Laribal s'ubicava el menjador de l'Escola del Bosc, als menys als anys 1955-58 durant els quals vaig ser alumne amb Fuster com a director, Ramírez i Sanz com a professores... Totalment envoltats de barraques varem gaudir d'un projecte impulsat pel professor Ayuda, mort fa moltes dècades. Alguna documentació, poca, encara a l'Institut Municipal d'Educació.
ResponEliminaSoy Joaquim Alegre y tambien formé parte del grupo de Sr Ayuda y como profesor Sr Ramírez Para que me sitúes soy de la promoción que nacimos en el 1947 o sea ingrese en el 1956
ResponElimina