HIPÒDROM DE CAN TUNIS (1883-1934)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

 

 

Podriem dir que l'afició per les curses de cavalls no ha estat prou rellevant, ni tant sols coneguda, per la majoria dels actuals barcelonins. Però curiosament, a finals del segle XIX, Barcelona disposava d'un hipòdrom actiu i animat, que reunia especialment a les classes benestants. A començaments del segle actual no queda ni rastre d'aquesta instal·lació, ni de cap altra de característiques similars.

Ubicar avui l'hipòdrom de Can Tunis no és facil. Estariem parlant del final de l'actual passeig de la Zona Franca en els terrenys portuaris de l'altre costat de la muntanya de Montjuïc. Fou inaugurat el setembre de 1883 i, segons comenta el cronista Sempronio, es va construir sobre un estany dessecat per iniciativa de la Societat per al Foment de la Cria Cavallar que s'havia unit a una companyia francesa. La instal·lació disposava d'una magnífica tribuna coberta amb un aforament per a 2.500 espectadors. S'hi podia arribar per la carretera de la Mare de Déu de Port, seguint un trajecte paral·lel al que avui és el passeig de la Zona Franca, o mitjançant el tramvia de Can Tunis que sortia de la Rambla de Santa Mònica.  La companyia de tren que explotava la linia del Morrot va adequar també un baixador específic per poder arribar a l'hipòdrom amb ferrocarril.

*1887.- Ressenya dedicada a l'hipòdrom a l'obra Barcelona y sus alrededores: guía histórica descriptiva y estadística del forastero de Josep Coroleu  (Barcelona. Jaime Seix, 1887)

 

*1891.- Ubicació de l'hipòdrom de Can Tunis segons un plànol de finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1900.- Vista general de la tribuna coberta de l'hipòdrom. (Foto: Fernando Rus)

Els temps que l'hipòdrom va acollir curses de cavalls tenen dos periodes ben definits. El primer va coincidir amb la seva inauguració i arrencada i abraça el periode comprès entre 1883 i 1896. Després va viure una etapa d'abandonament i d'oblit de gairebé 20 anys. El Barça i altres equips pioners del futbol a la ciutat hi van jugar alguns partits en els seus primers anys de vida com a clubs, però la seva funció principal consistia a servir de camp d'aterratge dels primers prototips d'avió i de punt de reunió dels agosarats  pioners del repte de volar. L'11 de febrer de 1910 els terrenys de l'hipòdrom van viure el primer vol d'un avió sobre Catalunya. L'heroi fou el francès Julien Mamet que va enlairar-se cap al cel de Can Tunis en un Bleriot d'un únic motor fet de ferralla, paper i fusta.

Tot i que el Pla Angulo d'ampliació del port ja amenaçava el futur de l'hipòdrom des de 1904, una nova empresa se'n va fer càrrec i el 1917 el recinte va tornar a obrir les portes per oferir curses de cavalls. S'iniciava així una segona etapa que va durar fins el 1932 quan la proclamació de la República i la creixent politització de la vida pública van reduir considerablement l'afició als cavalls i la instal·lació va tancar definitivament. Dos anys després va ser enderrocat. La creixent expansió del port demanava més espais per als nous molls. D'aleshores ençà Barcelona no ha tornat a tenir un hipòdrom.

*1917.- Anunci de les curses organitzades el 1917, any de la reobertura de l'hipòdrom.

*1931.- Un anunci publicat al setmanari satíric Papitu en els últims anys de funcionament de l'hipòdrom.