Agraïments a JORGE ÁLVAREZ
*1907.- Un grup de persones contempla un panell publicitari amb la programació del Palacio de la Ilusión a la Rambla dels Estudis. (Foto: Frederic Ballell).
Obert el 17 de febrer de 1901, aquest local era situat al carrer Corts (actual Gran Via), al 255 de l'antiga numeració (després 599), en el mateix emplaçament on anys abans havia estat instal·lat el Panorama de Plewna i on després d'aixecaria el Coliseum.
*1902.- L'entrada al Palacio de la Ilusión en una postal de l'època. A la dreta es pot veure la Casa Pia Batlló. (Font: Fons Jorge Álvarez)
Obert el 17 de febrer de 1901, aquest local era situat al carrer Corts (actual Gran Via), al 255 de l'antiga numeració (després 599), en el mateix emplaçament on anys abans havia estat instal·lat el Panorama de Plewna i on després d'aixecaria el Coliseum.
El Palacio de la Ilusión va ser un dels locals pioners de les projeccions cinematogràfiques a Barcelona coincidint amb el canvi de segle. Oferia una gran varietat d'espectacles: màgia, circ, sala de ball, jocs, tir de saló, miralls i també una secció de cinematògraf. El preu de l'entrada va començar essent d'una pesseta, però posteriorment (finals de 1901) es va reduir a la meitat i permetia l'accés a tots els espectacles.
*1901.- El Palacio de la Ilusión a la cartellera de La Vanguardia
Al llarg de la seva existència, un gran nombre d'artistes varen actuar al Palacio de la Ilusión. L'equilibrista Mister Bright, l'il·lusionista Florence, Miss Elenka amb els seus cavalls i gossos ensinistrats o Cristeta Goñi coneguda com La Pequeña Sarasate, en són alguns exemples.
El negoci va durar fins l'any 1913 quan el local va tancar portes definitivament per donar pas al cap d'uns anys a la construcció del Coliseum.
*1913.- L'empresa del Palacio de la Ilusión posava en venda tot el seu material després de tancar el negoci (La Vanguardia. 5 de març de 1913)
¿ Alguien sabe por qué se llamaba el Palacio de la Ilusión? ¿Existía una referencia francesa?
ResponEliminaEn Vigo también existió en esa época y con esa programación un Palacio de la Ilusión, después alquilado por el exhibidor de cine Isidro Pinacho pasando a denominarse salón Pinacho.