Els germans Manuel i Mariano Belio Gracia, oriunds de l'Aragó i afincats a Barcelona, van tenir l'honor de ser uns dels pioners de la introducció del cinema a Barcelona a començaments del segle XX. La seva aventura com a empresaris de l'espectacle havia començat a les acaballes del segle XIX, quan regentaven un modest local, situada al final de la Rambla, amb un museu de figures de cera. El local va cremar a conseqüència d'un incendi el 1898 i posteriorment varen llogar el Cinematògraf Colon, una barraca situada just davant del desaparegut museu. Ja entrat el segle XX, varen decidir arrendar un altre local més gran a la Rambla del Centre, i compraren dues màquines de projecció Lumière. Ja eren uns empresaris cinematogràfics i així va nèixer el Cinematógrafo Belio-Graff de la Rambla.
Després de patir els efectes de la burocràcia, que va endarrerir considerablement el permís d'obertura del cinema, el 6 d'abril de 1904 apareixia a La Veu de Catalunya el primer retall amb publicitat sobre la nova sala amb aquest text:
Cinematógrafo Belio-Graff
junto al Lyon d’Or.
El mejor y más elegante de Barcelona.
Cambio de películas todas las semanas y
además conciertos con el magnífico
Orchestrion, único en España.
Las sesiones cinematográficas y audiciones musicales
se verifican consecutivamente cada 30 minutos.
Entrada general 25 céntimos.
Entrada preferencia 50 céntimos.
La sala que acollia el Belio-Graff era àmplia amb un gran pantalla envoltada de motius florals i un piano vertical a sota. L'espai reservat al públic es dividia en la zona de preferència, a la part del darrera, i la zona general, de més aforament, a la part del davant més pròxima a la pantalla. A la dreta de la pantalla estava situat un gran moble amb una mena d'orgue elèctric de fabricació alemanya. Era l'Orchestrion, un aparell capaç de reproduir tots els sons dels instruments d'una orquestra i que constituïa l'orgull de la casa.
El 25 d'abril de 1904 s'hi va estrenar amb gran èxit la pel·lícula Asalto y robo de un tren en los Estados Unidos, una producció de l'any 1903 dirigida per Erwin S. Porter. El gener de 1907 el Belio-Graff va presentar l'aparell Elgephone que amplificava el so mitjançant aire comprimit de forma combinada amb el crono de la màquina projectora.
El 25 d'abril de 1904 s'hi va estrenar amb gran èxit la pel·lícula Asalto y robo de un tren en los Estados Unidos, una producció de l'any 1903 dirigida per Erwin S. Porter. El gener de 1907 el Belio-Graff va presentar l'aparell Elgephone que amplificava el so mitjançant aire comprimit de forma combinada amb el crono de la màquina projectora.
Cal advertir que, a banda del Cinematògraf Belio-Graff de la Rambla del Centre, n'hi hagué un altre amb el mateix nom situat al número 3 del Passeig de Gràcia on abans hi hagué el Cafè Alhambra.
A la dècada següent Mariano Belio va vendre el negoci a l'empresari Josep Cirera que va reformar el local i el va tornar a obrir uns mesos després. Així doncs, l'antic Belio-Graff de la Rambla havia esdevingut cine Príncipe Alfonso el 6 de maig de 1913. El 29 de desembre d'aquell mateix any s'hi estrenà Parsifal, un dels films més celebrats de l'època. Amb el nom de Príncipe Alfonso la sala va ser remodelada en diverses ocasions fins que el de 1931 va viure un altre canvi de nom per convertir-se en Cine Rambla.
Amb aquest nom va sobreviure a la República i la Guerra Civil. Segons explica Jordi Torras en la seva sèrie d'articles "Viatge sentimental pels cinemes de Barcelona", el 18 de juliol de 1936 els antifeixistes varen descobrir l'Orchestrion que Belio tenia guardat peça a peça en un garatge del carrer Camp a Sant Gervasi. Dissortadament, l'eufòria revolucionària va acabar amb aquella màquina totalment destrossada. L'etapa franquista va ser la més llarga i poc agraida per aquesta cèntrica sala, que va veure com s'obria al seu costat el night-club Panam's.
El cine Rambla va aguantar fins el 30 de juny de 1967, dia en que va abaixar la persiana definitivament. L'empresari Matías Colsada havia comprat el local amb la intenció de convertir-lo en Teatro Colón, un projecte que finalment va descartar.
El cine Rambla va aguantar fins el 30 de juny de 1967, dia en que va abaixar la persiana definitivament. L'empresari Matías Colsada havia comprat el local amb la intenció de convertir-lo en Teatro Colón, un projecte que finalment va descartar.
*1967.- El Cine Ramblas, pocs dies després del seu tancament definitiu.
*1967.- El 3 de juliol La Vanguardia informava del tancament del Cine Ramblas i de la compra del local per l'empresari Matías Colsada, que volia convertir-lo en teatre. Finalment aquest projecte no va reeixir.
Genial!!! Te paso el mío: http://www.laopiniondezamora.es/aniversario/2017/05/09/origenes-cinematografo-traves-correo-zamora/1004207.html
ResponEliminaGracias