*1929.- Aspecte de la façana original del palau durants els dies de la celebració de l'Exposició amb el frontó pintat al fresc que coronava la porta principal d'accés.
El Palau de la Metal·lúrgia és un dels principals i més amplis del sector d'entrada des de la plaça Espanya a l'Exposició de 1929 i de l'actual recinte firal de Montjuïc. De planta rectangular, és obra dels arquitectes Amadeu Llompart i Alexandre Soler i March. Ocupa tota la banda dreta de l'avinguda de la Reina Maria Cristina mirant des de la plaça Espanya al Palau Nacional, i el seu element més característic és la gran cúpula polièdrica que s'aixeca al centre del recinte.
*1929.- Vista general del Palau de la Metal·lúrgia des de la Font Màgica.
El seu nom original durant l'Exposició de 1929 fou Palacio de la Metalurgia, Electricidad y Fuerza Motriz. La seva façana original presentava un gran frontó clássic sobre el seu accés principal que era decorat amb pintures al fresc de Francesc d'Assís Galí. Els plafons de l'entrada foren també pintats per l'esmentat artista juntament amb Josep Obiols i Manuel Humbert. Enric Casanoves va completar el conjunt amb un seguit d'escultures al·legòriques. L'estil arquitectònic s'inspirava en el expressionisme alemany amb evocacions d'art déco i mantenia una certa unitat amb el neoclàssic Palau Número 1, situat just enfront amb un seguit de columnes en les seves tres grans portes d'accés.
En acabar l'Exposició de 1929, les instal·lacions del Palau de la Metal·lúrgia varen ser convertides en estudis cinematogràfics(*) com també succeiria amb d'altres edificis del recinte (Palau de la Química-Estudis Orphea). En aquest cas, Abelardo Trilla i Adolfo De la Riva en foren els promotors. Els estudis van sobreviure a la Guerra Civil i continuaren actius fins al 1956. Posteriorment l'edifici es va incorporar al recinte firal de Montjuïc.
*1952.- Aquell any es va començar a rehabilitar la cúpula i la coberta desmuntant totes les peces per substituïr-les, com es pot apreciar en aquesta foto captada durant una Missa de campanya. (Foto: Pérez de Rozas / AFB)
*1953.- A l'any següent tota la coberta apareixia desmuntada i començava la seva rehabilitació integral
En acabar l'Exposició de 1929, les instal·lacions del Palau de la Metal·lúrgia varen ser convertides en estudis cinematogràfics(*) com també succeiria amb d'altres edificis del recinte (Palau de la Química-Estudis Orphea). En aquest cas, Abelardo Trilla i Adolfo De la Riva en foren els promotors. Els estudis van sobreviure a la Guerra Civil i continuaren actius fins al 1956. Posteriorment l'edifici es va incorporar al recinte firal de Montjuïc.
Cap a finals dels anys 1960's, amb la reactivació de la Fira de Barcelona, el palau va ser objecte d'una intervenció externa que, tot respectant l'estructura interior, va canviar radicalment l'aspecte de la façana, amb un revestiment nou, parcialment metàl·lic i amb portes de vidre als accesos. També s'hi van col.locar sengles murals ceràmics al costat de cada accés. La inauguració de la nova cara del Palau de la Metal·lúrgia va tenir lloc a l'edició de la Fira Internacional de Mostres de 1969. Posteriorment tot el frontal de la resta de la façana va ser plantats de xipresos que en realitat l'ocultaven. De l'antiga façana no en va quedar ni rastre i certament quan es comparen l'aspecte actual amb l'original és facil arribar a la conclussió que, a banda de trencar la unitat d'estil, el resultat final, visible encara avui, va ser un nyap considerable que fa força mal als ulls.
*2007.- Aspecte actual de l'accés principal al Palau de la Metal·lúrgia amb la reforma de la façana realitzada a finals dels anys 1960's.
(*) Més informació sobre els Estudis Cinematogràfics Trilla-La Riva a Comentaris
(*) Més informació sobre els Estudis Cinematogràfics Trilla-La Riva a Comentaris
No sé com ens ho fem que sempre sortim perdent amb els canvis... Poques excepcions podem comptabilitzar amb els guanys estètics d'alguna reforma...
ResponEliminaMalgrat tot, l'original tampoc no era una gran façana però quedava integrada a l'edifici.
Els Estudis Trilla-La Riva van ser fundats a Montjuïc-Barcelona per Abelardo Trilla Balagué, empresari i director d'espectacles de Cinaes, juntament amb l'enginyer de so madrileny Adolfo de La Riva, enginyer industrial i promotor de la radiodifusió espanyola, que havia creat a Madrid el 1923 Radio Ibérica i, un any després, a Barcelona, Radio Catalana que després passaria a la capital amb el nom de Unión Radio.
ResponEliminaL'onze de novembre de 1931, la Junta de Palaus, Parcs i Jardins de l'ajuntament barceloní acordà cedir el Palau de la Metal·lúrgia de l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc, concretament al Passeig de Santiago Rusiñol, a Abelardo Trilla. El setembre s'havien estat fent proves de l'equip d'enregistrament Rivaton dels germans La Riva. Foren els primers estudis estables, que funcionaren fins al 1956. La instal·lació d'uns estudis per al rodatge de pel·lícules sonores, mitjançant aparells inventats i construïts per tècnics espanyols, es dugué a terme entre altres coses per evitar pagar els alts cànons a les patents estrangeres.
El primer film que en surtí fou El abogado tartamudo (1932). En un principi funcionaren més com a estudis de muntatge i de sonorització -inclòs el doblatge- de pel·lícules. Els doblatges eren realitzats pel sistema d'impressió de so inventat per de La Riva, el Rivatón, que consistia en la unió millorada de diferents tecnologies estrangeres, amb què s'obtenia un so clar, sense distorsions ni sorolls de fons. La direcció dels primers doblatges anà a càrrec de l'actor Félix de Pomés i foren també els primers doblatges professionals que es realitzaren a Espanya.
El 1935 morí Trilla i les seves accions passaren a mans de la seva dona, Margarita Díaz, assumint la gerència dels estudis. Alhora, s'iniciaren rodatges sonors i passà a ocupar-se de la direcció dels doblatges el director i compositor Pedro Puche. El secreto de Ana María (1935, S.Alberich) fou el primer film sonor dels estudis. M.Díaz passà a llogar els estudis a tercers. El 1941 l'establiment d'un contracte d'arrendament per part de CIFESA, augmentà la producció.
El 1942 se'n feren càrrec de la direcció Daniel Aragonès i Antoni Pujol, directors dels Orphea, que els modernitzaren i contractaren tècnics especialitzats; esdevingueren Estudios Cinematográficos Trilla-Orphea, fins al 15 d'agost de 1946 en què, a causa de la crisi cinematogràfica encetada el 1943, se'n feu càrrec Pecsa Films, adoptant el nom de Trilla-Pecsa, empresa igualment productora.
Posteriorment, D.Aragonès, a través d'ECOFSA, comprà la majoria de les accions, si bé el 1952 M.Díaz recuperà el control dels estudis. El 1948 Iquino comprà els estudis, convertint-los en els Trilla-Emisora. Malgrat que el seu potencial de rodatge s'havia calculat en cinc llargs i tres curts l'any, durant la segona meitat dels anys quaranta no s'hi filmaren més de tres títols l'any.
El 1950, els estudis comten amb una capacitat anyal de producció de 5 llargmetratges i 3 curts, i disposen de:
- Un espai de 2730 metres quadrats, amb un plató rectangular insonoritzat de 1598 metres quadrats de 23 m.d'alçada, amb instal.lacions de passsareles.
- Una producció elèctrica de 900 KW. i equipament de llums.
- Dues càmeres Super-Parvo Debrie de 300 m.
- Tràvellings de rodes, d'elevador hidràulic, d'elevador amb maneta, amb vies.
- Sistema per a transparències.
- Un equip de so, dues "girafes", una sala de sincronització insonoritzada, mescladores de so, micròfons, instal.lació per a doblatges, un equip de "play-back", dues sales de projecció.
- Sales de muntatge amb movioles.
- Tallers de fusteria, pintura, decorats, camerins, maquillatge, oficines, magatzems...
El 1956 realitzaren el primer film espanyol en Scope (concretament, en HispanoScope), No estamos solos (M.Iglesias).
Els anys 60 foren absorbits en part per la Fira de Mostres i en part pel restaurant La Pèrgola.
Molt interesant! Estem fent un treball sobre l'expo del 1929 i ens encanta el teu blog, ens esta ajudant moltissim :)
ResponEliminaMolt bona entrada. Seria possible saber l'autor dels murals ceràmics col·locats als costats de l'entrada als anys 60? M'he acostat per observar-los de prop, però no he vist cap signatura.
ResponElimina