*1918.- Aspecte original de la Casa Coll Portabella. A la dreta de la imatge es pot veure la porta d'accés al jardí del Palau Pérez Samanillo. (Foto: Arxiu Mas. Institut Amatller d'Art Hispànic)
Moltes són les edificacions de la Diagonal que varen perdre parts o elements estructurals originals, especialment els remats de les seves façanes. Entre elles l'edifici identificat pel cronista Lluís Permanyer com la Casa Coll Portabella n'és una altre exemple notori. Construïda el 1914 amb planta baixa i quatre pisos -en el seu format original-, s'aixeca a l'actual número 508-510 de la Diagonal, entre Balmes i Tuset, i va ser notablement modificada en relació al projecte original. Avui la podem veure amb set pisos i passa pràcticament inadvertida. Ignasi Coll Portabella, promotor i primer propietari d'aquesta edificació era un acabalat industrial del ram de la llana que també va ser l'amo de la fàbrica de cerveses La Bohèmia.
L'edifici originalment presentava dues cúpules revestides de ceràmica i lleugerament endinsades cap a l'interior de la superfície del terrat que li atorgaven un aspecte noble i sumptuós.
Una anècdota important en relació a aquest edifici és que al febrer de 1939, un mes després de l'entrada dels nacionals a Barcelona i quan la Guerra Civil encara no havia acabat del tot, el general Franco va voler impressionar al vençut poble català amb una desfilada militar per la Diagonal. La tribuna improvisada, des d'on el dictador va presidir l'acte, era situada precisament al pis principal d'aquesta casa, que apareixia guarnida amb domassos que representaven escenes glorioses de la història pàtria i fins i tot li va ser encastat un espectacular símbol de la Falange (el yugo y las flechas) a la part superior de la façana. Un seguit de tropes de regulars, legionaris i moros fidels al Generalísimo van desfilar aquell matí del 21 de febrer per davant de la Casa Coll Portabella, des de la qual Franco estenia el seu braç en el més pur estil de la salutació feixista.
*1939.- Franco (dins el cercle vermell) saluda a les tropes nacionals que desfilen per la Diagonal des del principal de la Casa Coll Portabella, guarnida per l'ocasió el dia 21 de febrer. (Foto: Pérez de Rozas).
En el decurs dels anys 1950's, sense que n'haguem pogut precisar més la data, l'edifici va perdre definitivament les dues cúpules del terrat. Però l'estropici no es va aturar aquí. També li va ser afegides, de forma barroera, dues plantes més sense mantenir l'estil original. El resultat va ser un edifici vulgar que havia perdut gairebé tota la seva singularitat. Ja als anys 1930's la finca veïna cap al costat del carrer Balmes, que ocupava la tanca i porta d'entrada al jardí del Palauet Pérez Samanillo havia estat enderrocada i convertida en una edificació de set pisos amb la qual es va igualar en alçada.
Els baixos també van ser reformats deixant l'antic l'entresòl al nivell del carrer per instal·lar-hi la bolera Boliche (1953) i molts anys després el cine bar del mateix nom (1998).
Molt bon post! He flipat amb lo del Franco! En aquesta casa és on hi havia el Boliche? Pq llavors també es van carregar els entresols. Quina llàstima, tan maca com era. És estil noucentista, oi?
ResponEliminaEfectivament, l'entresol va ser reformat i aquest edifici donarà per un parell més de posts dedicats als Boliche: El de la Bolera i el del Cinema Bar.
ResponEliminaHay una curiosa foto de un edificio del paseo de gracia, yo sospecho que es el nº7, en sus bajos hay ahora un bershka, aunque muy modificado.
ResponEliminahttp://imageshack.us/photo/my-images/19/126ktj.jpg/
La foto es de esta web, la pagina 86.
http://www.urbanity.es/foro/edificios-en-general/13102-documentacion-grafica-ciudades-y-edificios-espanoles-86.html
Bones sospites les teves. Aquest edifici ja té des d'avui entrada a Barcelofilia. El trobaràs en aquest enllaç: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/09/casa-puig-colom-passeig-de-gracia-7.html
Eliminael chivatazo me lo dió el caracteristico acabado de la piedra de la fachada, como de castillo medieval, que tambien me recuerda al que dió Puig i Cadafalch a la casa del barón de Quadras.
ResponEliminaJo de petita, havia jugat en el principal d'aquest edifici. La propietària era amiga dels meus pares. Molts anys més tard, llegint Tots els meus carrers, d'En Xavier Theròs, em vaig quedar de pedra quan vaig descobrir que des d'aquell mateix balcó, en Franco va rebre les tropes nacionals.
ResponElimina